Desena victòria seguida del Barça

Ni tan sols ha arribat a centrar el Llevant. En l'últim minut ha patit el degollament amb un contraatac culminat per Luis Suárez que només ha certificat el funest final que feia 70 minuts que es dibuixava amb un autogol de Navarro en la intervenció més encertada del Barça, encara que involuntària del capità local. «Llevant, Llevant», ha cantat l'afició, acomiadant els seus, encara confiada en la salvació per l'heroica resistència de l'equip davant el mateix Barça que divendres va apallissar el veí del València.

En realitat, el mateix equip no ha sigut. Ni molt menys. Diametralment diferent, tan diferent com l'uniforme que ha lluït en el migdia valencià. El canvi ha sigut més substancial que els cinc relleus que hi ha hagut en l'alineació. El que no ha canviat és el signe del marcador, que segueix amb la lluminosa llum verda de les victòries, la desena consecutiva.

TERRA DE TÍTOLS

En l'escenari on Rijkaard va celebrar la seva primera Lliga, i Guardiola, la seva tercera, Luis Enrique ha segellat el rècord d'imbatibilitat que l'iguala a l'entrenador més gloriós del club. Aquells títols van arribar amb actuacions grises, gens vistoses, purament pragmàtiques per buscar el resultat que reportava el tresor. Van ser dos empats (1-1). El Barça de Luis Enrique ha marxat guanyador en una terra fèrtil en títols, però després d'una intervenció bastant opaca. No s'han vist mai els 37 punts de diferència entre el líder i el cuer.

Molt aviat ha volgut encarrilar el Barça el partit per aniquilar els ànims d'un rival que es juga la vida cada setmana per no caure al pou. La sortida ha sigut fulgurant. Intimidatòria. En el primer minut ja havia xutat Iniesta i en el segon ha marcat Messi, en un gol mal anul·lat pel jutge de línia. Amb menys constància ha seguit l'equip fins que ha marcat. Fins que s'ha trobat un gol regalat, fortuït, que tard o d'hora hauria caigut perquè aquesta era la voluntat decidida amb què  va comparèixer sota el sol.

AMB EL VENT DE CUA

Ha sigut aviat. I, equivocat per les sensacions que tenia, el Barça s'ha reclinat, reconfortat, en el vent de cua que porta i en què s'ha recolzat en el primer temps per haver agafat avantatge. La inèrcia l'ha empès a un nou remat de Luis Suárez abans que el trident desaparegués, en un descans actiu sobre la gespa per reservar-se de cara a cites més crucials, que n'hi haurà.

El que ha empès el Llevant a la reacció immediata és la necessitat. L'instint de supervivència. Rubi ha il·lusionat els blaugranes (valencians), que havien sumat dues victòries en els últims quatre partits, i amb incorporacions hivernals que milloraran l'equip. Sobretot la de Rossi, l'únic que ha jugat com a titular, que és el paradigma d'una carrera desgraciada per les lesions.

LATERALS VULNERABLES

Es nota la mà de Rubi, que ha anat retocant el dibuix de l'equip a la seva conveniència. El Barça ha seguit tan tranquil, encara que hi hagués al davant un centre del camp en rombe, una línia de quatre jugadors o només tres, amb tres puntes. Rubi ha detectat la vulnerabilitat d'Alves i Alba i els ha posat un extrem a cada un. De passada, desconnectava els centrecampistes del Barça i, per tant, els davanters.

Notícies relacionades

Llevant - Barça, en directe

I segueix la ratxa: 28 partits sense perdre

No hi havia manera  que el Barça agafés el comandament del partit. No només hi ha influït l'absència de Busquets, resguardat a la banqueta. El seu lloc en l'alineació de gala l'ha ocupat Sergi Roberto en el seu tercer partit com a migcentre. Sense l'ascendència ni els dots de ‘Busi’, més la parsimònia general, el Barça no ha manat com caldria. I, sense manar, estava exposat a una jugada desgraciada.

MÚSCUL I PRECISIÓ

L'ha tingut Vera, l'ha tingut Diop, l'ha tingut Morales, que ha topat al pal, i l'ha tingut Deyverson. Fins que Luis Enrique ha vist que l'incendi s'acostava perquè el vent bufava a favor dels locals. Força i quilos estava posant Rubi al camp per apuntalar el seu equip; tècnica i precisió ha sigut l'aposta contrària de Luis Enrique, que ha introduït Busquets i Vidal per Rakitic i Alves per aconseguir tenir un control que només posseïa al marcador. La clau era reactivar els davanters. Ells s'encarregarien d'allargar el camp i terroritzar el Llevant. O, en el millor dels casos, ampliar l'avantatge i deixar ben lligat el rècord. Suárez només ha estalviat uns segons d'angoixa.