L'ORIGEN DEL "TEATRE DE MOU"

Del Horno, el pilotari que va fer d''aizkolari' amb Messi

El record de la primera lesió que va patir el '10' del Barça contra el Chelsea de Mourinho

jjubierre42139066 deportes   asier del horno  pelotari fotografia de la web ha180218174335

jjubierre42139066 deportes asier del horno pelotari fotografia de la web ha180218174335

5
Es llegeix en minuts
Igor Santamaria

Tothom coneix Asier del Horno (Gallarta, 19-1-1981) per haver cavalcat durant la seva carrera pel lateral esquerre de l’Athletic, el Chelsea, el València i la selecció espanyola, però pocs saben que el futbol va estar a punt de perdre un esportista que es podria haver coronat diverses txapeles jugant a pilota basca de manera professional. Quan el Barça torna a Stamford Bridge és inevitable recordar Del Horno aquell 22 de febrer del 2006 en què, a les ordres de José Mourinho, va provocar la primera lesió de Leo Messi amb el Barcelona. El pilotari que aquella nit va fer d’aizkolari (destraler, en eusquera) amb el crac argentí.

El seu idil·li amb la pilota té el seu origen al frontó del seu poble miner, Gallarta, on els seus pares regentaven un bar i on feia la seva vida. «Només anava a casa a dormir», recorda sempre, i és que donar cops a la pilota ja va sorgir amb 12 anys. «Sempre he sigut més pilotari que futbolista».

Un cop retirat, ha recuperat l’afició practicant, entre altres, la modalitat de paleta amb pilota de tennis, en què ha derrotat manistes professionals també jubilats, fent parella amb altres cèlebres com Mikel Goñi o jugant amb un altre ex-blanc-i-vermell com Koikili

Memòria d’aquella lesió

«Hi havia un clima tens, tothom el percebia», rememora Del Horno del camp on la manguera va deixar la gespa com un pantà i el cuir no rodava com calia. Amb Iniesta a la banqueta, Rijkaard va posar múscul amb Deco, Edmílson i Motta. Messi, amb el 31 a l'esquena, va respondre amb la primera rematada a porta i mostrant-se ja com l’enemic públic número u a la Champions.

«Hi havia gent com Makelele. Lampard i Essien, però Leo arribava. Em va encarar dues o tres vegades i vaig intentar frenar-lo amb els meus recursos i experiència». Se li va escapar en una ocasió i, a la següent, el va frenar en sec amb una entrada a l’altura del genoll que li va deixar els tacs marcats a la cama dreta de l’argentí. «Messi no provoca, no deia ja res. Sempre hi ha provocacions entre defenses i davanters però no és el seu cas», diu el biscaí.

«Jo no li deia res, i ell tampoc –va recordar anys després Leo–. És part del joc, del futbol, i ell estava fent el que li anava bé al seu equip». I llavors va arribar l’acció que va marcar l’eliminatòria. Messi rep a la zona de mig camps a la dreta i un toc excessiu va fer que el passés Robben, que buscava que sortís la pilota per la línia de fons. El de Rosario es va rebel·lar i va lluitar a tres metres del córner, on va superar l’holandès amb un túnel. Va córrer cap a la pilota i... «vaig veure que Del Horno venia fort i amb mala intenció». Asier assenyala que va intentar «parar-lo, va saltar i em vaig passar»

Enmig d’una tangana, el col·legiat Terje Hauge va acabar expulsant-lo. La coartada perfecta perquè Mourinho endarrerís els seus buscant l’empat a zero. L’equip no va acompanyar Leo, a qui se li va estafar un penal, i un error de Valdés va propiciar el gol en contra. Una falta executada per Ronaldinho la va desviar a la xarxa Terry i va firmar l’empat, desequilibrat per Eto’o després d’una centrada de Márquez (1-2). Primera derrota de Mourinho en 49 partits a casa.

El xou de Mourinho i el teatre català

«L’aparició més gran dels últims anys», es va arribar a escriure aquell dia de Messi, que va deixar enrere la jerarquia del brasiler i el camerunès. El tècnic lusità es va valer de la vermella a Del Horno per muntar el seu xou particular: «¿Suspendrem Messi per fer teatre? Sí, ha fet teatre. Catalunya és un país de cultura i sabeu què és teatre (en referència als mitjans catalans). És teatre del bo». El Camp Nou el va rebre dues setmanes més tard amb un consell cultural: «Ves al teatre, Mourinho, vés al teatre».

Londres va ser el punt de partida d’un camí tortuós després de consagrar-se a l’Athletic. Una lesió, una desinserció parcial entre el bessó i el tendó d’Aquil·les de la cama esquerra, va fer que cedís el lloc a Pernía i Mourinho, que n’havia sigut el valedor al demanar-ne el fitxatge a Abramóvitx al no poder fitxar el gunner Ashley Cole, un any abans, el va vendre al València per 7 milions d’euros i firmant un contracte de superestrella.

Però no va arribar a ser el successor de Carboni al Túria. En Sánchez Flores va crear malestar la seva díscola vida nocturna que ja havia ocupat titulars i rumors a Bilbao. Cedit després a l’Athletic, va perdre un altre any amb un Caparrós que tampoc li perdonava la seva conducta i fins i tot va ser multat amb Yeste i Zubiaurre per sortir de nit.

Del Horno, superat per Messi en un Llevant-Barça, disputat el 2011 / JORDI COTRINA

Va tornar a València i el seu expedient es va trufar de lesions. «Crec que hi va haver bastantes possibilitats de poder anar al Madrid, però no tenia cap dubte que si havia de marxar, el meu cap em deia més Londres que Madrid. Després de l’any al Chelsea sí que va ser quan realment gairebé hauria pogut anar al Madrid, però van passar coses, també va dimitir Florentino (Pérez) aquell any i vaig firmar pel València. Després vaig començar amb les lesions al taló d’Aquil·les i en un equip com el Madrid hi has d’anar en plenes facultats», relata Del Horno, autor del primer dels dos gols amb què l’Athletic es va imposar al Bernabéu el febrer del 2005 a les ordres d’Ernesto Valverde.

«A mi aquells dies m’agradaven. Jugar contra el Reial Madrid o el Barcelona fora de casa o que vinguessin a San Mamés. M’anava bé jugar contra el Madrid». Cinc dels 18 gols amb la samarreta de l’Athletic els va fer contra els blancs.

Notícies relacionades

I remata: «Sé què és jugar en un frontó ple, una cosa molt bonica. Però això de sortir a un estadi amb 80.000 persones impressiona i agrada molt. Per ganes sí que m’hauria agradat ser pilotari professional, però crec que vaig triar bé. Vaig ser molt feliç jugant a futbol», sentencia qui va disfrutar d’un físic portentós per rasurar l’herba de la seva banda tantes vegades com s’ho proposava tot i que a vegades va flaquejar en excés, una cosa que el públic va atribuir al descontrol en la seva preparació.

A la retina, l’acció sobre Messi. «Em sé de memòria aquell partit. L’he vist més de deu vegades i quan vivia a l’hotel del club el feien cada dia per Chelsea TV». Una segada que va deixar empremta.