Messi destrueix el Chelsea

3

Es llegeix en minuts

Joan Domènech

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 14 de de març del 2018. Actualitzada 15 de de març del 2018 a les 17:50

0 Comentaris

Déu salvi el rei deia la pancarta que es va desplegar al Gol Nord abans de començar. Al mig, el retrat de déu i del rei, fusionades les egrègies figures en una sola persona. Petitona de mida, gegantina de volum, colossal de dimensions, que se sol merèixer, indistintament, la condició de déu i de rei. Més que res, perquè  no repetim els dos termes.

De vegades, se’ls mereix tots dos alhora. Com en l’eliminació del Chelsea, bastant més treballada i soferta del que suggereix aquest marcador. Messi va destruir el campió anglès amb dos obusos rasos que va colar per sota de les cames de Courtois (¿és el porter que vol i que necessita el Madrid?) i una assistència a Dembélé.

Els vuit partits que havia col·leccionat en la seva carrera sense marcar el Chelsea van acabar de manera abrupta amb els tres que ha anotat en el còmput de l’eliminatòria. El de Londres va ser diví per temperar el de Willian i els dos del Camp Nou van ser tan majestuosos que va arribar a la màgica xifra dels cent gols a la Champions. El primer dia ja li va poder dedicar el millor regal a Ciro, el motiu de la seva absència a La Rosaleda, perquè no sigui menys que Thiago i que Mateo.

El retorn a la Champions va desfermar l’eufòria al Camp Nou pel gran revés clavat al Chelsea, causant de tants disgustos. També soferts per Messi. El quadro anglès es va mostrar formidable en la seva obstinació, molt millor i més valent que a la cova de Stamford Bridge, i va rematar dues vegades a la fusta (Marcos Alonso i Rüdiger, ja amb el 3-0), a part de fer callar per moments l’estadi amb els vertiginosos atacs de Willian i, també però no tant, d’un Hazard efervescent que va desaparèixer aviat. El Barça va anotar després de dos robatoris i al contraatac, amb el verinós Messi expulsant gas fins al final.

El partit, entre altres coses, va servir per incorporar a la causa Dembélé. A Màlaga va deixar d’estar sota sospita i l’abraçada de Messi, gairebé més que el gol, va suposar la tàcita benvinguda al grup. Com si amb aquest remat precís, duríssim, provés que es mereix la confiança de rebre i jugar-se pilotes. L’avantatge folgat va tranquil·litzar el Barça, que vivia moments d’ànsia tot i que ja tenia el resultat que volia.

En realitat, va passar per moments d’inquietud quan el Chelsea va fer llargues combinacions. Sí, també és un equip capaç de moure de banda a banda i construir atacs amb paciència, tot i que no ho sembli sota les ordres de l’histèric Conte a la banda. Només cal donar les instruccions perquè juguin així i, sobretot, tenir futbolistes apropiats. Com Willian i Hazard, els teòrics extrems, que van disfrutar com criatures a l’àmplia gespa del Camp Nou. Tots dos partien de la banda i, lluny d’atacar Sergi Roberto i Alba, es buscaven pel centre per acabar la jugada. Giroud es movia per allà per entretenir Piqué i Umtiti. Els laterals no seguien els seus parells, cosa que va crear instants de pànic al voltant de l’àrea barcelonista.

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El Chelsea va espantar, però el Barça va pegar. El Chelsea va dominar a estones i el Barça es va esperar mig amagat, tot i que presentava l’alineació més ambiciosa que pot presentar. Rakitic i Busquets es van instal·lar en el doble pivot com a xarxa protectora a una línia formada per Dembelé, Messi i Iniesta, que va aportar puntes de qualitat en els 55 minuts que va aguantar.

El déu i el rei, omnipotent, omnipresent, va decidir l’eliminatòria i va organitzar la festa perquè André Gomes fos ovacionat a l’entrar i Pedro es pogués acomiadar de la que va ser casa seva. La de Messi.