Anar al contingut

ELS GRANS CLUBS COMPREN FORA

¿On és el planter?

Els principals equips europeus prioritzen ara fitxar el talent jove abans que apostar per la paciència de pujar els nois de casa

Marcos López

¿On és el planter?

Millor comprar fora que buscar a casa. No és només una tendència del Barça, que ha preferit triar la via Todibo (un jove i desconegut central francès de només 19 anys) abans que posar en marxa l’ascensor del Miniestadi. És una cosa tan global que els grans clubs europeus han coincidit en aquesta nova línia de política esportiva que resulta, alhora, una via productiva de negoci econòmic.

Els clubs exploren altres planters i si no li funcionen al camp, almenys en treuen un benefici econòmic

Si surt bé, el club blaugrana té un defensa per a una dècada, com li ha passat al Madrid amb Varane, a qui va fitxar quan tenia 18 anys (va pagar 10 milions d’euros), quan el seu equip, el Lens, acabava de baixar a la Segona francesa. Quan va arribar al Bernabéu només havia jugat 24 partits a Primera. Si surt malament, el Barça pot vendre Todibo, i treure’n benefici, perquè arriba a cost zero. El risc, per tant, no existeix.

S’intenta, com es va fer al seu dia sense cap èxit amb el brasiler Marlon Santos, un altre central, que juga ara en el Sassuolo italià després de passar abans pel Niça com a cedit. Todibo no és, per tant, un cas excepcional, sinó la nova regla que s’han fixat els grans clubs europeus.  

Buscar a casa d’altri

Cada vegada costa més que els joves de casa s’instal·lin de forma definitiva al primer equip. Els mateixos futbolistes no tenen paciència per anar completant els seus processos de formació, atrets, a més, per ofertes que eren utòpiques fa una dècada. I ara són el pa nostre de cada dia perquè els grans buscaran al planter d’altri abans que al seu.

"Seria convenient no fer massa demagògia amb aquestes coses. Es necessita un espai perquè els joves vagin entrant" (Valverde) 

Valverde, que ha sigut molt criticat per no promocionar nois de La Masia, ja va esclatar fa tres setmanes, coincidint amb el fitxatge de Murillo. "No seria convenient fer massa demagògia amb aquestes coses. Es necessita un espai perquè els joves vagin entrant”, va recordar el tècnic blaugrana.

Sergi Roberto és l’últim jugador del planter que ha trobat lloc al Camp Nou a l’últim lustre

Espai i temps que no troben, curiosament, a les seves pròpies categories inferiors. Sergi Roberto és l’únic blaugrana que ha trobat lloc al Barça a l’últim lustre. Carvajal i Lucas Vázquez, després de cessions al Leverkusen i Espanyol, ara són fixos al Bernabéu procedents originalment de La Fábrica. Koke i Saúl queden com a banderes de l’Academia de l’Atlètic. Al City, Phil Foden té, de moment, la paciència que no van tenir Jadon Sancho, que se’n va anar al Borussia Dortmund, i Brahim, que ja és madridista. Per això, ha renovat Foden fins al 2024.

David Silva, Thiago, Bartra

"Alguns jugadors tenen paciència i confien en el que el club vol fer i d’altres no", argumenta Guardiola, actor principal d’aquest nou ordre a l’igual que el Barça. El City es va emportar Eric García de La Masia, però pel camí ha perdut Sancho i Brahim, dos talents que havia forjat a la seva acadèmia. "Com he dit moltes vegades, no vull gent que no vol ser aquí", va assegurar el tècnic, recordant, per exemple, que "els joves es guanyen les oportunitats al camp, però necessiten temps. David Silva, per exemple, va estar cedit a altres equips abans de convertir-se en qui és ara, abans que arribés aquí.»

"Els joves es guanyen oportunitats al camp, però necessiten temps. David Silva, per exemple, va estar cedit en altres equips abans de convertir-se en el que és ara" (Guardiola)


En aquest temps, el Barça ha vist perdre joies de casa com Thiago, per qui el Bayern Múnich va pagar 25 milions d’euros (2013) i Bartra, que se’n va anar al Dortmund deixant 8 milions (2016). En els dos casos es van executar les clàusules de rescissió. Ara, els grans veuen com altres grans s’emporten els seus talents, generant un cercle viciós sense fi. Uns els treuen els jugadors als altres de tal manera que el producte autòcton cada vegada té més difícil emergir.

No només passa al Camp Nou, sinó al Bernabéu, a l’Etihad, a Old Trafford, al Juventus Stadium o al Parc delsPrínceps, on Rabiot, el jugador més icònic del planter del Paris SG, se n’anirà per la porta del darrere. Els diners es destinen a mantenir les estrelles, elevant fins a límits gairebé insuportables la massa salarial, mentre que els tècnics tenen cada vegada menys marge per mirar cap a baix, pressionats per la urgència de l’èxit. I els clubs miren (i compren) fora.

1- Todibo, 10 partits i al Camp Nou 

(19 anys, arriba lliure)

Tot va tan de pressa que Todibo ha firmat el seu primer contracte professional. I és amb el Barça. Va aparèixer l’agost com un prometedor central del Tolosa. Va entrar deixant un notable impacte a la Lliga francesa, atraient l’atenció dels grans clubs del continent. Es va negar a renovar per ser l’amo del seu destí i tres mesos després era apartat de l’equip. No juga des del 3 de novembre.

Amb prou feines ha estat tres mesos al Tolosa sense completar ni tan sols 1.000 minuts a Primera Divisió

Però n’hi ha hagut prou amb 10 partits per convertir-se en nou jugador de l’equip blaugrana, que s’ha avançat a l’interès del Bayern de Munic i el Juventus, dos altres grans clubs europeus que també van detectar el potencial de Todibo per ser un central més que interessant. O fins i tot un interessant mig centre, la posició original on va començar la seva curta carrera com a jugador.

Se li intueix tot això, segons els tècnics del Barça, sense haver completat ni tan sols mil minuts com a jugador de Primera Divisió, signe dels nous temps que s’imposen al futbol. Arribarà al juny, tot i que ell vol convèncer un dolgut Tolosa (“el Barça s’ha comportat amb arrogància”, va dir el seu president), per ser presentat a l’hivern. Si no, s’exposa a vestir de blaugrana estant set mesos sense jugar.

2.- Brahim, les presses de Florentino

(19 anys, 17,5 milions d’euros)

Quedava lliure al juny, però Florentino tenia tanta pressa (i tanta por) que va agilitar l’operació amb el Manchester City per tenir Brahim ara mateix. Pressa per oferir un rostre nou i il·lusionant a un madridisme moix i amb la por que altres clubs frustressin l’operació.

Guardiola volia quedar-se Brahim, però per davant seu hi ha Foden. Havia jugat poc a Anglaterra (amb prou feines cinc partits, cap de la Premier, 226 minuts i dos gols), però el va cridar el Madrid, que el va fer debutar a l’anada de la Copa del Rei contra el Leganés al Bernabéu. Florentino tenia pressa, enfeinat com està des de fa cert temps a fitxar joves d’arreu del món.

3.- Eric García, un central per a Guardiola

(18 anys, 1,7 milions d’euros) 


“Eric ha jugat com un noi de 24 o 25 anys... i en té 17”, va comentar Pep Guardiola l’estiu passat després de veure l’excentral del Barça en un amistós contra el Borussia Dortmund als Estats Units. Després el va fer debutar oficialment davant del Leicester a la Copa de la Lliga, jugant els 90 minuts.

I aquesta setmana, el mateix dia que feia 18 anys (el 9 de gener passat), sortia de titular a l’Etihad Stadium davant del Burton Albion. “La veritat és que ha sigut un regal d’aniversari immillorable”, va admetre després Eric García, format a les categories inferiors del Barça fins que el City el va reclutar fa un any i mig, convençut que és un central per a Guardiola.

4.- Robert Navarro, el 'fill’ més jove d’Henry

(16 anys, lliure)

Ja figura als llibres d’història del Mònaco. Amb tot just 16 anys i vuit mesos, Robert Navarro s’ha convertit en el jugador més jove a debutar amb la samarreta del Mòneco, superant l’italià Pietro Pellegri (16 anys i 10 mesos) i el francès Kylian Mbappé (16 anys i 11 mesos).

Va entrar amb set anys a l’escola del Barça, però el seu pare va marxar a Navarra per motius professionals. Amb vuit anys, Robert va iniciar llavors la seva carrera a Tajonar, la ciutat esportiva de l’Osasuna. I amb 11 anys va tornar al Barça on es va convertir en una de les joies del planter. Va arribar el Mònaco i se'l va emportar. Thierry Henry ja l’ha fet debutar. Va jugar 15 minuts a la Copa. És el seu fill més petit.