Setién explica el seu fitxatge pel Barça: «Sembla que es van alinear els astres»

Quique Setién ha explicat a EL PERIÓDICO com va viure la trucada del Barça per fitxar-lo i substituir Ernesto Valverde a mitjans del gener passat.

«Sí, era amb les vaques quan em van trucar. Era a Santander i havia de fer un encàrrec urgent abans de sortir cap a Bilbao, on agafava l’avió aquell dilluns a la tarda camí de Barcelona. Ho vaig fer i després m’estava esperant un amic per portar-me a l’aeroport. Fins i tot en aquest trajecte encara no ho tenia clar. I quan vaig arribar a Barcelona continuava sense tenir-ho encara clar. No estava preparat.

És veritat que molta gent em deia que sí, que sí, que sí que podia ser l’entrenador del Barça. Però jo no m’hi veia. ¿Per què? ¿Jo què he fet per ser aquí? Et poses a analitzar la situació i penses:  ‘¿Quin currículum tinc jo? Sé que moltes decisions a l’hora de fitxar un entrenador venen motivades per una sèrie de qüestions que no són només futbolístiques. He tingut moltíssims entrenadors que no s’adaptaven a l’equip que havien d’entrenar ni tampoc a la idea que tenia el club originalment.

«A mi em fitxen per unes idees» (Setién)

Però, no obstant, hi van. ¿Per què?  Perquè tenen un nom i per uns temes polítics. Al final, a mi em fitxen per unes idees. Ha sigut una decisió realment esportiva. I no política. D’algú que s’identifica amb l’ADN d’aquest club i amb els futbolistes que té. Si demà, per posar un exemple, l’Eibar em truca, seria incapaç de fer el treball extraordinari que està fent Mendilibar. La meva mentalitat no d’acord amb això.

Potser molts clubs m’haurien firmat, però només perquè tinc un nom. ¿Què pensava en aquella hora de vol entre Bilbao i Barcelona? Moltes coses, moltes... No us podeu ni imaginar les circumstàncies que han hagut de passar. ¿Quines? No, no les explicaré.

«Una vida emocionant»

Però n’han hagut de passar moltes. N’hi havia de caràcter futbolístic i també de tipus personal. No diré totes aquestes coses que han hagut de passar perquè jo sigui al Barça. Quatre dies abans de fitxar estava amb un bitllet d’avió a la mà per anar-me’n a un altre lloc. ¿El Betis? No, no diré res ara. Algun dia potser sí. Sembla que es van alinear els astres perquè jo fos aquí. Hi ha moltes, moltes, moltes coses. Al seu dia, al seu dia ho diré. No, no és el moment encara.

«Quatre dies abans de fitxar pel Barça estava amb un bitllet d’avió a la mà per anar-me’n a un altre lloc» (Setién)

Fa temps ja vaig dir a la meva dona que la seva vida amb mi seria emocionant. Que no seria tranquil·la. Ella sempre em diu: ‘¡Ves amb compte amb el que dius! ¡Digues sí o no! ¡No fiquis la pota! ¡Redueix, redueix...!’ Però, al final, un és com és. Parles amb el cor i pots ficar, de vegades, la pota. I s’interpreten malament les coses per la gent interessada. 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

I això que fa uns anys que em vaig contenint. Abans era més com Eder, abans era més impulsiu. Els anys et van donant aquest pòsit. Tot i que a mi m’encanta anar amb gent jove, com Fran Soto, amb Pasqua, amb Eder Sarabia, un xaval de 39 anys... Aquesta gent ve amb idees renovades. Els que tenim més anys tendim a fer el que ens ha anat bé. I no canvies. Però no ha de ser així. Has de renovar-te, has d’aprendre coses noves per aportar una altra mirada. Així t’ajuda a ser cada dia una mica millor. Tothom es va renovant. Si no ho fas, et quedes enrere. Si no et poses a aquest nivell, et quedaràs estancat. Aquesta mentalitat l’haurien de tenir els jugadors.

«El meu futur sempre depèn de 10 centímetres» (Setién)

Aquesta ha sigut sempre la meva idea de la vida. Un no s’ha de queixar mai. Cal aixecar-se i adaptar-se a les circumstàncies. No hi ha més remei. Tota la meva vida ha sigut caure i aixecar-se. Amb 21 anys em vaig partir la tíbia i el peroné i la temporada següent el genoll. En aquella època, era el final. Però en vaig sortir. T’acostumes a superar dificultats. Arriba un moment en què hi ha gent que és molt pitjor que tu. La vida et dona cada dia moltes lliçons. T’estàs queixant d’alguna cosa i resulta que el veí del costat està pitjor que tu. El meu futur sempre depèn de 10 centímetres.