L'Espanyol topa amb un Messi enfadat (0-4)

Ja se sap el perillós que és fer enfadar Messi. Està contrastat des de fa molts anys que quan l’astre s’ofusca –l’ofusquen, més ben dit–, les conseqüències són temibles. No va ser l’Espanyol el causant de la seva irritació, però va pagar un tribut dur sense merèixer-ho. Ningú del club blanc-i-blau era a la gala del Pilota d’Or de dilluns ni ningú va votar perquè fos cinquè.

Una humiliació per al número u que, com sempre quan algú el pertorba, concentra el seu desig de revenja pels camins més admirables. Sense un mal gest ni una mala cara. Focalitzant els seus esforços en el joc. Sense maltractar rivals ni pilota. En realitat, sí que els maltracta amb el seu futbol.

Una falta a cada escaire

El pobre Espanyol va patir les seqüeles del menyspreu infligit a Messi i va topar amb la millor versió de l’astre. Amb el 10 de veritat. No només perquè va canalitzar el triomf barcelonista cap a la golejada, perquè va marcar dos gols de falta (un a cada escaire), perquè va rematar al pal, sinó perquè va arrossegar els seus companys a disfrutar d’un derbi meravellós i plàcid.

El Barça era líder sense jugar, per l’empat del Sevilla a València, però va voler ser-ho en solitari, per mèrits propis. Messi va portar de la mà Dembélé, va donar corda a Suárez i, amb la protecció d’un superb Arturo Vidal, va firmar un derbi inoblidable. Sobretot per als qui vivien el seu baptisme en la rivalitat barcelonina. Com Rubi.

Rubi desorienta el seu equip

Rubi va sucumbir a la singularitat del derbi, entre que era el primer que vivia en la màxima categoria, i la visita del Barça, un equip no menys singular, amb els seus extrems i el seu imparable Messi. El tècnic va intervenir en l’alineació, a la pissarra i en el camp, fins al punt que va desorientar l’equip, extraviat des que va comparèixer.

Granero i Baptistao van desaparèixer de l’onze (va reaparèixer Víctor Sánchez), el dibuix habitual es va transformar fins a reduir-se a un únic punta i els centrecampistes van anar de banda a banda durant el primer quart d’hora. El pobre Melendo, una de les grans novetats, va acabar marejat seguint instruccions defensives. Mai per construir. No va poder.

Els xiulets a Piqué són breus

L’únic més o menys habitual va ser que Messi marqués, convertit en el futbolista que més gols s’ha apuntat davant dels blanc-i-blaus en la història. A Primera. Sense comptar el futbol base. Allà on Gerard Piqué va conrear la seva aversió als periquitos, tot i que ha sigut de gran quan s’ha erigit en el més injuriat. La xiulada que generava cada intervenció seva va desaparèixer aviat. Quan el marcador va començar a fastiguejar més que el defensa.

Tan incontrolable és Messi, tant en moviment per la quantitat de carreres que va realitzar, com a pilota aturada amb el seu art per a les faltes, com ho és Dembélé, tot i que només en una de les facetes. Ambidextre indesxifrable, Valverde el va tornar a l’esquerra com a començaments de Lliga, quan va emetre les millors aportacions, i va dictar la sentència més aviat del que el culer més optimista pogués imaginar. Entre Dembélé i Coutinho esatava la tercera plaça de la davantera i la va disfrutar qui més mèrits ha fet últimament.

Pèrdues a cabassos

L’acumulació d’homes de l’Espanyol en el centre del camp no va evitar que el Barça tingués més la pilota ni que es reduïssin les pèrdues pròpies, que van ser a cabassos. La primera connexió blaugrana era amb Messi. El desenllaç de la incipient jugada era imaginable. Viure un un contra un contra el 10 del Barça és una de les experiències més espantoses que un futbolista pot patir. Li van fer faltes, sí, però la primera la va clavar, o sigui que el negoci era ruïnós se l’enderroqués o no. Va ficar dues faltes, perquè no hi hagués dubtes.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

No se les va treure de sobre l’Espanyol, que només va jugar una estona a partir del descans. Segurament per la concessió del Barça, complagut amb el 0-3 a l’extingir-se el primer temps en l’ocasió més complicada per a Suárez. El quart gol va elevar el resultat a càstig per a l’Espanyol (salvat per dos pals i diverses intervencions de Diego López), al qual el VAR li va anul·lar el trist consol del gol de Duarte. 

Així ho ha narrat en directe Xavi Chica.