Leila Ouahabi: «Estem obrint els ulls a molta gent»

Somriu quan se la compara amb Jordi Alba, explicant sobre l’auge del futbol femení i es diverteix amb les fotografies. Leila Ouahabi (Mataró, 1993), internacional espanyola de pares marroquins, és la propietària de la banda esquerra del Barça, que aquest dimecres va derrotar al Mini el LSK Kvinner de Noruega en l’anada dels quarts de final de la Champions. Tres dies després de vèncer al Wanda amb rècord mundial d’assistència (60.739 espectadors) inclòs, el club blaugrana vol mantenir aquest auge.

-El futbol femení està en el seu millor moment. ¿Com viu aquest ‘boom’? És meravellós que es parli tant del futbol femení. Coses com el rècord del Wanda fan que el públic s’adoni que existim, que podem tenir repercussió. Estem obrint els ulls a molta gent.

-¿Com va ser l’experiència de diumenge amb més de 60.000 persones a l’estadi? És una cosa molt gran que vingués tanta i tanta gent a veure’ns. Va ser un ambientàs. Va guanyar tot el futbol femení. M’agradaria donar moltes gràcies a l’afició de l’Atlètic i del Barça que va anar a l’estadi. Això ens permet créixer i ens motiva.

-Aquest divendres fa 26 anys i ja té una notable trajectòria internacional. ¿En quins aspectes es nota més la progressió? Han millorat moltes coses des del meu inici a la situació actual. La gent hi ve més, et recolza més, ets més reconeguda, hi ha més visibilitat, els mitjans en parlen més... Tots aquests aspectes fan que avancem a poc a poc.  

“Tinc records molt bonics començant a jugar amb el meu germà i els meus amics. Va ser una època molt feliç. En qualsevol moment lliure que tenia me n’anava al parc o a un pati amb la pilota”. 

-¿Com recorda els seus inicis amb la pilota? Des de ben petita m’encantava el futbol. Tinc records molt bonics començant a jugar amb el meu germà i els meus amics. Va ser una època molt feliç. Disfrutava com ningú. En qualsevol moment lliure que tenia me n’anava al parc o a un pati amb la pilota. Jo vaig néixer a Mataró però visc a Vilassar i aquest va ser el meu primer club. Era de les poques noies que hi jugava, però es va formar un equip femení de futbol sala i allà vaig començar abans d’anar al Barça amb 13 anys.

-Va estar tres anys al València abans de tornar al Barça el 2016. ¿Ha percebut canvis en aquesta segona etapa? Sí. El progrés no només es nota fora, també dins. En la meva primera etapa entrenàvem a la tarda i no s’havia professionalitzat la secció. Ara entrenem al matí, dinem a la Masia, esmorzem juntes... El club està fent les coses molt bé.

-¿Tenen relació amb els jugadors de l’equip de Valverde? ¿Els han vist als seus partits? La veritat és que no els hem vist, però ells també entrenen als matins amb els nostres horaris i és difícil. L’any passat en van venir alguns al partit contra l’Olympique de Lió. Recordo Umtiti, a Cillessen... M’agradaria veure’ls més. Que s’hi apuntin, que s’ho passaran bé. Ens aniria genial.

-El Barça disputa els quarts de la Champions per cinquena vegada en les sis últimes edicions. Amb la Lliga complicada malgrat la victòria al Wanda, ¿tenen especial il·lusió per aquest títol? L’afrontem amb moltes ganes. És veritat que la gent diu que tenim un quadro bo a l’haver-hi el Lió i el PSG per l’altra banda, però és una competició dura, molt competitiva. No podem mirar més enllà si encara no hem guanyat aquest partit contra les noruegues.

“Als aficionats els diria que s’animin, que vinguin a veure’ns. Seria un somni jugar al Camp Nou, però el primer és omplir el Miniestadi, que és un altre camp fantàstic”.

-¿Veu l’equip capacitat per fer aquest gran salt europeu? Estem parlant d’una competició molt difícil. T’enfrontes als grans d’Europa. És la màxima satisfacció lluitar per aquests títols. Al vestuari ho vam parlar totes les companyes. En els últims anys hem millorat. Cada vegada tenim més nivell i més competitivitat. Ens encantaria fer una cosa gran.

Notícies relacionades

La Lliga Iberdrola, davant del repte d'assimilar l''efecte Metropolitano' i convertir-se en referència mundial

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

-¿Què els diria a aquests aficionats que encara no han vist ni un partit de futbol femení? Que s’hi animin, que vinguin. Si volen passar una tarda o un matí divertit de futbol els hi esperem. S’ho passaran bé. Que pensin en el que va passar diumenge. Seria un somni jugar al Camp Nou, però el primer és omplir el Miniestadi, que és un altre camp fantàstic.

Al juny, a més, l’espera el Mundial de França amb la selecció espanyola. S’acosten mesos apassionants. Que això no pari. Per a qualsevol jugadora, aspirar a jugar un Mundial és el més gran. És un altre somni.