Un dissabte gens clàssic

Aquests cinc narradors haurien d’estar aquest dissabte a les 13.00 hores al Camp Nou relatant, amb el micròfon a la mà, els detalls del primer clàssic de la temporada. Els cinc s’han hagut de buscar un pla alternatiu. Un dia abans els preguntem per les seves sensacions davant un cap de setmana sense futbol i si l’ajornament els va semblar precipitat.

JOAN MARIA POU (RAC 1)

«Ja sabem de quin peu calça Tebas»

«En un primer moment, quan vaig saber la notícia del possible ajornament, vaig pensar que la Conselleria d’Interior i el Ministeri d’Interior havien fet algun informe en el qual admetien que no podien assegurar la seguretat del partit. Sincerament, tal com està el panorama i amb la perspectiva d’una manifestació que ha de ser descomunal, vaig entendre que s’ho plantegessin. Sobretot, després del que havia passat a l’aeroport. Bloquejar el Camp Nou, després d’haver bloquejat l’aeroport, em semblava més senzill. Però, quan la conselleria i el ministeri van negar que fos un problema de seguretat, vaig veure que era polític. Tothom sap de quin peu calça Javier Tebasi que només l’obsessionava impedir un anunci independentista. El problema, el 18 de desembre, serà més o menys el mateix. Ja hi ha hagut un missatge de Tsumani Democràtic.

Com en tantes altres coses i moments, es tira la pilota cap endavant, pensant que el problema desapareixerà, i s’equivoquen.

«Com en tantes altres coses i moments, es tira la pilota cap endavant, pensant que el problema desapareixerà, i s’equivoquen»

Veurem quin és el panorama llavors. Hauran passat les eleccions, però l’essència del conflicte continuarà sent la mateixa. Especialment si l’independentisme interpreta l’ajornament com un desafiament. Quan es parlava de passar el clàssic a Madrid, ja van respondre amb el ‘Challenge accepted’.  No sé què passarà el 18 de desembre; el conflicte, intueixo, continuarà vigent.

No es traslladarà a la gespa. La relació dels jugadors amb aquesta situació és molt light i tampoc sembla gaire sensible a la causa de l’independentisme, com es va veure l’1 d’octubre. I la tensió de la grada no crec que assoleixi el nivell d’intensitat i agressivitat gairebé prebèl·lica que recordo de la final de Copa de Mestalla, durant l’estada de José Mourinho. Potser és, això sí, el Barça-Madrid més reivindicatiu des del franquisme.

La prèvia no tindrà res a veure amb l’àmbit futbolístic. Es parlarà més del comportament del públic que de si juga Dembélé. Però està clar que, si una persona va advocar per l’ajornament del partit, és perquè està posant el focus en un altre lloc. No servirà de res que Tebas digui llavors que ha de ser un clàssic més, perquè ja l’ha convertit en diferent.

Com és diferent per a mi aquest cap de setmana. Serà com un de seleccions. Un cap de setmana lliure, sencer, que podrem aprofitar amb la família. Ens havien ensenyat el caramelet i ens l’han tret».

RICARD TORQUEMADA (CATALUNYA RÀDIO)

«No era un problema; era una oportunitat»

«Tinc la sensació que tot es va precipitar massa ràpid. És més, considero que en aquesta setmana hauríem tingut una mirada totalment diferent de la de la passada. No entenc per què es va córrer tant per ajornar-lo. Potser aquesta setmana hauria hagut de prendre’s la mateixa decisió, però també entenc que d’aquí a dos mesos no haurà canviat tant. Potser es rebaixa un punt, però és que un Barça-Madrid unit a aquest ajornament farà que es tingui una altra excusa per realçar el clima de tensió.

En canvi, aquesta setmana feia la sensació que tot era més natural. I es podria haver pres la decisió només unes hores abans. M’identifico molt amb el que ha dit Valverde aquests dies, amb la sensació que era una oportunitat més que un problema per entendre que la societat catalana i el soci del Barça tindrien un comportament increïble com ha passat sempre al Camp Nou.

«S’ha posat un pedaç i el 18 de desembre serem molt a prop del que hem viscut. Algun dia s’ha de jugar el partit i afrontar aquesta situació»

Crec que era una oportunitat, com deia el tècnic del Barça, que s’expressessin com sempre. Com ho han fet fins ara i com, a més, també crec que es farà el 18 de desembre. Entenc que és una situació sensible i també entenc que hi ha una situació política, amb les eleccions del 10-N, que poden afectar fins i tot la decisió. Si s’ha suspès per la seguretat, hauria d’haver sortit algun responsable o expert que ho deu veure així i tampoc ha quedat gaire clar des dels portaveus oficials. La coartada ha sigut la seguretat, però no hi va haver temps ni per a valorar-la.

Per mi, crec que s’ha posat un pedaç i el 18 de desembre serem molt a prop de la situació que hem viscut. Algun dia s’ha de jugar el partit i afrontar aquesta situació. Per això, Valverde m’ha representat en les seves declaracions, les altres coses han sigut estranyes. En comptes de ser al Camp Nou, seré al cros de Santa Susana, veient els meus fills córrer. I això està molt bé; així podem aprofitar tota la família el dissabte lliure».

CARLOS MARTÍNEZ (MOVISTAR +)

«Podré passar el dia amb el meu fill»

«L’ajornament del clàssic s’ha de respectar des del meu punt de vista al considerar que s’ha pres per qüestions que tenen a veure amb la seguretat i jo personalment no tinc cap opinió per contrarestar la decisió que ara no es jugui aquest important partit. La societat es basa en el que diguin o facin les institucions i aquestes han afirmat que ara no hi ha prou garanties perquè uns puguin disputar el partit i d’altres puguem narrar-lo. Per això s’ha de respectar la decisió que s’ha pres, tot i que a tots ens hauria agradat poder ser a l’estadi.

La societat es basa en el que diguin o facin les institucions i aquestes han afirmat que ara no hi ha prou garanties. Per això s’ha de respectar la decisió que s’ha pres»

Jo, curiosament, tinc una circumstància personal que, en aquest cas, m’ha beneficiat i que explicaré. Tinc el meu fill petit estudiant a Irlanda. Resulta que dilluns és festiu al país, ja que se celebra el dia que es denomina Bank Holiday, i per tant ell ha pogut viatjar en aquesta ocasió a Madrid. I no només podré compartir el dia amb ell, sinó que el puc anar a recollir a l’aeroport, cosa que no hauria fet en el cas de jugar-se el partit, perquè, com que estava programat a la una del migdia, havia de desplaçar-me la nit anterior i dormir a Barcelona. Dissabte podré estar més temps amb la meva família, perquè no narro fins a la nit l’Atlètic-Athletic, que a més es juga a Madrid». 

MANOLO OLIVEROS (COPE)

«Jugar hauria donat normalitat»

«Des del meu punt de vista, es podia haver disputat sense problema el clàssic en la data que estava estipulada des d’un principi. El dia 16, quan La Liga va suggerir el canvi de seu a l’estadi Santiago Bernabéu, ja vaig dir el mateix que ara. Faltaven llavors 10 dies per a la disputa del partit i era perfectament compatible jugar amb possibles enrenous que podien tenir lloc tant fora de l’estadi o en qualsevol altre lloc de la ciutat de Barcelona. També és absolutament compatible anar a funcions de teatres, a altres esdeveniments esportius o anar a menjar amb la família.

El clàssic es podia haver jugat amb normalitat, perquè dins de l’estadi no hauria passat res més enllà de l’exhibició de pancartes, càntics i accions reivindicatives que formen part de la llibertat d’expressió. A més, sempre, quan comença el partit, tot s’oblida, perquè és gent pacifica. Jugar ara hauria sigut donar normalitat a la situació. Crec que La Liga es va precipitar i després la federació ha volgut posar una data nova.

 «Dins de l’estadi no hauria passat res més enllà de l’exhibició de pancartes, càntics i accions reivindicatives que formen part de la llibertat d’expressió»

A l’hora en què es jugava el clàssic estaré menjant, en aquesta ocasió, amb la meva família, perquè es dona la circumstància que festegem l’aniversari del meu fill Javier. Serà una oportunitat perquè tota la família pugui estar junta i no haver d’ajornar la celebració».

LLUÍS FLAQUER (CADENA SER)

«Una sensació d’orfandat»

«Encara estic preguntant-me per què es va prendre la decisió quan es va prendre. No hi havia necessitat de fer-ho tan prematurament. Es podria haver deixat passar el temps amb més tranquil·litat. Tot i que és veritat que un clàssic, per tot el que transcendeix, és en el punt de mira. I s’ha demostrat ara amb els tuits de Tsunami Democràtic.

Però les presses d’aquesta decisió rauen més en un to polític que en altres qüestions. Es jugui quan es jugui, aquest clàssic tornarà a ser sota el focus de tots. Veurem què passa.

«No deixaré de mirar el rellotge i pensar, quan arribi l’hora, que havia d’estar al Camp Nou, preparant amb l’atenció que es mereix un partit així»

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¿Avui a la una del migdia? Sigui on sigui no podré oblidar-me que s’havia d’estar jugant un clàssic al Camp Nou. ¿On seré? Aprofitaré per estar amb la família; és un cap de setmana regalat, que no acostuma a caure del cel. Malgrat tot, aprofitaré per disfrutar de la família i estar amb els petits.

No sé exactament què farem. Tot i que no deixaré de mirar el rellotge i pensar, quan arribi l’hora, que havia d’estar al Camp Nou, a la cabina de la SER, preparant amb l’atenció que es mereix un partit així. Tindré aquesta sensació d’orfandat de clàssic que m’ha acompanyat aquests dies. Havia de ser un gran dissabte per als que el narrem, però aquesta decisió, que no acabo de comprendre, ens ha tret un gran clàssic».