El Barça torna a la Champions en plena maror

Torna el FC Barcelona a la Champions a la recerca d’una victòria convincent que li permeti no només deixar encarrilada la classificació per als vuitens de final sinó també calmar la tempesta que s’ha desencadenat a Can Barça després de la caiguda de l’equip al Ciutat de València davant del Llevant. Una derrota que Ernesto Valverde veu més com una oportunitat –«quan perds, tens més pressió, però nosaltres solem reaccionar bé en aquestes situacions»– que com un naufragi. El partit davant de l’Slavia Praga (Camp Nou. 18.55 hores) servirà per calibrar la capacitat de reacció d’un equip que, especialment quan juga fora de casa, comença a mostrar uns símptomes de debilitat que, per reiterats, semblen anunciar aquella etapa de decadència que precedeix a tot final de cicle.  

Un visitant vulnerable

Afirma Valverde que la resposta de l’equip quan juga lluny del Camp Nou no és motiu d’alarma. «Fins al dia del Llevant no tenia una gran preocupació en aquest sentit», va assenyalar. El Barça només ha guanyat quatre dels últims 14 partits jugats fora de casa. Un balanç paupèrrim que, segons el parer del tècnic, s’havia «reconduït» amb les victòries a Getafe, Eibar i Praga. «Ara hem tornat a perdre, però això no significa que continuarem perdent»,va dir. Un argument incontestable. No obstant, la davallada de joc i de confiança que pateixen els blaugrana en els seus desplaçaments és massa evident per merèixer una anàlisi tan superficial. Almenys Nelson Semedo, en una compareixença del tot insubstancial, es va esforçar a buscar una causa, tot i que la seva resposta tampoc va resultar gaire convincent: «Els partits fora són més complicats perquè els equips tenen més ganes de guanyar». D’acord. Següent pregunta.

Un equip acomodat

En realitat, els partits de Praga i del Ciutat de València es van assemblar entre si bastant més del que Valverde sembla disposat a admetre. En els dos casos,el Barça va obtenir un avantatge mínim i es va acontentar amb administrar-lo, renunciant a estendre el seu domini també en el joc i dosificant l’esforç. La diferència va estar en l’encert davant de la porteria de Ter Stegen d’uns i d’altres. En els dos casos, els blaugrana es van mostrar com un equip acomodat i sense el caràcter necessari per rebel·lar-se quan els rivals van començar a imposar el seu futbol. El tècnic barcelonista, no obstant, no comparteix aquesta sensació –«aquest equip ha remuntat molts partits adversos, i ja està»– i tampoc creu que el trauma d’Anfield hagi minat la fortalesa moral del grup. «Ningú es remunta a mesos enrere pel que et passa en un moment determinat en un partit – va afirmar. I les raons parapsicològiques no les tinc en compte».

Falta de lideratge

Potser, més que un problema de caràcter, el que existeix és un problema de lideratge. Dins i fora del camp. És difícil que l’equip doni una resposta conjunta i solidària davant de les adversitats quanla imatge que transmet és la d’un grup desunit en el qual les jerarquies resulten cada vegada més marcades i les desavinences personals no es dissimulen. En aquest sentit, l’actuació dels capitans és manifestament millorable (que en una situació difícil com l’actual el jugador elegit per parlar amb la premsa sigui Semedo diu molt sobre el compromís dels pesos pesants del vestidor). També ho és la gestió d’un entrenador que alterna la màniga ampla davant d’alguns comportaments de les seves figures amb càstigs poc comprensibles als més novells. I, per descomptat,la de la directiva, que, almenys en la parcel·la comunicativa, ha desertat de les seves responsabilitats esportivesi ha deixat Valverde sol davant del perill. «Ja sabem com és això –va dir el tècnic. L’entrenador és el responsable del grup i, quan es perd, es mira l’entrenador. Ho assumeixo».

Mercat d’hivern a la tardor

Notícies relacionades

Huracà del Llevant (3-1)

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Més enllà dels resultats, a la directiva li hauria d’inquietar quea començaments de novembre s’estigui parlant ja d’altes i baixes al mercat d’hivern, perquè això és un senyal inequívoc que el disseny de la plantilla presenta uns problemes estructurals que cal resoldre amb urgència. Els dèficits en els laterals, la superpoblació al centre del camp (que obliga a buscar una sortida per a Carles Aleñá i que barra el pas a Riqui Puig) o la necessitat d’incorporar un substitut per a Luis Suárez són qüestions que havien d’haver-se abordat a l’estiu, quan tota l’atenció estava posada en Neymar. Valverde assumeix ara que hi haurà moviment –«no sé què pot passar al mercat d’hivern», va confessar–, mentre elogia amb matisos l’adaptació de De Jong i Griezmann i envia un encàrrec a Dembélé, a qui va deixar fora de la convocatòria dissabte per «raons tècniques»: «Cadascú ha de buscar el seu lloc. Quan tingui la seva opció, haurà d’intentar que no li treguin el lloc».

Un sistema qüestionat

Són tants els problemes que comencen a detectar-se que l’etern debat sobre l’estil de joc sembla haver passat a segon pla. De fet, es multipliquen les veus ques’atreveixen a suggerir ja obertament un canvi de sistema si les característiques o l’estat de forma dels jugadors no permeten mantenir l’idiosincràtic 4-3-3, un dibuix que obliga els davanters a unes vigilàncies defensives que ni Messi ni Suárez estan en condicions de garantir. «La possibilitat de jugar d’una manera o una altra sempre està present», va admetre Valverde, que va remarcar que, en qualsevol cas, el Barça no ha de renunciar a tenir la pilota i jugar agrupat a prop de l’àrea contrària. «Hem de buscar la solució dins del nostre esquema o d’un esquema semblant». Just el que no va fer ni a Praga ni a València.