El Barça paga el seu excés de confiança davant el Las Palmas

La Lliga ha adquirit una mica d’emoció. El Barça ha deixat de córrer, com va deixar de córrer a Las Palmas, i ha permès que l’Atlètic se li acosti a una distància preocupant. Cinc punts d’avantatge semblen pocs quan abans eren onze, i el duel de diumenge entre els dos primers adquireix més rellevància.

El Barça que es va posar a caminar a Canàries davant un rival al qual hauria plomat amb una mica de dedicació, és el Barça que ha reduït la velocitat a la Lliga, i ha cedit el tercer empat en els últims cinc partits. Tots tres, davant d’adversaris de la part baixa de la taula. Espanyol, Getafe i Las Palmas han pispat sis punts als blaugranes, que ja senten l’alè de l’Atlètic.

EL NEGRE PROTAGONISTA

L’afany de protagonisme de Mateu Lahoz va ajudar a donar vida al partit. Va despertar un partit endormiscat, dominat plàcidament pel Barça davant un Las Palmas conforme per no veure’s castigat per donar l’espectacle que no es veia. Tenia tantes ganes de ser el primer que xiulava un penal després de 78 jornades que se’l va inventar, no va xiular una mà clamorosa de Chi-chizola fora de l’àrea, no va expulsar Gálvez per caçar Messi pel darrere… Una suma d’arbitrarietats pròpia de les seves actuacions. Va aconseguir el seu propòsit: tenir unes línies.

Tan responsable va ser Mateu com el Barça, massa confiat. Va pressionar 20 minuts i es va abandonar, creient equivocadament que s’aniria trobant els gols pel camí. Els blaugranes no van interpretar els mals senyals que emetien: va marcar Messi de falta, Suárez es va dedicar a evitar una targeta i els seus acompanyants, Aleix i Paulinho, no van aportar res. Tampoc Dembélé quan va entrar al camp per accelerar el partit.

No pensava en l’Atlètic, o això va assegurar Valverde, però va canviar mig equip del que va golejar el Girona i gairebé tota la defensa, amb les obligades absències de Semedo i Alba i la voluntària de Piqué, fart d’emportar-se’n un ensurt a cada partit des que es va lesionar davant l’Espanyol.

No va renunciar a Messi i Suárez, els únics que no tenen un recanvi a l’altura de la seva categoria, ni aproximada, i Dembélé es va asseure amb Alcácer, Coutinho i André Gomes, configurant un grup de suplents de 400 milions. Com si el Barça no volgués acarnissar-se. Amb l’equip que presentava n’hauria de tenir prou per vèncer un Las Palmas que fa pudor de cadàver fora que se salvi per l’obstinació de Paco Jémez de sumar punts jugant i no especulant. En un pèssim terreny de joc i davant els orfebres de la possessió, els locals van quedar en evidència. Era tan clara la diferència que el Barça se’n va apiadar.

EN PERILL

Notícies relacionades

Mateu Lahoz destarota el Barça

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Messi va marcar i tots van convenir que l’assumpte estava resolt. Ho va estar, però sempre va quedar a expenses d’un contratemps que compliqués la  nit i els aboqués al ridícul d’una ensopegada. El Las Palmas va tirar pilotes a Calleri perquè se les jugués ell sol, de tant en tant va treure algun córner i va forçar faltes a prop de l’àrea que, per als modestos, tenen el valor d’un tresor.

No cal dir un penal que Mateu es va treure de la màniga al minut de la represa; un minut abans de la pausa no va xiular ni falta en unes mans de Chichizola fora de l’àrea. Calleri va estampar la pilota a la xarxa amb fúria. Però amb 44 minuts per endavant, el Barça va ser llavors impotent. Tots mirant a Messi, tots passant-la a Messi, sense que ningú s’atrevís, per un dia, a assumir la responsabilitat de jugar-se-la.