El Barça se suïcida a Anoeta

El Barça és un desastre, un absolut desastre. No només perquè va ser tan ingènuament caritatiu (fins i tot es va marcar el gol que li va donar el triomf a la Reial) ni perquè va desaprofitar una claríssima ocasió d’acostar-se al Madrid. El líder va caure a Mestalla i, tot seguit, va caure el Barça. Sense Messi i Neymar a la primera part, i amb Messi i Neymar a la segona. I tot en una tonteria de partit que va retratar un equip a la deriva. Un suïcidi que es va iniciar amb la mateixa alineació i va seguir amb el joc. 

El partit va començar i el Barça ja perdia. Pel seu mal cap en la defensa. I no només pel preciós cop de cap de Jordi Alba que va acabar a la xarxa de Bravo. Perdia l’equip i perdia Luis Enrique. El tècnic va jugar amb foc –va deixar de suplents Messi, Neymar, Alves i Piqué– i es va cremar les dues mans. Va semblar, en tot moment, un Barça vulgar, pla, inofensiu, sense idees, ni ànima.

No hi ha pitjor crítica per al que va ser aquest equip que acusar-lo de renegar de si mateix. De no ser res. Ni de tenir estil. Ni tan sols rebel·lia en el seu joc. Tot just 72 segons i l’onze sorprenent, temerari i fins i tot imprudent de Luis Enrique, després de la derrota del Madrid a Mestalla, ja havia concedit, més aviat regalat, dos córners.

MÉS ERRORS

En el segon córner, i quan el públic no havia tingut temps d’asseure’s a Anoeta, Alba li va fer la feina a la Reial. Llavors, el Barça es va estrangular en un futbol inert. Va resultar tan inofensiu que només va disparar a porta Pedro (m. 43) des de gairebé casa seva, més de 35 metres de distància. La prova que l’equip no tenia frescor ni profunditat. Es consumia en ell mateix. Suárez, jugant més d’esquena que de cara, tenia la porteria fora del punt de mira, les accelerades d’Iniesta no valien, mentre que Munir donava més que símptomes de ser un jove angoixat. Ni un detall del que va insinuar en l’espectacular arrencada de curs. Mediocre va estar Munir. Molt més mediocre i més injustificable va ser l’actuació general del Barça, és clar.

CREDIBILITAT PERDUDA

Eren més interessants les coses que passaven a la banqueta, amb un Luis Enrique tocat, que el que passava al camp. Al rectangle, res. Però res de res. I a fora, es va escalfar Messi (m. 39), es va escalfar Neymar (m. 48). Tots dos van sortir per arreglar el caos. O intentar-ho almenys. El tècnic va desfer el camí recorregut i va perdre així tones de credibilitat en aquell estrany viatge. Anoeta té la capacitat de ser un estadi que trastoca els entrenadors del Barça com ja va passar la temporada passada amb Martino. Ahir, som-hi altre cop amb Luis Enrique. En el pitjor moment.

MONTOYA, DE CENTRAL

No se sap ben bé per quina estranya raó, però ningú és fidel al que ha de ser. Arraulit a la banqueta no s’hi veia el Luis Enrique amb veu ferma i postura convincent que va arribar a inicis de temporada. També ell sembla consumit. En l’últim canvi, amb l’1-0 d’Alba encara present, el tècnic va retratar el seu desgast col·locant Alves, el tercer que va començar a la banqueta, per reactivar un Barça moribund. Hauria pogut posar Rakitic o Rafinha, però va optar per confiar-ho tot en el brasiler perquè explorés, aventurer com és ell, tota la banda dreta en atac. No va aportar res, I en defensa, tampoc, símbols novament d’un equip que només era reconeixible per l’uniforme. ¿L’estil? ¿Això que és? Nostàlgia, en diuen uns quants. ¿El futbol? Ni hi és, i ja hi ha qui ha desistit d’esperar-lo.

La decisió d’apostar per Alves va acabar col·locant Montoya, (¡sí Montoya!) de central dret, per formar una insòlita parella amb Mascherano. Però l’equip no tenia respostes. El més dramàtic és que no tenia cap missatge. No sabia ni què fer ni com. Passaven els minuts, les estrelles van sortir a la segona part i no van resoldre com acostumen a fer. O sigui, una condemna infinita. No tant perquè el Barça fos incapaç de trobar una escletxa en la defensa de la Reial sinó perquè no va dir ni piu després de la caiguda del Madrid.

Ni piu va dir l’equip. Ni piu va dir el tècnic. Quan es va despertar el Barça va emergir Rulli, l’excel·lent porter argentí amb cara de nen, per sostenir la Reial Societat en les seves pitjors fases del partit. Eren atacs desesperats sense cap sentit. L’onze blaugrana va anar a Sant Sebastià a situar-se al costat del Madrid, disposat a obrir una nova Lliga, i se’n va tornar amb una imatge lamentable que obre una crisi. Si al club li tocava aguantar l’equip, no hi ha res on agafar-se.

Fitxa tècnica:

1 - Reial Societat: Rulli; Carlos Martínez, Ansotegi, Iñigo Martínez, De la Bella; Bergara, Granero, Xabi Prieto; Canales (Yuri, min. 90), Chory Castro (Finngobason, min. 65), Carlos Vela (Pardo, min. 89).

0 - FC Barcelona: Bravo; Jordi Alba, Mascherano, Mathieu (Alves, min. 69), Montoya; Munir (Neymar, min. 46), Sergio, Xabi, Iniesta; Pedro (Neymar, min. 57), Mario Suárez,

Àrbitre: Del Cerro Grande (Madrid). Amonestacions a Carlos Vela, Iñigo Martínez, Granero, Finnbogason Bergara, Mathieu, Alves, Neymar i Jordi Alba.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Gols: 1-0, min. 1: Jordi Alba (pròpia porta).

Incidències: No es va omplir l'estadi d'Anoeta, que sí va registrar una bona entrada amb 30.000 aficionats. Pluja suau durant bona part de l'encuentro.