Rosell ofereix 35 milions d'euros de fiança i l'hi rebutgen

L’expresident del Barça Sandro Rosell ha ofert a la Sala Penal de l’Audiència Nacional 35 milions d’euros, una de les fiances més elevades de la història, segons informa el diari 'El Mundo' aquest dijous. L’exdirigent blaugrana es compromet formalment que si se l’excarcera i fuig, tot el seu patrimoni embargat, que ascendeix a la quantitat esmentada, passarà automàticament en mans de l’Estat. Sense necessitat, precisa, que s’hagi celebrat el judici contra ell i que hi hagi una sentència condemnatòria.

Es tracta, com recorda el mateix exmandatari blaugrana i esmenta aquesta informació, d’una quantitat que supera en més de 10 milions d’euros la suma exigida per l’Audiència Nacional, que s’eleva a 20 milions d’euros per haver estafat suposadament la Federació Brasilera de Futbol amb els drets audiovisuals de la seva selecció. Malgrat l’oferta milionària, l’Audiència Nacional ha rebutjat l’oferiment i ha remarcat que continua el risc que Rosell eludeixi l’acció de la Justícia i que disposa encara de fons a l’estranger a través de testaferros.

L’escrit de l’expresident

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

En l’escrit, segons aquesta informació, s’indica que "l’esmentada garantia seria la segona més alta de la història després de la d’Ángel de Cabo en el cas de Viajes Marsans i Nueva Rumasa [50 milions], i per sobre de les imposades a Gerardo Díaz Ferrán (30 milions), Francisco Correa (15), Mario Conde (12) i Jaime Matas (3)". "També és molt superior a les d’Ángel María Villar (300.000 euros), Ignacio González (400.000 euros) i Rosalía Iglesias, dona de Luis Bárcenas, condemnada a 15 anys de presó i en llibertat sota fiança de 200.000 euros".

Finalment, acaba la informació, la Secció Primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha desestimat aquest oferiment tot i "valorar-ne" el contingut. I és que, segons el seu parer, persisteix el risc de fuga "evidenciat per les seves sortides a l’estranger per diversos països, algun d’ells sense tractat d’extradició", així com pel fet que "ha pogut comptar amb prou mitjans econòmics a l’exterior per establir-se fora d’Espanya" havent "manejat importants quantitats per diferents països valent-se, a més, de testaferros, la qual cosa dificulta la traçabilitat d’aquests fons".