Gerardo Miranda: "El Barça d'ara té una idea i un estil"

Catorze temporades i més de 300 partits com a professional converteixen Gerardo Miranda (16 de novembre de 1956, Nouakchott, Mauritània) en un nom històric de la Lliga. Integrant del millor Las Palmas (1976-81), va estar set anys al Barça (81-88), abans de tornar als orígens (88-90) i retirar-se.

­—¿Què sent un exfutbolista quan s'enfronten els dos equips als quals ha pertangut?

— El que canta Alejandro Sanz: tinc el corazón partío. Em vaig formar al planter del Las Palmas, vaig estar set temporades en el primer equip i set més al Barça. Són casa meva i la meva segona casa. El Las Palmas necessita més els punts. Però ho tindrà complicat, perquè el Barça sortirà amb les piles posades després de la derrota de Vigo.

—¿Què recorda de Barcelona?

—Van ser uns anys meravellosos. Allà em vaig fer un home, vaig conèixer món, vaig viure experiències inoblidables, vaig estar en un dels millors equips del món…

—Molt diferent aquell Barça de l'actual, d'una altra dimensió.

—Sí, és clar, l'actual ha guanyats dos triplets, un sextet... En la nostra època vam aconseguir una Lliga, una Recopa, dues Copes… Ens costava més guanyar títols. I això que vam tenir Diego Maradona i sempre hi va haver grans plantilles.

—¿Per què costava més guanyar?

—Per diverses raons. Una és que el Barcelona ha disfrutat d'una generació molt bona de jugadors del planter: Xavi, Iniesta, Puyol, Piqué….

—Tenir un estil també influeix.

—A més a més de tenir planter, ara té una idea i un estil. Això del control no existia; utilitzàvem un altre sistema i l'equip es movia més a impulsos de qualitat individual. Ara es treballa la base, els nens juguen amb el mateix sistema i saben què han de fer. Els observadors busquen nois amb tècnica individual, com Iniesta. I, per acabar, hi ha el trident, d'una qualitat increïble.

—Rexach sosté que la tele ha ajudat el Barça al retransmetre els partits fora de casa.

—Avui es deixa jugar més. Abans hi havia entrades fortíssimes… Maradona en rebia cada una… Havies d'enviar un paio a l'hospital perquè t'expulsessin.

—Va ser titular sempre menys amb Menotti. ¿Què va passar?

—Ell només comptava amb onze, els titulars, i no amb els vint de la plantilla. ¿Com has d'estar motivat si l'entrenador transmet això? Però he de dir que Tente Sánchez era sensacional.

—¿El Las Palmas pot tornar a ser el dels setanta o és utòpic?

—Eren altres temps: hi havia dos estrangers per equip, existia el dret de retenció i el planter. Hem passat molts anys a Segona, fins i tot a Segona B, quan tenim ciutat, tradició i estadi de Primera. L'equip és molt jove i l'objectiu ha de ser la permanència. L'important és creure-s'ho.

—Vostè no era lateral.

—Jugava de mitjapunta i d'extrem. No era habilidós, més aviat carriler. Miguel Muñoz em va posar de lateral.

Notícies relacionades

Quan ens vam fer eterns

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

—De lateral va jugar la final del 1978.

—Tenia 21 anys. Era al Bernabéu. Per anar a la gespa baixaves unes escales. Vaig veure Cruyff recolzat a la paret. Juraria que estava fumant. Ell allà, parlant amb Neeskens com si res, i jo bocabadat, mirant-ho tot sorprès.