El Barça goleja amb esforç

Messi va jugar de Messi. En realitat, va jugar de tot. Va jugar de líder tiranitzant el partit amb un domini insultant, exercint funcions que al seu dia se suposaven que eren de Xavi o ara d’Iniesta. I en camps estrets, petits, tortuosos on sembla que no hi ha sortides ni dreceres possibles, va emergir el Messi assistent, aquell futbolista que va veure latifundis on altres només veuen embussos de cames i botes. A partir d’aquell moment, el Barça va escalfar l’Eibar amb una exhibició de futbol –fins i tot un 0-4 es pot quedar curt–, que va permetre, a més, el retrobament del trident amb el gol. El 2017, l’equip de Luis Enrique havia donat símptomes que havia trobat el camí.

Ara, ja no són només sensacions sinó certeses autèntiques, demostrant, a més, el Barça que ha recobrat el pols que havia perdut, el pols de la pressió, aquell detall que és molt més que tàctic per acreditar que té gana. Molta gana. I en cada pilota que va lluitar amb l’Eibar s’hi va deixar l’ànima, signe que no es rendeix, assimilant, a més, que el Madrid emet símptomes que ha perdut la contundència que tenia abans.

DESCANSO PER A PIQUÉ  

A la seva manera, Luis Enrique ha portat el Barça allà on volia. A finals de gener, fent més rotacions del que sembla, donant fins i tot descans a Piqué, permetent-se aparèixer a Ipurua amb una parella inèdita de centrals integrada per dos esquerrans: Umtiti, que va fer de central dret, i Mathieu. A partir d’una alineació singular, no era habitual veure Arda Turan assumir el rol d’Iniesta (interior esquerre), cosa que no passava des de la visita a Gijón a finals de setembre. A més, l’inici del partit va col·locar l’equip blaugrana en una situació realment estranya. De cop i volta, el Barça va quedar impactat. No hi havia Iniesta al camp, que l’havia de mirar per televisió i, tot just començar el matx, veia que Busquets abandonava Ipurua en llitera.

Una lletja i, alhora, innecessària entrada d’Escalante al balcó de l’àrea de l’Eibar va acabar amb el migcentre blaugrana cridant de dolor. L’àrbitre no va xiular ni falta. Ni groga, és clar. Ni tampoc la targeta vermella que es mereixia una acció tan antiesportiva del centrecampista defensiu del conjunt basc.

En un camp on no hi ha els espais, petit, diminut, amb la gent penjada al coll, ja siguin jugadors de l’Eibar o aficionats, Messi va dictar una lliçó magistral de com es deixa sol un company. Tant era on estigués Leo, tant si feia de fals lateral dret, d’improvisat extrem com si feia de rèplica del seu gran amic Xavi governant el partit des de la sala de màquines.

Notícies relacionades

Luis Enrique espera haver iniciat "una bona ratxa de victòries"

Denis cura el dolor de 'Busi'

Superada la pressió inicial de l’Eibar amb passades llargues, tant de Ter Stegen com d’Umtiti, el Barça va trobar el lloc. Bé, en realitat, el va trobar Messi. Cansat de deixar sols els seus socis d’atac (primer Suárez, després Neymar i, finalment, Arda), el 10 va agafar les regnes, aprofitant una cosa tampoc gens habitual: un gol des de fora de l’àrea, un enverinat xut de Denis que va obrir el camí del triomf. A partir d’aquí, va començar l’exhibició de Leo.

Un escàndol de futbolista per la seva capacitat per filtrar passades des dels racons més inexplorats, mentre espantava l’Eibar cada cop que rebia la pilota. Va superar l’impacte de veure Busquets en llitera, el Barça es va organitzar a través d’un gran Rakitic, que va oferir una lliçó de migcentre defensiu, mentre Arda va saber ensenyar que també corre cap enrere. No és usual veure el turc treballar, de forma abnegada, en tasques defensives, igual que Neymar, que va trobar al final el gol que tant es va merèixer per la seva valentia. Hi va haver minuts fins i tot per a Alcácer i Aleix Vidal, prova que el Barça ja no és un equip malalt sinó saludable, que supera tots els problemes. Amb un Messi celestial. H