Un gran Barça té un accident a Milà

3

Es llegeix en minuts

Marcos López

Per què confiar en El Periódico

06 de de novembre del 2018. Actualitzada 20 de de febrer del 2019 a les 18:22

0 Comentaris

Malcom va arribar i va marcar. Però Icardi, amagat com estava, va aprofitar l’únic xut a porta de l’Inter per segellar un empat injust. Però el futbol és un joc que no entén d’injustícies per molt bé que jugués, i ho va fer, el Barça de Valverde. Va ser un altre gran Barça sense Leo, al qual li va faltar, això és evident, la punteria per segellar una superba nit europea. Va aparèixer Icardi per entelar aquest partit dels blaugrana, però això no oculta que la vida sense Messi ha sigut molt millor, capaç fins i tot de colar-se a vuitens de final. Queden dos partits, però el Barcelona ja és on havia de ser en un grup que era (i és) complex i difícil.

De tant en tant calia mirar a la grada per saber (o recordar) que Messi no jugava. Es va imposar la cautela de Valverde, que no va voler córrer riscos amb l’astre argentí. Cautela amb el ‘10’, però valentia en la posada en escena del Barça, intimidant, amb i sense pilota, un Inter que va sortir atrevit, però va acabar demanant l’hora per anar-se’n al descans amb el 0-0 inicial. Es protegia no només de la intensa pluja que queia sobre el Giuseppe Meazza sinó de la tempesta de futbol blaugrana a què no trobava cap resposta.

Va sortir Valverde amb un trident poc habitual en l’atac, deixantRafinha a la banqueta. Va apostar per la velocitat de Dembélé, convertit en extrem dret, buscant sempre la connexió amb Luis Suaréz, a qui no li importa assumir la responsabilitat quan el seu amic Leo és a la grada. Coutinho, a la banda esquerra, feia de Coutinho. O sigui, detalls interessants, un xut perillós des de fora de l’àrea, però sense la continuïtat i transcendència que requereix el joc del Barça.

Domini total

Estava jugant bé, realment bé, l’equip de Valverde, però li faltava la rematada final a un futbol tan exquisit. Suárez estava a tot arreu. Fins a sis rematades va firmar en els primers 45 minuts. Era inevitable pensar el que hauria sigut aquesta col·lecció de bon joc tenint Messi al camp. L’Inter, que va començar pressionant fins i tot en l’àrea de Ter Stegen, es va veure tan aviat superat, que amb prou feines va generar perill.

El Barça, no obstant, dominava tots els registres del partit. Bé, tots no. Dominava el partit, el governava amb la pilota, sent un equip reconeixible a través de la passada (Arthur va donar una altra lliçó de sentir-se important sense donar cap signe d’inquietud) i, sobretot, enèrgic en la pressió. Ordenada, interioritzada i, especialment, eficaç. L’Inter es va apagar aviat perquè no tenia respostes al partit que li havia plantejat Valverde, on Dembélé, més enllà d’alguna tradicional pèrdua, però sempre més a prop de Handanovic que de Ter Stegen, va oferir també bones solucions

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Suárez semblava el Suárez del Liverpool. O el de l’Uruguai. Ell contra el món. I gairebé es surt amb la seva. La falta d’encert va castigar un equip que va honrar l’estil. Tocant amb Rakitic, sortint amb Busquets, volant per la banda esquerra amb Jordi Alba, disfrutant d’Arthur i les seves passades curtes per hipnotitzar i després enganyar, descobrint que Lenglet s’està fent adult (fins i tot amb el seu error en la segona meitat) en aquest màster accelerat de centrals d’elit amb el professor Piqué. Enrere, de tan dictatorial que era el seu domini, ni patia. L’Inter seguia espantat. A mesura que Dembélé s’anava apagant emergia la figura de Coutinho, incisiu amb el driblatge, esquinçant la feble defensa italiana. Feble perquè no sabia per on li arribava el Barça. Tenia tants camins, joc estàtic, contraatac, accions a pilota aturada, que es feia imprevisible.

Deixant, alhora, prodigioses accions defensives com una de Piqué escurant una perillosa pilota al caire de l’àrea petita de Ter Stegen. Els blaugrana no van baixar el ritme en la segona meitat. L’Inter era Handanovic, sotmès a un bombardeig des de tots els racons del camp. Però resistia el porter de l’equip italià, convertit en l’heroi de la nit ‘nerazurra’. Fins que va aparèixer Malcom per marcar tot el que havien fallat abans els seus companys. Però Icardi va espatllar la gran nit blaugrana. En realitat, va ser un accident. Però el futbol no entén d’injustícies ni tampoc d’accidents. Tot i que jugar així, i sense Messi, és una gran notícia per al Barça.