La Reial Societat torna a tombar el Barça a Anoeta

Piqué va acabar jugant a Anoeta de davanter centre. Busquets va acabar de central. ¿Neymar? Ni se’l va veure. ¿Messi? Ni rastre. El Barça va entrar en una depressió perquè va topar amb els mateixos problemes que va patir fa un any a Sant Sebastià, tot i que ara el president Josep Maria Bartomeu no podrà despatxar Zubizarreta com va fer el 2015.

     Va arribar per defensar el liderat i va marxar avergonyit pel trist joc de la primera part i inquiet per una segona part en què va tenir més presència, però poquíssima rematada. Al gol d’Oyarzabal el va succeir després gairebé una hora i mitja d’impotència, amb els blaugranes estavellant-se en les poderoses mans de Rulli, que va fer cinc intervencions espectaculars per enviar el Barça cap a casa amb l’Atlètic, a tres punts, i el Madrid, a 4.

    La pel·lícula, no per coneguda i vella, resulta menys dramàtica. Dramàtica perquè el Barça no aprèn dels errors. Ni tampoc se sap el guió d’una antiga història que és molt més que una maledicció. Als quatre minuts, i com és tradició a Anoeta, perdien els blaugranes, incapaços de governar el partit, ni que sabessin que a la tarda tant Madrid com Atlètic havien complert de meravella amb la seva feina.

TERRIBLE DESÍDIA / Ells, no. El líder va triar aparèixer a la primaveral Donosti, on va ploure tot el dia i feia fred, amb un vestit que el va fer quedar xop, sobretot en els primers 45 minuts, víctima d’una terrible i incomprensible desídia. Ningú podia entendre, ni Luis Enrique tampoc, que aquell Barça aparegués amb les mans a la butxaca sense jugar a res. Quan se’n va adonar, un atrevit i talentós jove, de tot just 18 anys, Mikel Oyarzabal, firmava el cop de cap de la seva vida per batre Bravo.

    Un cop rebuda la ganivetada, el Barcelona ni se’n va adonar. Sagnava per tots costats, sense resposta tàctica al camp a l’entramat defensiu de la Reial. Cada minut d’Arda al camp era un desastre, coronat, a més, amb una altra targeta, la cinquena que veu. No s’havia arribat al descans i Iniesta ja escalfava. Però el capità va trepitjar la gespa d’Anoeta suplint un gris Rafinha. Luis Enrique va moure tota la sala de màquines i el Barça es va desnaturalitzar de tal manera que va semblar un ninot de fira.

CANVIS SENSE ÈXIT / Luis Enrique va canviar tot el centre del camp, però sense èxit. Iniesta va aportar una mica de llum a un equip desorientat, però va durar poc. Massa poc. Rakitic, ja en el minut 70 i quan Anoeta celebrava un altre triomf per al record, va aparèixer a la gespa, però tampoc va resoldre. Res de res. Quan el líder enganxava dues passades seguides, un fet extraordinari a Sant Sebastià, es topava sempre amb la figura de Rulli, un felí porter argentí. El Barça estava consumit, com si ho tingués tot perdut.

    I ho va perdre tot a Donosti perquè no va trobar respostes per superar el matiner gol d’Oyarzabal (m. 4), retratant la ineficàcia d’un equip que presumeix de tenir dos dels millors davanters del món. A Messi, perquè el paisatge sigui encara més fosc, se li ha posat cara de Tata. O sigui, aquella cara melancòlica, trista, apagada, mirant massa la gespa. Si Leo està així, és que el Barça també està malament.

Notícies relacionades

El Barça se suïcida a Anoeta

Reial Societat - Barça, en directe

    Sense Messi i, alhora, sense Neymar, convertint l’absència de Luis Suárez en un assumpte d’Estat incapaç de resoldre’l el Barça, que no va tenir solucions per superar una abnegada i ordenada Reial Societat, un equip que el va torturar amb la seva sortida i va resistir després amb una enteresa encomiable.

FERIDA OBERTA / El verdader problema no era el rival. L’autèntic problema radica en el fet que el Barça, encaixat el gol de la Reial, es va desplomar en una lamentable primera part on es va estavellar davant la seva impotència. El problema que preocupa Luis Enrique és que la tímida reacció de la segona meitat, coincidint amb la sortida d’Iniesta, va durar poc. Tan poc que la Reial va acabar tenint la pilota, mentre el Barça, que va encadenar la segona derrota consecutiva després de 39 partits invicte, tenia una profunda ferida oberta. Va jugar malament i va perdre, entrant en un panorama tan desconegut com angoixant. Sense Messi, sense Neymar, amb Suárez sancionat, amb suplents que no aporten, el líder ara està tremolant.