Abracadabra: Messi trenca l'encanteri

L'estrella del Barça acaba amb una maledicció que durava sis partits i bat per primera vegada Cech amb dos gols

 

  / MATT DUNHAM (AP)

2
Es llegeix en minuts
JOAN DOMÈNECH / LONDRES

Potser, abans de començar el partit, Luis Enrique va pronunciar les paraules màgiques: «Abracadabra». La divertida invocació a què figuradament recorre perquè l'energia flueixi entre el trident i que va deixar empremta a Londres. Però Leo Messi no necessita paraules màgiques ni ajuda divina per sortir-se amb la seva, i Luis Enrique ho sap, com tothom. No li agrada tenir comptes pendents. I en té molt pocs. No hi ha obstacle que se li resisteixi, no hi ha rècord que no faci caure, no hi ha llegenda que no superi. 

En aquesta carrera imparable una de les poques figures que es mantenien intocables per al 10 era Peter Cech. Sis partits durava la maledicció. Sis partits sense trencar una de les poques malediccions que el perseguien. Fins aquesta cita. ‘Abracadabra’, s'ha acabat l'encanteri. Al final del partit, Cech es va acostar a Leo i el va abraçar, mentre li deia alguna cosa a cau d'orella. Qui ho sap. És probable que acabés rendint-se a ell, com tothom, assumint amb un mig somriure el que, en el fons, sabia que tard o d'hora passaria. No podia trigar gaire més temps. Ningú sobreviu a Messi.

Va trigar nou hores a trobar una escletxa. Casualitat o no ho va aconseguir just el dia en què el porter jugava amb la samarreta de l'Arsenal i no amb la del Chelsea. La va obrir una vegada i ho va repetir. Primer al culminar un contraatac, un gran retrat del Barça de Luis Enrique, i després amb un penal. Primer, amb un control que va portar Cech a terra i després des dels 11 metres sense ni la més petita vacil·lació. Res d'invents, Cech per un costat i la pilota per l'altre. «N'havíem fallat uns quans. Els porters hi són per aturar, cada vegada t'estudien més i cada vegada és més complicat», va admetre el jugador. 

D'una tacada, Messi es va treure aquella espina i, de passada, va deixar el seu nom escrit en una altra pàgina de la història del club. A Gijón ja va marcar el que semblava el gol 10.000, però el club va fer saber a l'acabar-se el partit que els seus comptes eren diferents. Així que, per si hi havia dubtes, Messi el va tornar a marcar. Total que l'autor d'aquesta xifra rodona és el mateix es compti com es compti.

Notícies relacionades

«Ha passat», va ser la resposta del 10 davant aquest repte complert, amb la naturalitat de qui no hi dóna gaire importància, i posant per sobre de tot el triomf de l'equip. «Estic molt content amb el treball de tots. Hem fet un bon partit contra un rival molt difícil. Feien molt bé les ajudes, físicament eren molt forts, però sabíem que a la segona part baixarien i trobaríem més espais per jugar al contraatac, que també ens agrada», va assegurar l'estrella, que, com tots, es va resistir a donar l'eliminatòria per resolta.

Però la màgia de Messi no s'acaba. Amb ell no hi ha impossibles. Ni tan sols la gesta de tornar a guanyar la Champions. «Abracadabra».