El misteriós renaixement d'Arda

Discreta, en la seva doble accepció, era la carrera d’Arda Turan al Barça. Discreta per silenciosa, sense cap mèrit destacable en el terreny de joc, sense cap màcula fora. Discreta per mediocre, lluny de les expectatives que creava després del seu pas per l’Atlètic de Madrid, i pel preu pagat per ell, a corre-cuita per la comissió gestora en les eleccions del 2015. Una taxa d’estrella (34 milions més set en variables) que mai va brillar.

Luis Enrique va reclamar paciència després d’una primera campanya decebedora; en realitat, va ser mitja, la segona, perquè el tram inicial havia sigut inexistent. Un conjunt buit a conseqüència de la sanció de la FIFA al Barça que van pagar ell i Aleix Vidal. La incorporació posterior de tots dos no va tenir cap incidència, encara que el Barça conquistés la Lliga i la Copa.

Arda va jugar vint-i-cinc partits, 14 de titular, i cap en els últims dos mesos, quan es decidien les competicions. Luis Enrique li va donar corda de gener a març i li va retirar la confiança arran de la derrota d’Anoeta, bressol de freqüents catàstrofes al Barça, alhora que s’esgotava l’avantatge a la Lliga. Dos golets en les bacanals davant el Rayo (1-5) i el Getafe (6-0) del 3 al 12 de març van ser un raig de llum en la tènue estela que deixava.

Sense idioma per defensar-se

Sense parlar ni concedir ni una trista roda de premsa, amb un pobre aprenentatge de castellà després de cinc anys a Espanya –«més difícil aquí que al camp», va balbucejar a beIN Sports després del golàs al Borussia–, Arda Turan ni es va defensar ni es va reivindicar. Estar gras i ser transferible van ser dues etiquetes de les quals només es podria desprendre jugant. Com ara.

.

DOS TURAN EN UN

Nascuda la nova campanya, va començar a veure’s un altre Turan, com si el de l’actual fos germà del que va jugar en l’anterior. Només la semblança física i el número relacionaven els dos Turan.

Va firmar els cinc primers partits de titular i va aportar tres gols. Va ser un privilegi momentani, per l’absència de Neymar. Arda va trobar el seu lloc, però el va perdre amb el retorn del brasiler. Va substituir Messi davant l’Alabès, però va ser una anècdota. Va trobar lloc en l’absència d’Iniesta a Gijón, però va ser un breu parèntesi. Dimecres va suplantar Rakitic.

Quatre posicions

Va jugant a estones, com un contractat per hores, mentre al seu voltant encara s’intenta descobrir què (no qui) és Arda: ¿un interior dret amb arribada com es va veure a Moenchengladbach? ¿un interior esquerre que pot aportar desequilibri en absència d’Iniesta? ¿un extrem dret fiable si gaudeix de continuïtat, una quimera si Messi està sa? ¿o l’extrem esquerre rematador que va despuntar a la Supercopa amb un doblet?

Arda encara és un misteri. Indesxifrable. Encara que emet senyals de vida. De renaixement. L’inclassificable futbolista ha aportat cinc gols en nou partits, més quatre assistències, cosa que ha destrossat el seu somort passat.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

I l’enigma d’Arda es prolonga lluny de l’estadi. De la seva generositat se’n parla en un llibre (El genio de Bayrampasa), on explica les aportacions econòmiques que fa en lo que fue el barri d’Istanbul on va néixer el 30 de gener de 1987. Del seu bon rotllo en poden parlar els companys, que l’han sentit més parlar en castellà. Turan ha establert una barrera en l’idioma que defensa el seu amic i traductor Ata. «No vull que es quedi sense feina», addueix amb humor quan li qüestionen que encara requereixi un intèrpret.

 «Estic molt content de les seves actuacions i del seu rendiment», repeteix Luis Enrique cada cop que li pregunten per Arda, l’últim secret del qual s’ubica en la selecció. Mentre llanguia al Barça, era un fix de Turquia. Després de l’Eurocopa, Fatih Terim no l’ha tornat a convocar. Ara el refugi i l’alegria són a Barcelona.