Busquets, el rei de les passades

A vegades, sembla que Sergio Busquets no és al camp. Es diria fins i tot que la seva desmanegada figura es fa invisible als ulls del futbol quan, en realitat, és l’amo de la pilota. I del Barça. I d’Espanya, transformat als seus 27 anys en alguna cosa més que un futbolista.

És, juntament amb Iniesta, un dels seus millors amics, el dipositari de l’essència d’un estil basat en una cosa tan simple i complexa a la vegada com és la passada. Busi és l’autèntic rei de la passada, capaç de jugar a l’encreuament de camins del centre del camp com si encara estigués al camp de terra de Badia del Vallès amb la seva colla d’amics. En aquell camp on va començar tot, hi ha des de fa cinc anys un cartell que l’honra: Sergio Busquets Burgos. Fill de Carles Busquets, el «porter sense mans», com el va anomenar en el seu moment el diari francès L’Équipe, ell no oblida mai Loli Burgos, la seva mare, una persona capital a la seva vida.

Però ha necessitat guanyar-ho tot amb el Barça i amb la Roja –campió del món a Sud-àfrica 2010 i de l’Eurocopa 2012– perquè s’advertís l’infinit talent que té. Però ni així se li correspon com es mereix el futbol que irradia. No fa gaire, tot just tres setmanes, es va produir un fet extraordinari al Camp Nou davant el Bate Boríssov. Luis Enrique va ordenar un canvi i l’estadi es va posar dret per acomiadar Busquets amb una ovació espectacular. 

El culer, acostumat a veure’l diàriament, però sense valorar-lo amb la dimensió que es mereix, va entendre que tocava reparar la injustícia amb una d’aquelles ovacions destinades només a Messi. «Busi és una de les meves debilitats», diu Xavi des de fa anys. Busquets, aliè a la faràndula, es refugia en la seva tradicional discreció. «Sóc un futbolista més productiu que vistós», es defineix.

Fill del Pep –«Gairebé tot el que sé l’hi dec a Guardiola», recorda–, apadrinat per Del Bosque («Si jo fos jugador m’agradaria assemblar-me a Busquets», va dir el seleccionador al Mundial 2010), reconegut per Luis Enrique («és el millor centrecampista del món, el jugador més intel·ligent a qui he entrenat», sosté el tècnic), Busquets viu feliç, reclòs al seu món: la pilota i ell.

Busquets parla poc fora del camp. A dins és el cap. «La seva intel·ligència per analitzar el joc és meravellosa», va dir Xavi una setmana abans d’aixecar la cinquena Champions a Berlín. «No vaig dir això abans, però penso que és el meu successor natural. Està destinat a ser el líder tècnic del Barça els pròxims 10 anys. Ha de portar la batuta», va valorar llavors amb aire profètic. Per això, i quan va deixar el futbol, castigats els seus genolls amb tantes lesions, Puyol va deixar un altre missatge: «El número 5 queda a les millors mans. Estic segur que el cuidaràs. Sort, amic».

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

PRÒXIMA PATERNITAT / El temps, i només han passat sis mesos, els està donant la raó a Xavi i a Puyol. Busi exerceix, al costat d’Iniesta, un lideratge silenciós al vestidor i després tots dos esgrimeixen un poderós missatge futbolístic al camp. No són les més de 1.000 passades que ha fet durant aquest temps, assumint fins i tot el rol d’interior esquerre, ni l’exquisida precisió (per sobre del 90%) que té. El seu joc és modern i alhora d’un futbolista d’una altra època.

    ¿Twitter? No en té. ¿Altres xarxes socials? Tampoc. No concedeix gaires entrevistes, ocupat com està amb la pilota. Fora del futbol la seva gran il·lusió és la seva pròxima paternitat, revelada per la seva companya sentimental, Elena Galera. Busquets és tan invisible que davant el Roma va complir 350 partits amb la samarreta blaugrana i aquella efemèride gairebé no va tenir ressò. Encara que tots saben que sense Busquets no hi ha equip.