Les claus tàctiques del Barça-València: Fugues sense perdó

1.- Fracàs del doble lateral destre

Valverde volia doblar la banda dreta de la seva línia defensiva. I així ho va fer perquè va alinear, de nou,Semedo (lateral) i Sergi Roberto (interior / extrem). Però aquest entramat va saltar pels aires quan amb prou feines es portaven 20 minuts de partit. Una diagonal de Gabriel Paulista va esquinçar el Barça de manera senzilla. Tot va ser massa senzill. Gayà va córrer amb tota la llibertat del món i tot el temps per detectar la figura de Gameiro. El davanter estava sol. I va marcar, és clar, despullant els blaugranes.

2.- El 0-1 va arribar per la banda esquerra; el 0-2 per la dreta

El primer gol del València estava anunciat fins i tot abans perquè Gerard Piqué, amb una acció prodigiosa, l’havia evitat abans en una fenomenal ocasió de Rodrigo. Però havia de caure el gol de l’equip de Marcelino. En el primer, va utilitzar el carril esquerre del seu atac per batre Cillessen. En el segon, va acudir a la banda dreta amb una fenomenal cavalcada de Carlos Soler, que va superar en velocitat Jordi Alba.

A partir d’aquí, un altre caos defensiu perquè Rodrigo, que estava sol a l’àrea petita de Cillessen, pogués fer un cop de cap a plaer. El conjunt de Valverde no va saber descodificar aquests punyals per les bandes. I no va ser, curiosament, Guedes, un dels més perillosos. En el 0-1 va ser Gayà, el lateral esquerrà; en el 0-2, en canvi, va ser Carlos Soler, un volant dret que va esqueixar amb molta facilitat. Però no va ser únicament un problema defensiu, sinó que ningú del centre del camp (ningú és ningú) va retornar per ajudar els seus companys.

3.- Horrible pla inicial que no va tenir remei després

Tenia una idea Valverde. I li va sortir malament. Horriblement malament perquè acabada de complir la primera mitja hora ja estava perdent. No només havia encaixat dos gols, sinó que no tenia el control de la pilota ni de la final exhibint una fragilitat que el tornava a la seva cruel nit a Anfield. Tan desastrós va resultar aquest pla que fins el mateix tècnic blaugrana va intervenir en el descans. No li quedava cap altra opció.

Notícies relacionades

El rei de Copes abdica en una altra nit amarga

El Barça es queda sense doblet en una altra nit nefasta

Va treure Semedo, va retardarSergi Roberto i va posarMalcom per entretenir un ociós Gayà, qui havia viscut la primera part més tranquil·la que podia imaginar. Va treure un transparent Arthur i va col·locar l’agressiu Arturo Vidal. Canvis que, almenys, li van donar una dimensió diferent al joc d’atac del Barça perquè Messi ja no se sentia tan sol com en els primers 45 minuts.

Ja teniaMalcom, que va revolucionar el partit després del descans. Leo ja tenia a qui mirar. I, sobretot, a qui passar. En aquesta petita societat, i mentre Coutinho seguia desaparegut, va trobar el Barça un motiu per a l’esperança, per molt que les genialitats de Messi s’estavellessin primer contra Jaume Doménech i després contra el pal dret de la porteria del València.