Ter Stegen i la fortuna sostenen el Barça a Praga

Poques ciutats europees conviden tant al passeig com Praga. En la seva visita a la capital del regne de Bohèmia, el FC Barcelona potser va pensar que es passejaria també per la gespa de l’Eden Arena davant de l’Slavia, un equip sortit del quart bombo en el sorteig de la Lliga de Campions. I un primerenquíssim gol de Leo Messi va semblar apuntar també en aquesta direcció. Quin error. L’equip blaugrana, aferrat a una victòria per la mínima obtinguda gràcies a un gol de pura fortuna, va acabar demanant l’hora davant d’un rival dominador que va aprofitar la lleugeresa del joc barcelonista per bolcar-se sobre la porteria de Ter Stegen (fins a 22 rematades va arribar a connectar) i convertir l’alemany en el millor jugador visitant.   

Instal·lat des de dissabte passat en el lideratge de la Lliga, el Barça va saltar al camp amb l’afany de confirmar la línia ascendent de les últimes setmanes i estendre la seva hegemonia al grup F de la primera fase de la Champions. Comptava per a això amb un onze que té tota la pinta de ser l’equip de gala de la present temporada. I no va tardar ni tres minuts a manar en el marcador gràcies a una combinació entre Messi i Arthur a l’àrea local que l’argentí va transformar en el seu primer gol en aquesta Champions.

Resultava fins i tot emocionant veure amb quina valentia un punt suïcida havien plantejat el partit els jugadors de l’Slavia, dignes hereus d’aquells heroics paracaigudistes txecs de l’Operació Antropoide que van acabar massacrats a la cripta de l’Església de sant Ciril i sant Metodi. Amb la defensa plantada gairebé al centre del camp i el recolzament incansable dels ultres de la Tribuna Sever, els txecs van sortir a intimidar el Barça i ni el gol en contra ni la tossuda realitat de la inqüestionable superioritat blaugrana els va fer renunciar al seu pla.

Ter Stegen salvador

Tanta audàcia va estar a punt de veure’s recompensada en el minut 20, quan una jugada mal defensada per la defensa del Barça va acabar en un xut franc de Zeleny que va obligar Ter Stegen a exhibir la millor versió d’ell mateix –la de Dortmund, la de la Champions– i treure la pilota amb el peu mentre a l’Eden Arena es cantava el gol.

Aleshores els homes de Valverde havien començat a perdre el fil del partit. Afirmava l’escriptor de Praga Franz Kafka que tots els errors humans són fruit de la impaciència, «de la interrupció prematura del metòdic». Al Barça li passava una cosa semblant. En comptes de manejar el partit amb calma i autoritat a l’espera d’aquesta oportunitat que la gosadia dels txecs, sens dubte, acabaria donant, els blaugranes van renunciar a la pausa i es van entossudir a explotar una vegada i una altra la connexió Messi-Suárez pel centre, una via condemnada per endavant perquè l’uruguaià està perseguit per la fatalitat cada vegada que visita un camp europeu (21 partits seguits porta sense marcar a domicili a la Champions).

Amb el joc descontrolat, es descosia el Barça i creixia l’equip ‘sesivany’ (els cosits, en txec; amb aquest sobrenom es coneix l’ Slavia), incisiu per les bandes i comandat amb criteri pel valuós Thomas Soucek. Així les coses, a ningú li va estranyar massa que la primera meitat acabés en l’àrea visitant, amb dues noves intervencions de Ter Stegen (la segona, particularment salvadora) i un xut de Masopust que va sortir fregant el pal.

Falta de contundència i sofriment

No va canviar el panorama després del descans i els blaugranes ho van pagar encaixant un gol (Boril, minut 49) que va retratar la falta de contundència defensiva del Barça i va fer justícia a l’empenta dels locals. Bastant més inexplicable, pels mèrits d’uns i d’altres i per l’estrany de la jugada, va ser el gol que a penes vuit minuts després va tornar a posar el Barça per davant al marcador, en una falta llançada per Messi que Suárez va tocar gairebé en la mateixa línia de fons i que Olayinka va desviar a la seva pròpia porteria.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

A partir d’allà, els blaugranes van intentar tornar al pla A, el de temperar el joc al centre del camp i aprofitar els espais a l’esquena de la defensa txeca. Per executar-lo amb totes les seves conseqüències, Valverde va fer sortir al camp l’explosiu Dembélé en substitució d’un Griezmann de qui, sense forçar molt el símil, podria dir-se que va passar pel partit com el bon soldat Svejk per la primera guerra mundial: sense assabentar-se molt de què anava l’assumpte.

Però ni la irrupció del francès ni les aparicions posteriors d’Arturo Vidal i Rakitic van servir per asserenar el joc del Barça, que es va passar els últims minuts del partit atrinxerat en la seva àrea mirant de contenir el commovedor rampell ofensiu dels txecs. Ho va aconseguir amb més pena que glòria i es va embutxacar tres punts que el deixen com a líder en solitari del seu grup. Un premi excessiu per a tan poc futbol.