La redempció de Luis Suárez

D’un any a l’altre, Luis Suárez ha passat d’entrenar-se d’amagat, de mossegar-se la llengua per no cridar el que sentia, de comptar els dies i gairebé les hores per tornar a jugar, a ser una de les puntes del millor trident del món («El temps dirà si som una de les millors davanteres de la història», va declarar), un dels herois del triplet, un tipus que en poc menys d’un any ha guanyat més que en tota la seva vida i que sembla viure amb els acompanyants perfectes: Messi i Neymar. «El cert és que ens avenim molt. Cap es vol creure que és millor que l’altre. Jo disfruto dels gols de Ney i som conscients que Leo és el millor del món».

 

Dissabte torna al Bernabéu, un escenari especial perquè, per sobre de la derrota (3-1) de la temporada passada, allà va iniciar la seva segona vida com a futbolista. Aquell dia va suposar una mena de redempció, un doble punt i a part: el final de l’infern de la sanció de quatre mesos de la FIFA per la mossegada a Chiellini al Mundial del Brasil i el principi de l’era al Barça. Curiosament, en aquell estadi va tornar a jugar després de la condemna i ara hi tornarà després d’haver complert també el càstig amb l’Uruguai. «Ja puc dir que sóc lliure», va cridar.

Suárez va jugar de blaugrana però podria haver-ho fet vestit de blanc. En el fons, durant unes quantes setmanes va estar a un pas del Bernabéu. El Madrid li anava al darrere des de feia dos anys i les negociacions estaven més que avançades fins al punt que el davanter ja assumia el seu nou destí malgrat que sempre havia tingut una altra il·lusió al cap. En el seu cas no és el tòpic aquell d’haver sigut culer des de petit. No ho era de tota la vida, però feia anys que tenia el Barça entre cella i cella, no solament per qüestions esportives, les més crucials, sinó també per qüestions familiars, des que els seus sogres es van instal·lar a viure a Castelldefels.

Fins que un dia, enmig de la negociació amb els homes de Florentino, va arribar la trucada que tant esperava. Tant ell com el seu agent, Pere Guardiola. En èpoques anteriors ja hauria pogut seguir aquest camí, però l’opció va quedar descartada per la presència del seu germà Pep a la banqueta blaugrana. Per no donar peu a les males interpretacions dels de sempre, els Guardiola van descartar una operació que hauria fet parlar i que els seus enemics haurien utilitzat per escampar les escombraries que tantes altres vegades han llançat.

EL DESIG DE LUIS ENRIQUE

Quan les condicions estaven pràcticament pactades amb el Madrid, el Barça va entrar en escena complint l’insistent desig de Luis Enrique. Volia Suárez si o sí. Va ser llavors quan Pere Guardiola li va fer la gran pregunta gairebé sabent la resposta: ¿Què vols fer?». «Ja ho saps. Si el Barça va de debò, no en parlem més. Al Barça».

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Al Bernabéu va començar tot («tinc bones sensacions d’aquell dia, i també dolentes»), i dissabte tornarà amb el triplet a la mà, i el desig que el partit no segueixi el guió de fa un any. Ja sap el que l’espera i no l’afecta. «A mi m’han xiulat en tots els estadis d’Anglaterra, a tot arreu, això et motiva més», va proclamar. 

La gran qüestió és si Messi estarà al seu costat. La resposta solament la té el 10. «Leo és qui m’ha de dir com es juguen aquests partits. Jo no li puc dir res a ell. Leo marca la diferència en tots els partits, i en partits així ha fet grans coses. Té bones sensacions però és una lesió delicada. No sabem si jugarà d’inici o estarà a la banqueta», va subratllar, explicant que un dels seus primers records dels clàssics són els gols de Ronaldinho i que com a aficionat va viure al Camp Nou el 5-0 a Mourinho. Llavors, somiava vestir de blaugrana. El somni s’ha complert.