El Camp Nou decidirà els vuitens de la Copa

3

Es llegeix en minuts

RAFAEL TAPOUNET

Per què confiar en El Periódico

Valencia 10 de gener del 2019. Actualitzada 11 de gener del 2019 a les 08:59

0 Comentaris

En la seva compareixença davant la premsa prèvia al partit del Ciutat de València, Ernesto Valverde va assegurar que “cal tenir il·lusió per la Copa”. No va dir que ell la tingués, sinó que calia tenir-la. Com si il·lusionar-se per la Copa fos més una obligació una mica penosa que un impuls natural. Després de veure el partit que van disputar el Llevant i el FC Barcelona, s’entén la falta d’entusiasme del ‘Txingurri’.

Amb partits així, la competició es presenta per al barcelonisme tan il·lusionant i atractiva com una ungla trencada. Desdibuixat des d’una alineació en què més que rotacions hi va haver remolins, el Barça va caure amb justícia (2-1) i només un gol de penal a última hora li obre la possibilitat de donar-li la volta a l’eliminatòria en el partit de tornada. Això si no és que els jugadors de l’equip han vist la sèrie de Marie Kondo a Netflix i s’han convençut de les bondats de llençar tot allò que no necessiten en les seves vides. Com, per exemple, un nou títol de Copa.

Moltes concessions

Les concessions van començar ja en la convocatòria. En la seva última visita al Ciutat de València, fa menys d’un mes, Leo Messi va provocar tals destrosses en la defensa del Llevant que la Creu Roja va estar a un pèl de sortir al camp a repartir mantes entre els jugadors granotas. Solidari amb els damnificats, Valverde va voler estalviar als locals una nova calamitat i va deixar aquesta vegada al ‘crac’ argentí a Barcelona juntament amb altres pesos pesants del vestuari com Gerard Piqué, Jordi Alba, Ivan Rakitic i Luis Suárez. Va voler la providència que la decisió de donar repòs al davanter uruguaià coincidís amb la condemna a l’ostracisme de Munir El Haddidi per negar-se a estampar la seva firma en un nou contracte, de manera que el tècnic va haver d’improvisar una davantera amb Malcom i Coutinho als flancs i Ousmane Dembélé en la posició de fals nou, una innovació tàctica que el francès va acatar amb la seva habitual cara d’acabar de despertar-se.

Enrere, la gran novetat va ser l’aparició del colombià Jeison Murillo, que va formar tàndem amb el jove del filial Chumi al centre de la defensa. Sergio Busquets, el jugador amb més galons dels que van formar l’onze inicial, va retardar una mica la seva posició per donar-los un cop de mà, però ni així van poder evitar que als 20 minuts el Llevant portés ja dos gols d’avantatge, obtinguts a més en dues jugades en què els tres centrals del Barça van quedar bé retratats.

Irrupció de Denis Suárez

I si la defensa feia aigües, amb Miranda particularment ofuscat a la banda esquerra, les coses no anaven gaire millor a la zona mitjana, on la posició de Busquets deixava el coratjós Arturo Vidal i a l’acadèmic Carles Aleñá sols davant cinc centrecampistes locals, amb el que la superioritat granota era palmària. Negat per al joc de combinació, el Barça només podia intentar-ho a base de rampells individuals, especialitat en què el desencert de Dembélé (el que més ho va intentar) i Malcom es va aliar amb les proverbials desconnexions de Coutinho per deixar a zero el caseller barcelonista.

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

En la segona meitat, Valverde va fer entrar Sergi Roberto i Lenglet per tapar les bretxes a la defensa, però va ser la irrupció de Denis Suárez, que a hores d’ara del mercat té un peu i mig en la Premier, la que va canviar el panorama de l’atac blaugrana amb la seva mobilitat i les seves incursions pel costat dret. Quan el partit ja agonitzava, una formidable jugada individual del gallec va desembocar en un penal de Coke que Coutinho es va encarregar de transformar en gol. I ja no hi va haver temps per a més.

 El 2-1 final deixa tot obert per al partit de dijous que ve. El Barça no perd una eliminatòria de Copa des de les semifinals de la temporada 2012-13. Al Camp Nou es veurà si el barcelonisme és capaç de tornar a il·lusionar-se amb el trofeu o si es resigna a deixar-lo anar després de tants anys de fèrtil relació.