Miracle, no; desastre, sí

De les nits més vergonyoses que es recorden i es recordaran amb els anys. El Barça va protagonitzar un ridícul a Roma que no es diluirà fàcilment en el futur. El present ja l’ha erosionat de forma molt sensible amb una indecent expulsió d’Europa malgrat disposar de tres gols d’avantatge i d’enfrontar-se a un rival molt inferior sobre el paper però que, en el cara a cara, va ser bastant millor.

El Roma no va fer cap miracle, es va guanyar la classificació merescudament, suant, corrent i encertant en l’àrea indicada, no com a l’anada quan es va fer dos autogols que van alimentar el que en realitat ha sigut un miratge. L’atzar no va mediar en el seu accés a les semifinals. No va tenir sort. 

Ridícul colossal

Però sí que hi va haver un ridícul, un desastre de dimensions colossals del Barça. Més que el 4-0 del PSG i del 3-0 del Juventus de la campanya anterior, equips més consolidats i de més talent. Força, preparació, determinació i fe van portar sobre rodes el Roma. Badada, distensió, passivitat i indolència van retratar un Barça que torna a sucumbir als quarts de final per quarta vegada en els últims cinc anys.

De la riota no se’n  salva ni Déu. La culpa va de Valverde, el guia, a Dembélé, l’últim a entrar al camp. De Semedo, deixant-se vèncer per Manolas en l’últim córner, a Alba per cedir-lo amb tota la desídia. De Piqué, tou com un sugus, a Iniesta, feble com un nen. De Suárez, incapaç de preocupar-se per jugar, a Messi, el lideratge del qual, a falta de gols, va ser inexistent tot i ser el principal astre de la plantilla.

Vuit minuts

Fins que no es va consumar la debacle no es va veure el Barça. Vuit minuts i quatre d’afegit en què, llavors sí, hi va haver centrades a l’àrea, xuts a porteria i pilotes guanyades amb el peu fort. Fins llavors havia sigut tot al contrari. Una actuació, tova, tonta, pusil·lànime, inadmissible als quarts de final, fins i tot amb tres gols de renda.

Valverde va apostar a assegurar al presentar el mateix onze de l’anada. Si em va anar bé llavors, m’anirà bé ara, va ser la deducció lògica de l’entrenador. El mateix Barça no va jugar igual. Va jugar infinitament pitjor, i d’aquesta manera la tesi de l’entrenador es va desmuntar molt aviat, potser quan Sergi Roberto va desaprofitar una pilota llarga que el va deixar sol davant Alisson.

Superats en actitud i ganes

Valverde no volia que passessin coses extraordinàries i va passar que Dzeko va marcar aviat aquell gol que enganxava el Roma a la creença en el miracle. El davanter bosnià es va colar entre Umtiti i Alba, que el van deixar colar-se amb exquisida educació. També hauria pogut passar que Rakitic hagués sigut expulsat per una picabaralla amb De Rossi, però l’àrbitre va fugir de qualsevol acció que l’incomodés.

El Barça del primer temps, superat pel rival en actitud i ganes, com era de suposar, va ser un desastre. El Roma va pressionar igual que a l’anada per molestar la sortida de la pilota blaugrana i ho va aconseguir. Ningú volia la bola entre els blaugranes. Només Sergi Roberto es va oferir en escapades en profunditat. No le va seguir Kolarov, sinó que l’esperava Juan Jesus.

Exquisida educació defensiva

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Kolarov estava per atacar, també Nainggolan al flanc esquerre. El Roma va eixamplar el camp i va fer centrades sense parar a l’àrea on Dzeko es va aprofitar de la gentilesa dels centrals blaugranes. Piqué només va ser  agressiu en el moment i el lloc equivocats, en un penal que va retratar la lleugeresa amb què va atendre el jugador rival. El llargarut Schick tampoc va presentar cap queixa del tracte dels defenses.

Van tornar a passar coses extraordinàries al segon temps perquè l’Olímpic s’encengués després de refrescar-se durant el descans. Una altra vegada Dzeko va burxar en el cor del Barça, atacant-lo on se sentia més sòlid, sacsejant la defensa més segura d’Europa que, també és veritat, va jugar sense una mínima protecció dels centrecampistes. Ni un va ajudar a l’àrea pròpia ni un va guanyar un duel dividit ni un va fer una passada amb gràcia, cosa que deixava els davanters com a testimonis impotents, però passius de com el Roma els anava menjant el terreny. Metre a metre, amb una il·lusió que mai es va veure al Barça.