11 jul 2020

Anar al contingut

ESTRANGERS EN EL FUTBOL ESPANYOL

Entrevista a Roca Junyent: "El tema dels oriünds era un frau com una casa de pagès"

L'advocat repassa el procés d'elaboració de l'informe que va demostrar la trama dels oriünds i va acabar permetent l'arribada d'estrangers al futbol espanyol

Joan Domènech

Entrevista a Roca Junyent: "El tema dels oriünds era un frau com una casa de pagès"

JORDI COTRINA

–¿Quin era l’autèntic motiu de l’informe? El Barça tenia dos jugadors oriünds, Cos i Heredia, i la federació va denegar la fitxa d’aquest últim al·legant una situació irregular en una època en què s’acceptava la fitxa de tots els futbolistes que deien tenir la doble nacionalitat. El club ens va demanar a un grup d’advocats que elaboréssim un informe.

–Són quatre firmants. Ignasi de Gisbert, Paco Segura, Josep Lluís Vilaseca i jo. Com que era el més jove, em va tocar anar a l’Argentina. Era una investigació que calia fer sobre el terreny. Un dels advocats que més em va ajudar va ser Fernando de la Rúa, després president de la República. Em va guiar per buscar els registres que justifiquessin que tots aquells que deien tenir la doble nacionalitat complien els requisits. Cap els complia. Me’n recordo d’un que sí, un tal Quetglas, que va jugar al Mallorca.

–¿Per on va començar a investigar? Vaig anar a comprovar el que es deia l’enrolament. Si el pare havia fet el servei militar a l’Argentina, suposava la pèrdua de la nacionalitat espanyola. L’informe havia de ser confidencial i secret i no ho va ser.

–¿Per què? Quan el vaig elaborar, era una època d’obres al meu anterior despatx del carrer de Còrsega. Les feia el senyor Guasch, arquitecte, que estava a la federació catalana. Li atribueixo una responsabilitat que no puc demostrar i que ell sempre va negar. El cas és que va transcendir. Però ja s’estava treballant en una solució amb la federació espanyola. La solució va ser no denunciar aquests fets a canvi que s’obrís la contractació de futbolistes estrangers, fet que va permetre al Barça preparar amb temps el fitxatge de Cruyff.

–El fitxatge es negocia l’estiu de 1973. ¿El Barça ja pensava en ell? Que jo sàpiga, comença a pensar-hi l’últim trimestre de 1972. És una de les raons per les quals em demanen, quan torno de l’Argentina, que l’informe no sigui públic. No es busquen les conseqüències d’aquell frau, que era un frau com una casa de pagès, però s’aconsegueix el permís per al fitxatge de Cruyff.

–Hi havia sospites d’aquell frau. La sospita era total, la qüestió era demostrar-ho. Sortien oriünds de tot arreu. En vam fer una llista. Ens vam centrar en els procedents de l’Argentina. Va ser curiós que trobés una gran col·laboració de l’estament militar per saber on s’havien enrolat els pares dels futbolistes. Allà vaig descobrir allò de la mare pàtria. Quan deia que venia de Barcelona em deixaven passar a la cua. En la partida de naixement consta el nom del pare i de la mare. Sabent qui era el pare, podia saber si havia fet el servei militar a l’Argentina.

–¿Què passava si l’hi havia fet? Perdia la condició d’espanyol.

–Era oriünd el nascut a Espanya, el fill de pares espanyols i qui no havia perdut la nacionalitat. El nostre informe va demostrar que gairebé cap dels oriünds complia els requisits.

–Però alguns van ser internacionals espanyols. L’engany és evident. Les conclusions, demolidores. El cònsol ho sabia perfectament. No, no diré el seu nom. Pensem que afavoria els nois perquè poguessin venir a Espanya a jugar amb una interpretació que, tot i així, no van aplicar amb Heredia. Si per aquestes raons tots són oriünds, no pots dir que un altre no ho és.

–A Heredia li van denegar la inscripció presentant els mateixos papers de Cos, que sí que va ser acceptat. Deien, no sé, que Heredia era millor jugador.

–Va ser internacional espanyol després, com Roberto Martínez i Valdez. El que va permetre que no aflorés la denúncia del Barça és que no es va revisar la situació de ningú, però l’informe va permetre que s’obrís el permís per contractar estrangers.

–Valdez va anar a judici per la falsedat de la documentació... Hi va haver un indult federatiu. Hi havia un tema delicat a nivell FIFA: s’havien alineat indegudament estrangers amb la selecció i això generava una situació perillosa. La federació estava en una posició falsa.
 
–Tots van acabar cap a mitjans dels anys 70. Suposo que no devien ser tan bons. Roberto Martínez va ser un dels que més va durar a l’Espanyol i el Madrid. El més graciós és que en un determinat moment es permetessin una sèrie de fitxatges tan absolutament il·legals com aquells.

–Més endavant es va descobrir que Cos no era oriünd i Heredia sí. L’acceptat era el fals. Ho vam dir. Ens anava bé reconèixer que el cas de Cos no era cert perquè jugàvem net, nosaltres ens sentíem enganyats. Compte: no eren els futbolistes els que enganyaven sinó els intermediaris que aconseguien els papers.

–Una trama al Paraguai falsificava documents argentins. Exactament. Hi traslladaven la documentació i expedien els certificats més gentilment. L’encert va ser anar a buscar els certificats militars. Al Paraguai es falsificaven partides de naixement i inscripcions del registre civil, però als certificats militars sortia tot.

–Al final, va quedar en res. Les autoritats espanyoles van tancar els ulls. No m’hauria sabut greu defensar els nois. Ells volien jugar a futbol, però hi havia un paio que deia que complien els requisits.

–El president de la federació catalana era Pablo Porta. Recordo parlar amb ell en un bar a Travessera de Gràcia amb Tuset. Després del Barça va ser el primer de llegir l’informe. Es va quedar acollonit.

–¿No en sabia res? Tothom en sabia alguna cosa. ¿Quina intuïció tenia el Barça? No podia ser que hi hagués tants oriünds per metre quadrat. I això que vam fer una llista reduïda, limitada, als argentins. En cas contrari, hauria hagut de recórrer tot Sud-amèrica. 

Temes: Johan Cruyff