Ansu Fati fa història però el Barça s'embussa a El Sadar (2-2)

Acostumat en els últims anys a començar les temporades de manera fulgurant, el FC Barcelona arriba a l’aturada de Lliga en una situació una mica insòlita després d’haver deixat escapar cinc punts en tres jornades. A El Sadar, davant de l’Osasuna, acabat d’ascendir, l’equip blaugrana es va condemnar per culpa d’una primera part desastrosa i només va poder arrencar un empat en un partit que es recordarà, sobretot, com el de l’estrena golejadora d’Ansu Fati, aquest prodigi de 16 anys que polvoritza rècords històrics en cada una de les seves aparicions.   

Ha sigut tant el soroll generat aquest estiu entorn del presumpte intent de fitxar Neymar que es fa difícil, almenys fins que el mercat tanqui per fi oficialment les portes dilluns, relatar els partits del Barça sense vincular el que hi passa amb el tortuós serial protagonitzat per l’astre brasiler. I si la brillant irrupció d’Antoine Griezmann diumenge passat va regalar uns quants arguments de pes als qui qüestionen la necessitat d’incorporar Ney, el pas sense gràcia del francès per El Sadar va tornar a alimentar els dubtes.

Rakitic, de nou a la banqueta

Ernesto Valverde va repetir alineació, i va relegar una altra vegada Ivan Rakitic a la banqueta (per tercera jornada consecutiva; alguna cosa s’ha trencat aquí) i va apostar pel trident d’atac format per Griezmann, Rafinha i Carles Pérez. No obstant, les bones sensacions que va deixar el partit davant el Betis, jugat amb aquest mateix onze, es van evaporar ràpidament com la boleta sota el gobelet del triler.

Ni tan sols el cerç, que just abans de començar el partit va començar a parlar, com en la cançó de Gabinete Caligari però amb més timidesa, alleujava la calor inclement que feia a la capital navarresa. L’Osasuna es va adaptar millor i més ràpidament a les condicions climàtiques i, jugant amb una marxa més, no va tardar a lligar de mans el Barça a la zona ampla i a amenaçar-lo amb fulgurants atacs executats sempre amb molts homes. En un d’aquests atacs va arribar el gol navarrès, després que Brandon, en la posició d’extrem, deixés assegut Lenglet i servís un centre precís a l’àrea que Roberto Torres va poder rematar a pler. Per tercera vegada en tres jornades, als blaugranes els tocava remar contra el marcador.

Però aquesta vegada, lluny de provocar una reacció, el gol en contra va acabar de desconnectar el Barça, incapaç de tirar a porteria en tota la primera part. El seu futbol anèmic, de moviments lents i predictibles, amb prou feines va inquietar l’Osasuna, que es va dedicar a veure-les venir mentre la grada d’El Sadar s’ho passava la mar de bé. Amb Griezmann desaparegut, De Jong fora de lloc i Busquets estranyament fos, l’única notícia positiva del quadro visitant va ser l’aparició a la banda del novici Ansu Fati per escalfar.

Gol històric d’Ansu Fati

I no ho va fer debades. Valverde va donar entrada al nen després del descans en substitució de Semedo, substituït en el lateral per Sergi Roberto, cosa que va permetre a De Jong desplaçar-se a la dreta, on l’holandès s’expressa amb bastanta més naturalitat. El nou dibuix va permetre al Barça començar a governar el partit amb certa autoritat, afany que es va veure afavorit pel gol amb què Ansu Fati es va convertir en l’anotador més jove de la història del club, gràcies a una inapel·lable rematada de cap després d’un centre precís de Carles Pérez, un altre del planter.

Després de l’ominós primer temps blaugrana, la fe en la remuntada agitava ja al vent les seves trèmules espelmes i ni tan sols la lesió de Rafinha va poder truncar els millors minuts de joc visitant. De fet, més aviat al contrari, perquè va ser el seu substitut, Arthur, l’encarregat de marcar l’1-2 (el primer gol del brasiler amb la samarreta del Barça), al resoldre amb qualitat una jugada dins de l’àrea local.

Amb Arthur i De Jong apropiant-se del centre del camp i Ansu Fati i Carles Pérez fixats a les bandes, l’equip de Valverde es reconeixia i s’agradava. Tant, que va acabar caient en un cert entotsolament que va permetre als navarresos tornar al partit i començar a trepitjar l’àrea visitant. El primer avís, un tir llunyà de Juan Villar, el va treure Ter Stegen amb solvència, però tot just dos minuts després Martínez Munuera va sancionar com a penal unes mans de Piqué, i Torres hi va posar l’empat.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

I a partir d’aquí, a córrer. Carles Pérez va tenir a les seves botes el gol de la victòria però se li van apagar els llums en el pitjor moment. Ansu Fati va recordar que només té 16 anys. I el Barça va acabar deixant-se dos punts i potser la possibilitat de deixar tancat el debat sobre Neymar.