Perquè Josep Suñol sí que va existir

Josep Suñol (Barcelona, 1898-Sierra de Guadarrama, 1936) sí que va existir encara que durant bona part del segle passat va ser esborrat de la història, de l'esportiva i, sobretot, de la política. Suñol, de qui amb prou feines hi ha fotos, potser tres o quatre, un únic fotograma testimoni del dia que van enterrar Francesc Macià, va ser president del Barça, diputat d'Esquerra Republicana, periodista, editor i empresari.

També va ser membre d'una destacada família de la burgesia catalana, el noi d’esquerres a qui li agradava escriure i volia agrupar, com si fos un matrimoni, la idea de l'esport i la ciutadania quan encara no s'havien inventat frases com la de més que un club. Un dia d'agost del 1936, segurament el dia 6, un parell de setmanes abans que Federico García Lorca corregués el mateix cruel destí, Suñol va ser afusellat en un lloc de la serra de Guadarrama. El xòfer del seu cotxe oficial, amb bandera catalana al capó, es va confondre de carretera i en comptes de trobar-se amb les tropes que lluitaven per la República espanyola va ensopegar amb els rebels, que el van matar a l'acte.

ESTRENA AMB EL PRESIDENT PUIGDEMONT

Ahir a la nit era dia d'estrena, al cine Aribau de Barcelona, on no va faltar ni l'alfombra vermella, ni els representants de la nova política catalana, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, i, per descomptat, Josep Maria Bartomeu, últim inquilí d'una llotja blaugrana, sense fotos, que Suñol va presidir entre el 1935 i el 1936.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Cap d'ells es va voler perdre l'última producció blaugrana, en col·laboració amb Minoria Absoluta, un documental que glossa durant 50 minuts la vida de Suñol, encarnada per l'actor Pere Arquillué, dirigit per Francesc Escribano. Un documental que, a falta d'imatges de l'època i sense testimonis vius, barreja la ficció dels anys 20 i 30, amb Arquillué caracteritzat de Suñol, amb la realitat actual, amb el mateix actor convertit en entrevistador i xerrant amb els que, d'alguna manera, han sigut biògrafs o han regirat vells arxius buscant referències d'un personatge esborrat pel franquisme.

Potser en el documental s'hi trobin a faltar més referències esportives del Barça dels anys 30, a part de les obligades cites a Josep Samitier i de la col·laboració com a personatge de l'actualitat de Carles Rexach, però el seu disseny es podrà veure i el seu context comentar-se després en un futur immediat quan comenci la vida mediàtica de la producció a través de TV-3 i Barça TV.