Un terrenal Barça guanya el Betis

El Barcelona, després de la seva dramàtica capitulació davant el Madrid a la Supercopa, és terrenal. I com a tal, li toca començar com els equips petits a construir un nou relat futbolístic. Mort el trident per sempre des de la traumàtica marxa de Neymar, i més encara si Suárez està sancionat, li queda Messi. Sempre Messi, col·locat ara per Valverde en la posició de fals nou com si emprengués un inesperat viatge en el temps tàctic a l’època de Guardiola. De fals nou i d’organitzador. Terrenal com és el desconegut Barça –falten encara per comprar les peces més valuoses, si és que arriben, és clar– ha de córrer com si no existís un demà.

PRESSIÓ I MAL

El vell Barça pertany a la memòria de la gent i figura als llibres del Museu. El toc, entès com a tal, només ve firmat per Leo, Busquets, Rakitic... ¿Algú més? Pocs. Va fer més mal quan pressionava i robava que en jugades de construcció pacient i delicada. A l’espera que el club doni a Valverde el que ha demanat, s’ageganta la figura de Sergi Roberto, un interior nascut i criat a La Masia, que ha fet de la paciència un art. Però hi haurà un dia en què ningú podrà moure’l d’allà, de l’onze inicial. Mentre arriben les estrelles per lluitar per tot, el tècnic extremeny no dubta. Ni li tremolen les mans per arraconar el clàssic 4-3-3. Si no tinc els jugadors adequats, ¿per què he de fer invents?

Per això va recórrer al seu 4-2-3-1 de capçalera, aquell dibuix tàctic que ha guiat el seu camí per Euskadi, el País Valencià, Barcelona o Grècia. Valverde va col·locar Busquets i Rakitic en paral·lel, mentre enviava Deulofeu a la banda dreta i Paco Alcácer a l’esquerra i Leo es quedava al centre de l’univers blaugrana.

DE LA MSN A LA MAD

Com sempre, vaja. Alliberat de la ferotge pressió que va ordenar el tècnic a 9 dels seus jugadors (Ter Stegen i Leo els únics que no tenien aquell rol), va governar el partit des de la intimidació i el regat. Va governar amb aquell aire dictatorial que aixafa, per molt orfe que se senti. De la MSN (Messi-Suárez-Neymar) s’ha passat a la MAD (Messi-Alcácer-Deulofeu). Sovint, Busi va connectar amb ell, com va passar en l’1-0, mentre Deulofeu s’allunyava de la jugada, conscient que tard o d’hora li acabaria arribant la pilota. I en avantatge. Messi, fidel a la seva màgia, va firmar el pròleg d’aquell gol, amb un cop de fortuna perquè Tosca, el defensa del Betis, va rascar la pilota per despistar d’aquesta manera Adán.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Era el preludi d’una doble acció que va canviar el paisatge de la nit plena d’emocions. Al silenci inicial del Camp Nou com a sentit homenatge a les víctimes de la Rambla i de Cambrils s’hi va unir un crit escruixidor que va recórrer les grades: «¡No tinc por!» El Barça, mentrestant, va fer de la pressió, amb un descomunal Sergi Roberto transformat en la punta de llança i en el nou soci de Leo, una manera d’entendre la vida. Va crear més des del robatori que des de l’atac posicional. Va haver de ser, per exemple, Mascherano, qui emulant-se a si mateix,prengués una pilota de gol a Sergio León com si fos una rèplica del que va fer amb Bendtner (Arsenal) o Robben contra Holanda al Mundial del Brasil. El peuet del Jefecito va obrir, sense saber-ho llavors ell, el 2-0.

Mascherano va robar i el Barça es va desplegar amb tanta velocitat que la pressió de Deulofeu va permetre a Sergi Roberto trobar en el gol la recompensa a aquell meravellós desplegament físic. A l’espera que arribin les estrelles, Deulofeu va aprofitar el seu moment a la banda dreta, generós fins i tot en l’esforç defensiu, mentre Semedo va protagonitzar un parell d’excel·lents accions que li van valer el reconeixement del Camp Nou. Al Barça li toca començar de zero. I en això treballa, però el camí serà llarg, dur, complex i, per descomptat, tortuós. Però si no deixen sol Messi, que va estavellar tres vegades la pilota al pal, segueix havent-hi encara esperança. Però, com va cridar el tècnic Valverde, han d’ajudar-lo tots.