31 d’oct 2020

Anar al contingut

EL PENÚLTIM COMIAT

Iniesta "Us trobaré molt a faltar"

El capità s'emociona amb l'homenatge íntim que li rendeix el Barça abans d'acomiadar-se definitivament diumenge davant de la Real

Marcos López

Iniesta "Us trobaré molt a faltar"

JORDI COTRINA

Xavi es va posar a plorar. De manera desconsolada. Ni tan sols l’abraçada protectora de Busquets el calmava. Estava parlant l’Andrés, el seu amic Andrés, i plorava, en realitat, tot el barcelonisme. Es diria que fins i tot el futbol espanyol. I el mundial. La pilota no deixa de plorar des que sap que Iniesta deixa el Camp Nou, convertit aquest divendres en un bonic plató televisiu en una gala intel·ligentment conduïda per Jordi Évole, que va crear un ambient de complicitat per fer el penúltim comiat al noi que va arribar de Fuentealbilla quan era un nen i que marxa sent pare de tres fills, i deixant «un llegat increïble». En el futbol i en la vida.

"M’he imaginat moltes vegades aquest moment, però no vaig pensar que arribaria mai" (Iniesta) 

«Us trobaré molt a faltar. Molt», llegia Iniesta en un full. Li tremolaven les mans, incapaç de contenir tanta emoció. «M’he imaginat moltes vegades aquest moment, però no he pensat que arribaria mai», va confessar el capità blaugrana davant d’un reduït auditori, que era, en realitat, el punt de trobada del futbol mundial. Hi havia la dona Johann Cruyff, Danny, expresidents com ara Joan Laporta i Enric Reyna, representants d’altres clubs (Butragueño per part del Madrid i Marañón per part de l’Espanyol), assistint a una trobada inèdita. L’estadi, a les fosques. La tribuna il·luminada, 32 copes darrere seu i Iniesta al mig de l’escenari.

No hi va faltar ningú. Ni la Josefina, la cuinera de La Masia, convidada expressament pel mateix jugador. «Odiava els seus espinacs, però ella els feia molt bons», va dir fent broma el futbolista. Tampoc no es van perdre una nit tan singular el Fernando i el Juan, els dos vigilants d’aquesta Masia que ara es manté tancada a la vora del Camp Nou. «El que passa a La Masia queda a La Masia», va explicar Iniesta, recordant aquelles nits de llàgrimes i dolor per veure’s allunyat de la seva família.

Busquets, Xavi, Eto’o, Bartomeu, Iniesta, Évole i Piqué, a la llotja del Camp Nou / JORDI COTRINA

«Papa, què t’he de dir a tu... Ets el meu mestre, el meu referent. «Mama, sense tu no seríem aquí.

«Papa, què t’he de dir a tu... Ets el meu mestre, el meu referent», va dir emocionat Iniesta. «Mama, sense tu no seríem aquí. Gràcies per saber estar en el moment oportú sempre. Ets la millor mare que hi ha», va afegir el futbolista recordant que la tenacitat de la Mari, la seva mare, va trencar la voluntat de José Antonio, el seu pare, de tornar aquella nit del setembre de 1996 per «emportar-se al nen a Fuentealbilla».

El nen es va quedar i es va transformar «en una llegenda» del futbol mundial, amb els germans Gasol (Pau i Marc), observant des de la tribuna un homenatge mai vist abans al Camp Nou. Un homenatge íntim, el del públic arribarà demà amb motiu de l’última trobada, contra la Reial Societat.

"Jo no et donaria una Pilota d’Or. Ni dos, ni tres. Jo et donaria mil Pilotes d’Or" (Eto’o)

  «Andrés és el clar exemple del que és La Masia», va pregonar Piqué. «Jo no et donaria una Pilota d’Or, ni dues ni tres. Jo et donaria mil Pilotes d’Or», va cridar Eto’o, acabat d’arribar a Barcelona per acomiadar el nen que va conèixer quan va arribar al Camp Nou. «Ha sigut exemplar. És un futbolista extraordinari i una persona encara millor», va proclamar Xavi, just abans que Iniesta comencés a llegir el seu discurs i ja no pogués ni contenir la respiració.

«L’‘Iniestazo’ representa el gol perfecte, l’inici d’una època», va explicar Busquets –a qui tocarà ascendir a l’escalafó de capitans– mentre Iniesta plorava. Discretament, però plorava. Tan discretament com quan Messi, es va posar al costat de la plantilla per veure una projecció privada d’‘Iniesta, el último pase’, una producció de Barça TV. Tots els seus companys, inclòs Messi, van al·lucinar amb les imatges d’Andrés ballant amb una pilota als peus.

"¿L’Iniestazo? Se’ns va aparèixer la Verge i la Verge es diu Andrés" (Xavi) 

. «¿L’Iniestazo ha dit Busi? Se’ns va aparèixer la Verge i la Verge es diu Andrés», va assegurar Xavi, el culer que plorava per milions de culers. «Vull recordar-me de tothom, de tots els que m’han ajudat a ser aquí, començant pel difunt Oriol Tort i Albert Benaiges, els agraeixo el bon ull que van tenir».

Gràcies a aquest bon ull, un nen de Fuentealbilla es va acomiadar en una cerimònia innovadora, preparant-se per a la nit que no havia imaginat mai. Aquest diumenge se n’anirà. Però, en realitat, no se n’anirà mai perquè «el llegat del seu futbol» seguirà sempre. «Us portaré al cor», va sentenciar Andrés.