El Barça fa mala pinta

Hi ha dues versions del Barça. L’un, valent i feliç, es passeja pel Camp Nou. És un equip d’estar per casa. L’altre, tenebrós, fosc, va i ve deprimit dels seus viatges, incapaç de reconèixer-se a si mateix. El Barça dolent eclipsa el bo, fins al punt que ha firmat la pitjor arrencada en la Lliga ambValverdei ha caigut fins al vuitè lloc.

El campió, que va perdre el seu tradicional equilibri defensiu, deambula ara per aquesta terra de ningú. I està, a més, barallat amb el gol. A casa en marca molts; a fora, no. D’aquí ve la seva mala pinta actualment. «Serà un any llarg i complicat», va pronosticarLuis Suárez. Ja ho és.

1.- Mala pinta amb Valverde

«Em sento responsable de tot el que ha passat. És clar que em preocupa. Fora de casa no estem aconseguint bons resultats». Valverde va assumir que el Barça ha entrat en una fase caòtica fora de casa, incapaç de guanyar ni un de sol dels quatre partits que ha jugat: tres de Lliga (derrota a Bilbao i Granada, empat a Pamplona) i un de Champions (empat a Dortmund).

Ha tocat molt a l’inici de temporada: Busquets, per exemple, acumula dos partits sense jugar ni un sol minut (Athletic i Granada, dues derrotes), però ara potser haurà de fer canvis realment estratègics. Que sacsegin, i de debò, l’statu quo del vestuari. L’arribada deGriezmann i De Jong, sempre titulars, no ha alterat el bioritme baix i depressiu de l’equip. El drama és que ells, gent fresca i nova, es deixin arrossegar per la inèrcia negativa.

AValverdeli toca remoure estructures que, de moment, són intocables. AGuardiola, com va confessar després, li va sobrar la seva quarta i última temporada. Luis Enriqueva comunicar en privat a Bartomeu a l’octubre que era el seu tercer i últim any. Al març ho va fer públic. Valverde, a qui algun sector de la junta ja volia acomiadar després de l’horror d’Anfield, viu la síndrome de l’últim any.

2.- Mala pinta amb la defensa

Les diverses versions del Barça de Valverde es distingien, sobretot, per ser compactes, equilibrades i fiables, i es construïen gairebé sempre del darrere cap endavant. Però un conjunt de descoordinacions defensives han acabat amb aquesta fama. Nou gols encaixats en només cinc jornades de Lliga no és només el pitjor registre en les tres temporades, sinó que delaten greus disfuncions.

Un servei de banda, gairebé en el temps afegit, va provocar la caiguda en el debut al nou San Mamés sense que ningú advertís la presència d’Aduriz. D’aquell error col·lectiu a l’error individual de Junior Firpo en l’1-0 del Granada juntament amb les mans innecessàries d’Arturo Vidal en el 2-0 i les de Piqué en el 2-2 d’El Sadar formen part del catàleg dels càstigs. No són simples accidents.

El Barça es fractura amb massa facilitat, està obligat a remar sempre a contracorrent, i està rebent tants gols que s’està quedant al final de la cua. «No, no sabia això que érem l’equip més golejat de Primera», va dir Valverde després d’encaixar dos gols més a Granada. «Els rivals l’estan encertant bastant». I el Barça no se sap defensar bé.

3.- Mala pinta amb Griezmann

Ni a la dreta. Ni tampoc a l’esquerra. Si de cas al centre de l’atac, però sempre a l’empara del Camp Nou. Només s’ha vist confeti a l’estadi blaugrana. A fora, no hi ha rastre d’Antoine Griezmann, un davanter invisible, incapaç de detectar-se a si mateix. A Granada va quedar l’última prova d’una estrella, per la qual el Barça va pagar aquest estiu 120 milions d’euros, que viu en un món a part.

Parla, de moment, un idioma diferent del deMessi, amb qui només ha coincidit 76 minuts dels 540 possibles. Un irrisori 14%. El francès, a qui es veu incòmode allà on el posi Valverde, ho ha jugat tot. No s’ha perdut ni un minut d’aquest preocupant inici de temporada. I, a desgrat seu, ja s’ha convertit en un cas.

Un cas difícil de descodificar, perquè cada vegada que surt fora de casa no té pes a l’atac. Sis rematades i cap a porteria certifiquen l’autèntica dimensió del problema. Només dues van acabar el recorregut; les quatre anteriors van ser interceptades. És el misteri d’Antoine.

4.- Mala pinta amb l’atac

Dos partits (Borussia Dortmund i Granada) sense marcar un gol. I amb només dos xuts a porteria en 180 minuts, el símbol de la tremenda ineficàcia que irradia el Barça. Un de Suárez a Dortmund, repel·lit pel porter suís Bürki, un altre de Messi, atrapat sense problemes pel portuguès Rui Silva al Nuevo Los Cármenes.

Notícies relacionades

Valverde: «Me'n sento responsable»

El pitjor Barça en 25 anys

Els porters rivals ja ni suen. Ni tampoc tenen una feina extra perquè viuen tranquils, tot i que, per exemple, Valverde acumulés fins a quatre davanters (Messi, Suárez, Griezmann i Fati) davant del conjunt andalús. Els metes tornen al vestuari gairebé sense utilitzar els guants perquè el nivell de producció ofensiva ha baixat de manera alarmant fora de casa.

La seqüència d’aquesta ineficàcia blaugrana tan estranya arrenca a Bilbao, després passa per Alemanya i acaba, ara per ara, a Granada. Els dos únics gols lluny del Camp Nou porten la firma d’un juvenil agosarat (Ansu Fati) i un centrecampista que s’estrenava en aquesta faceta (Arthur). La resta és un desert.