Alcácer, el nou que s'atreveix amb el trident

Un prometedor davanter que, als 23 anys que farà aquest dimarts, està prou contrastat. Paco Alcácer ha anat superant les proves que li ha col·locat davant seu la vida i el futbol per fitxar pel Barça. Luis Enrique l’ha triat com el 9 del demà. Pel seu gran prometedor futur. Encara que el futur immediat, precisament, li assenyali una butaca de la banqueta.

Serà el primer recanvi del trident i això, encara que no ho sembli, confereix una categoria. La suplència és un peatge assumible si pensa en la progressió que experimentarà la seva formació esportiva; en qualsevol cas, de moment, ser el quart davanter del Barça és una de les vicissituds menors que haurà hagut d’afrontar (i gestionar) sent tan jove.

DEBUT AMB ISCO

Alcácer, nascut a Torrent el 30 d’agost de 1993, va debutar amb el València als 17 anys, en el típic partit coper (contra el Logronyès, el novembre del 2010) que serveix de promoció per a les promeses del planter. Com a davanter centre, qui va brillar va ser l’avui madridista Isco, també debutant, a l’anotar dos gols, un d’antològic.

L’estrena a la Lliga va ser el gener del 2012. Després d’un any cedit al Getafe, va tornar a Mestalla per consolidar, a poc a poc, una sòlida carrera, batallant cada temporada amb el fitxatge de torn –Soldado, Piatti, Negredo..., el destí de tots els del planter– per esgarrapar minuts de joc. Unai Emery li va donar els primers.

Entre debut i debut, la desgràcia va esquitxar la seva vida. Sortint de Mestalla després d’haver jugat el trofeu Taronja contra la Roma. Feliç com mai després del seu segon partit amb el primer equip, amb un gol a la motxilla, el 3-0 gràcies a una assistència en safata que li va donar Jérémy Mathieu, va veure morir el seu pare. Tenia 44 anys i l’estava esperant amb la mare, Imma, per tornar junts a casa.

DRAMA AL CARRER

Un infart el va fulminar quan caminaven per l’avinguda de Suècia, dos minuts després de sortir de l’estadi. La proximitat va fer que diversos integrants del club, començant pel doctor Jordi Candel, s’acostessin amb rapidesa al lloc.

Els metges i les assistències van intentar reanimar el pare durant mitja hora, sense aconseguir-ho, al carrer. El president Manuel Llorente, i alguns jugadors (Albelda, Bernat, Soldado i altres) hi van anar per donar a Alcácer el consol davant la tragèdia. Un inoblidable record gravat eternament en un immens tatuatge al braç esquerre. «Always in my mind. Papa», és una de les inscripcions que s’hi llegeix.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El futbolista va transformar un moment crucial, aquella catàstrofe, com la millor motivació per seguir endavant. Encara que passés una campanya de suplent, encara que hagués d’emigrar un any cedit al Getafe, encara que hagi hagut de pair cada una de les convulsions que han agitat el València els últims anys.

Alcácer ha volgut anar-se’n. No per covardia, sinó tot el contrari. Per la valentia d’atacar el desafiament, majúscul, descomunal, a què altres van renunciar: jugar al Barça del trident.