El Barça es recompon

El Barça modern és el que es rebel·la contra el negre destí que se li presenta davant seu. A diferència de l’antic, que va desaparèixer fa anys, no es distreu amb la pluja, no s’arronsa davant les puntades i no plora contra un mal àrbitre. Lluita dempeus fins que cau rendit. Dotat d’una qualitat excelsa, pot superar totes les adversitats i vèncer-les. És el Barça que va batre l’Atlètic i que va recuperar l’hàbit de guanyar que va perdre fa tres dies.

No era fàcil, per més que Luis Enrique sempre somrigui davant de Simeone (set victòries en set partits), i no ho va ser. Torres va avançar l’Atlètic i va accentuar el dramatisme dels últims dies, obligant el Barça a un esforç sobrehumà per remuntar aquell gol que complicava els quarts de la Champions.

L’ÀRBITRE SENSE RELLOTGE

Sobrehumà perquè l’Atlètic és un excel·lent equip que domina com ningú el garbuix de l’antifutbol, la trampeta de l’exageració, la demagògia de la víctima. Li va robar el rellotge a l’àrbitre, distret com un turista alemany per la Rambla, i va convertir un partit de futbol en un d’handbol: els grocs envoltant l’àrea que defensaven els blaus, una falta cada pocs segons i torna a començar, o a intentar-ho, una jugada d’atac. En aquest panorama, Luis Suárez es troba com un peix a l’aigua, encara que ahir fos un pescador despert per enxampar  un centre xut d’Alba i un centre, de veritat, d’Alves. Els dos laterals, febles dissabte en defensa, van brillar en atac acompanyant el trident.

UNA SOLA PASSADA

Encara commocionats amb el gol de Cristiano, un altre gol de Torres va estabornir els culers. El daltabaix de la Lliga no tindrà conseqüències, o es trigaran a veure, però el que es perfilava a la Champions era dramàtic. Pel resultat, dolentíssim, i per les condicions en què es plantejava la tornada. Els dos gols  de Suárez alleugen substancialment el Barça, que podria esperar a veure quantes pàgines té el llibre ofensiu de Simeone. No ho farà perquè no hi haurà millor manera de sobreviure al Calderón que comportar-se com el campió que és de tot.

Acomplexat pel camp vagava el Barça amb el 0-1, per tant com li costava fer quatre passades horitzontals i que fàcil que li resultava a l’Atlètic fer-ne només una de vertical per marcar. Koke va cedir una pilota a Torres que va passar entre tres jugadors i va superar dues línies.

L’HANDBOL UNA ALTRA VEGADA

Si fins llavors el Barça es veia desorientat, l’actitud de l’Atleti li va crispar els ànims. Simeone va ensenyar a Oblak el rellotge i el cronòmetre es va posar a córrer, sense aturar-se, entre la falta de joc. Els blaugranes van haver de començar a jugar amb lentitud quan el cos els reclamava pressa per empassar-se el got de lleixiu que havia servit Torres, el millor i el pitjor del seu equip per la seva estúpida expulsió. L’Atlètic va fortificar la seva defensa –si era possible– i al Barça li va tocar jugar a handbol.

Sí, com a l’època de Guardiola, contra l’Inter de Mourinho o el Chelsea de Di Matteo amb el maleït Torres. Simeone va estudiar al mateix col·legi que ells. Piqué i Mascherano es van col·locar en el cercle central, Alves i Alba es van apostar al balcó de l’àrea i la pilota va volar de peu en peu, de costat a costat burxant per fer un forat, un miserable passadís  com el que va disfrutar Koke.

Notícies relacionades

Luis Enrique té "fe cega" en el Barça

Simeone: "Un minut és la vida"

Fins i tot Mascherano es va atrevir des de fora de l’àrea intentant un miracle. 'El jefecito' ho va provar en absència dels altres en el primer temps. Messi seguia de cervell passador lluny de l’àrea, Neymar corria a mig gas i Suárez no sabia què fer desposseït de la seva funció de nou, en aquest retoc posicional en què va persistir Luis Enrique del 4-4-2.

El Barça no va saber atacar amb l’empat, quan havia de pensar, i va saber fer-ho quan va tirar d’instint. L’aïrada reaparició després del descans va abocar tots els dimonis sobre l’àrea blanc-i-vermella. Amb la vena inflada, l’equip va encadenar tres rematades, el Camp Nou es va despertar amb el travesser de Neymar i el Setè de Cavalleria va encerclar els indis, que segueixen amb vida fins a la setmana que ve.