La factura del Mundial

Ivan Rakitic i Sergio Ramos han caigut en la mateixa setmana. Coutinho, Umtiti, Vermaelen i Sergi Roberto han patit lesions musculars. Com els seus col·legues Marcelo, Casemiro, Carvajal, Modric, Kroos, Nacho i Varane, que han passat per la infermeria de Valdebebas. El Barça té deu punts menys que a la Lliga passada i el Madrid en té quatre menys i ocupa el sisè lloc (era tercer), una cosa insòlita. El Mundial passa factura.

No existeix un document, que es conegui, que relacioni directament la disputa d'un Mundial, una Eurocopa o una Copa Amèrica per justificar un descens de rendiment o un índex més gran lesional als equips. Però les conseqüències es veuen i es pateixen.

“Hi ha més sensacions que dades objectives, però és evident que es nota”, afirma Juan Carlos Unzué, exentrenador del Celta i segon entrenador de Luis Enrique en el Barça (2014-17). Ernesto Valverde i, ara, Santiago Solari, ho ratifiquen.

Un problema de l'elit

El Barça i el Madrid són dels clubs més afectats, per haver estat dos dels que més internacionals van aportar al torneig (14 i 15, respectivament), per darrere del Manchester City. L'equip de Pep Guardiola no acusa les repercussions, amb l'excepció del belga Kevin de Bruyne, però sí el Chelsea, elTottenham o el United. El mal s'estén als principals clubs de l'elit, com el Bayern, lluny del lideratge. I ho paguen els futbolistes per la saturació (i ampliació) del calendari i la seva major extensió. El millor exemple és a França, el campió del món.

Vuit internacionals francesos, dos de belgues i un de croat es van passar un any sencer entrenant i jugant partits. Pràcticament sense parar. Tots, pertanyents a clubs francesos, eren a la final de Rússia el 15 de juliol. Els dos belgues van jugar el dia 14. La Lliga havia començat el 4 d'agost del 2017, amb la qual cosa es dedueix que al voltant de mitjans de juliol ja estaven entrenant. L'Aventura 18-19 va començar el 10 d'agost.

“La metodologia tendeix a aproximar el treball de l'entrenament amb les situacions de partit, amb els rondos, els jocs de posició, les possessions... Hi ha més contacte entre els futbolistes i, en conseqüència, més risc de lesió", apunta Unzué

Dels onze, el belga Youri Tielemans (21 anys) va disputar la primera jornada amb el Mònaco en la seva victòria a Nantes (1-3). L'única de l'equip monegasc. El seu company Djibril Sidibé encara no estava llest. El porter croat Daniel Subasic no va ser convocat. L'altre belga, Thomas Meunier, es va asseure a la banqueta del PSG. Els seus companys Kimpembe, Mbappé i Areola no van jugar. Tampoc els seus compatriotes Rami, Thauvin i Mandanda (Olympique Marsella). Ni Nabil Fekir amb el Lió. Ni Lemar, que va deixar el Mònaco per anar a l'Atlètic amb Griezmann.

Tres setmanes com a mínim

Tres setmanes han tingut de vacances entre una temporada i una altra. El temps indispensable, segons els experts, perquè el cos i la ment descansin. “Un Mundial, com a mínim, et condiciona l'inici de la següent pretemporada”, afirma Unzué, sobre la progressiva incorporació dels internacionals a les seves plantilles en funció del que va fer la seva selecció. Rakitic només s'havia perdut tres partits per lesió en quatre temporades. Dijous va patir una elongació. Finalista en el Mundial, pot perdre's tres partits de cop.

Bé que ho sap Unzué de la seva etapa en el Barça i bé que ho sap Carles Puyol, un jugador exemplar en capacitat i força física a qui van acabar retirant les lesions. Una, en concret: el desgast dels cartílags dels genolls. Tots dos coincideixen a al·ludir a l'espècie de futbolista que està en forma a través de la competició. Són “els jugadors d'elit que estan acostumats a jugar dimecres i diumenge”,a diferència dels que participen per la classificació eventual del seu club un any només.

"No pots estar jugant una final cada tres dies, has de parar, necessites un temps per recuperar-te”, reconeix Carles Puyol

"No pots estar jugant una final cada tres dies, has de parar, necessites un temps per recuperar-te”, reconeix Puyol del desgast que acaba minvant els seus col·legues, sigui del Barça o de qualsevol altre equip d'aquest nivell. Però, segons el seu parer, per l'experiència acumulada de 15 temporades en la primera línia, l'esgotament “és més mental que físic”.

Més preparats que mai

Notícies relacionades

Rakitic torna amb «una lesió seriosa»

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

“Els jugadors estan preparadíssims, més que mai. I tot i així, es lesionen”, destaca Unzué, que exposa les raons d'aquesta contradicció. D'una banda, els calendaris són més densos i més llargs. De l’altra, s'ha aprofundit la investigació i l'ús de dades i ha augmentat la propiocepció del treball preventiu per evitar les lesions, el treball de gimnàs compensatori i de reequilibri muscular, la cura de l’alimentació  i la importància del descans. Però, en contrapartida, hi ha un factor advers del mateix futbol.

“La metodologia tendeix a aproximar el treball de l'entrenament amb les situacions de partit, començant pels rondos, els jocs de posició, les possessions... Hi ha més contacte amb la pilota, contacte entre els futbolistes i, en conseqüència, més risc de lesió", explica Unzué, que afegeix la càrrega psicològica del mateix joc, a diferència d'altres esports: "El futbolista no sap què farà al cap de dos segons".