Els lloguers a l’àrea de Barcelona es "polaritzen" amb més pisos grans i minis

El grup empresarial Amat Immobiliaris assegura que l’oferta del mercat de lloguer no s’està recuperant i s’està “polaritzant”, desplaçant-se cap a pisos més grans, una tendència que acaba elevant el preu dels arrendaments de la seva cartera, malgrat el sostre de rendes vigent a les zones tensionades. Ho ha afirmat en la seva presentació anual de resultats, on ha denunciat el “cicle absurd” que està vivint el mercat actualment amb propietaris que es desfan dels seus pisos tot i que “no volen vendre” i amb arrendataris que compren pisos que estan llogats perquè estan “insegurs”, esperant que podran ocupar-los quan marxin els qui hi viuen. “És un cicle que és absurd i genera inseguretat a tothom”, ha lamentat Guifré Homedes Amat, director general d’Amat Immobiliaris.

Segons l’Informe Mercat Immobiliari Amat 2025 presentat aquest dimecres, el grup ha formalitzat més contractes nous, però l’oferta disponible continua estant en nivells molt baixos. Els candidats amb més possibilitats d’accedir a un lloguer són els que tenen més ingressos. En aquest sentit, els estrangers van signar el 58% dels contractes a Barcelona, un increment substancial respecte al 15% que representava el col·lectiu abans de la pandèmia de covid. En un entorn d’alta competència, a Sant Cugat i Sant Just els estrangers ja representen el 48% de les signatures, acostant-se a la meitat.

“Qui capitalitza la regularització són els que tenen més poder adquisitiu”, ha dit també el vicepresident del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària. Molts d’aquests estrangers que acaben llogant més de la meitat dels pisos en cartera a Barcelona són treballadors contractats per multinacionals, el perfil conegut com a 'expats'.

L’informe presentat pel grup assegura que tot apunta a una “polarització de l’oferta”, amb un pes creixent “des de fa anys” dels habitatges de gran superfície i amb l’aparició també de pisos de dimensions reduïdes, els dos tipus de pis que no estan subjectes a la limitació de preus. En canvi, els de tipologia mitjana són els que estan menys disponibles, ja sigui perquè són els que tenen menys rotació, perquè són els que es destinen a la venda quan queden buits o perquè els propietaris els destinen als seus fills o familiars. D’altra banda, les dades del grup també mostren que, per segon any consecutiu, disminueix el percentatge de contractes formalitzats per perfils joves i l’arrendatari local se situa en el rang dels 40 als 60 anys.

A conseqüència de tot plegat, la repercussió mitjana ha passat de 15,09 euros el metre quadrat al mes el 2024 a 16,45 euros el metre quadrat al mes el 2025, un increment del 8,9%. De la mateixa manera, la renda mitjana absoluta del lloguer també va créixer de 1.384 euros a 1.482 euros al mes, un 7,1% més.

Precarització de l’arrendatari

Així doncs, les tensions del mercat estan provocant que s’intensifiqui el problema d’accessibilitat per a la majoria de la població i la “precarització” de la situació de l’arrendatari, a qui cada vegada li costa més que li facin un contracte nou. Davant la situació de canvis legislatius s’ha instaurat la por per part del propietari; en lloc de signar un nou contracte s’opta per renovacions tàcites mes a mes. Així doncs, dues terceres parts dels contractes que s’havien de renovar a la cartera del grup el 2025 s’han prorrogat en lloc de fer un nou contracte, segons ha explicat Homedes Amat. En aquest sentit, les dades coincideixen amb les xifres que ha donat el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida en una entrevista amb l’ACN, en què han afirmat que els contractes de lloguer de pisos que s’allarguen tàcitament han passat del 6% al 29% en una dècada.

En general, el director general d’Amat Immobiliaris ha considerat que el mercat està “pitjor” que l’any anterior i tot apunta que “encara empitjorarà més” si es duen a terme mesures com la limitació a la compra especulativa que el Govern ha negociat amb els Comuns per tirar endavant els pressupostos. En canvi, Homedes Amat ha reclamat que s’afegeixi oferta a curt termini al mercat, que s’aposti per tenir el debat sobre la densificació de les ciutats i que “es deixi de veure els inversors com a enemics” i s’assumeixi que “cal capital privat per fer habitatges”.

Desaparició dels inversors

Pel que fa a la compravenda, han reiterat que l’oferta d’obra nova segueix estant en nivells “baixos i insuficients”, especialment a la ciutat de Barcelona. Durant el 2025, els preus de venda s’han mostrat globalment estables amb una tendència alcista en algunes zones. De la mateixa manera que en el lloguer, s’ha accentuat la tendència cap a la venda d’habitatges de gran superfície de segona mà.

El grup ha advertit que “davant un marc jurídic que canvia constantment” els inversors han desaparegut i en zones com Sant Cugat o Sant Just no han comprat cap pis de la seva cartera, quan històricament s’havien endut al voltant d’un 20% de les operacions.

“És inaudit i comporta que no hi hagi oportunitats per accedir al mercat de lloguer”, ha assenyalat Homedes Amat. Pel que fa a Barcelona, els fons van comprar un 9% dels pisos que van vendre a la capital catalana.

Lloguer de temporada

Notícies relacionades

L’hotel Casa Luz de Barcelona inicia una nova etapa amb millores després de la fallida de Sonder

Els Mossos detenen un home i intervenen 78 quilos de marihuana a Martorell

Segons han assegurat, els pocs inversors actius al mercat que han decidit continuar s’han orientat preferentment cap al lloguer de temporada. En aquest sentit, asseguren que no s’observa “cap signe d’afebliment de la demanda” que majoritàriament és per part d'estudiants o de metges que venen a fer estades. En aquest cas, el 64% dels contractes els signen estrangers, confirmant el caràcter internacional d’aquest mercat.

Més compradors de més de 60 anys

També han destacat l’augment del pes dels compradors d’habitatge de segona mà majors de 60 anys, ja que és el segment que més creix respecte a anys anteriors. "El creixent dinamisme del mercat en segments d’edat avançada no és un indicador especialment positiu en termes de vitalitat econòmica i social", apunta l’informe.