El Barça salta el mur de la mà de Messi

4

Es llegeix en minuts

Rafa Tapounet / Barcelona

Per què confiar en El Periódico

16 de d’abril del 2019. Actualitzada 17 de d’abril del 2019 a les 09:40

0 Comentaris

En aquest particular Joc de Trons del futbol europeu que es dirimeix a la Lliga de Campions, el FC Barcelona feia tres temporades consecutives que s’estavellava contra el Gran Mur dels Quarts de Final, una imponent paret d’errors, infortuni i males decisions més enllà de la qual regnaven els Caminants Blancs, liderats pelRei de la Nit. Però passa que aquest any el Rei de la Nit ha canviat de bàndol, tant ell com els Caminants Blancs han sucumbit en mans d’un grapat de joves holandesos armats amb dagues de ‘vidriagón’ i el Barça ha aconseguit, per fi, saltar el mur i plantar-se en les semifinals de la Champions.

Ho van aconseguir els blaugranes amb una victòria contundent davant el Manchester United (3-0) en un partit molt notable de totes les línies i de la mà de l’únic candidat seriós a asseure’s al Tron de Ferro i governar els Set Regnes del futbol mundial: Leo Messi. “Hi ha una llum que mai s’apaga”, cantaven els Smiths, orgull pop de la ciutat de Manchester. Ho saben bé els aficionats del Barça, per a qui aquesta llum porta el braçalet de capità i el 10 a l’esquena. Amb dos gols en quatre minuts (els que van ser del 15 al 18), l’astre de Rosario va tallar d’arrel la intimidadora arrencada de partit del United, va deixar sentenciada l’eliminatòria i va acabar amb una ratxa personal de sis anys sense marcar en els quarts de la competició continental. 10 gols porta ja aquesta temporada en la Champions. Més que ningú.

Sergi Roberto, novetat de l’onze

Ernesto Valverde no estava enganyant ningú quan, en la prèvia, va insinuar que Ousmane Dembélé podia tenir un paper en l’últim tram del partit sortint des de la banqueta, com ja va fer en el duel de la tornada de vuitens de final davant l’Olympique de Lió. El tècnic blaugrana va apostar en l’inici per Coutinho i només va fer una modificació, Sergi Roberto en lloc de Semedo, respecte a l’onze que va elegir a Old Trafford. Aquest canvi de peces semblava insinuar una certa voluntat ofensiva que es va veure d’entrada negada per l’encomiable empenta dels visitants, l’ambició atacant, expressada en la presència de tres davanters –Lingard, Rashford i Martial–, dels quals es va traduir en 10 minuts de domini aclaparador, amb rematada de Rashford al travesser inclòs. El Camp Nou es començava a témer una altra nit europea de desolació còsmica.

Una acció aïllada que va desembocar en una caiguda de Rakitic dins de l’àrea mancuniana, que l’àrbitre va considerar penal i que el VAR no va considerar res, va servir almenys per refredar una mica els encesos ànims dels 'diables vermells’, que es van quedar completament congelats quan, cinc minuts després, Messi va robar una pilota beneficiant-se de l’excel·lent pressió de Rakitic, es va passejar per davant de tota la defensa del United i, a l’arribar a l’altura de Chris Smalling, el tipus dur que li va partir el nas d’una manotada en el partit d’anada, va deixar anar una fuetada amb la cama esquerra que es va colar a la dreta de De Gea. No s’havien apagat encara els crits de joia de l’afició blaugrana quan el de Rosario va explotar una indecisió de Fred i va buscar la xarxa amb un xut en aparença innocu que es va colar per sota del cos d’un desafortunadíssim De Gea. 2-0.

Amos del partit fins al final

El cop va deixar completament atordit el United i a partir d’allà el Barça va poder manejar el partit al seu aire: governant la pilota, pressionant els intents de sortida del quadre visitant, tancant bé els espais en defensa i agradant-se en atac. Tant es va agradar, que Messi va estar a punt de marcar de xilena, Suárez ho va intentar de vaselina i fins i tot l’habitualment discutit Coutinho es va afegir al festival amb un d’aquests gols de rosca marca de la casa que tant ha llançat de mans el Camp Nou en aquest curs. Per arrodonir el vídeo dels 'highlights' del partit, Ter Stegen, mer espectador durant bona part del temps, es va permetre una parada descomunal a rematada de l’exbarcelonista Alexis Sánchez quan el duel, convertit en un gegantí rondo barcelonista, ja agonitzava.    

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Al final, més alleujat que eufòric per la classificació, però sincerament il·lusionat pel joc del seu equip, el barcelonisme bé va poder fer seva una de les moltes cites memorables que va deixar al llarg de la seva carrera Sir Alex Ferguson, el constructor del Manchester United modern, que havia sigut l’estrella indiscutible del dinar de directives unes hores abans. “Hi ha gent que, quan guanya, ve a dalt i utilitza superlatius com ara ‘fantàstic’ i ‘meravellós’. Jo em conformo amb dir ‘ben fet’. Crec que són dues paraules fantàstiques”. Només li va faltar afegir: “I meravelloses”. 

El Barça ha tornat a l’elit. I té dracs.