El Barça acaba estressat

Un altre cop el travesser va jugar una mala passada al Barça, igual que a SanMamés amb Pedro, cosa que hauria pogut canviar el destí de la final. Piqué va arribar a l'àrea i va deixar anar un cacau que va topar amb el pal davant un desesperat Iraizoz. Era el minut 5 i l'equip de Luis Enrique mostrava els seus ullals com si ja olorés sang. El mateix defensa central, molt prolífic a l'àrea aliena en aquells primers compassos, a punt va estar de controlar una assistència d'Iniesta, però la pilota se'n va anar per un metre desbaratant l'opció de quedar-se mà a mà amb el meta basc.

Un cop superada la primera envestida, l'Athletic li va prendre bé el pols al partit amb clares consignes: pilotes llargues per superar la pressió buscant Aduriz, un mestre protegint la pilota, baixant-la de les altures per aprofitar l'arribada de la segona línia. L'equip de Valverde no es va amagar a la seva àrea, conscient que el 4-0 de l'anada li donava marge per prendre un mínim risc. I no només en va prendre sinó que de mica en mica es va anar sentint còmode davant les cada vegada més imprecisions blaugranes, especialment en el xut. Pedro, que ni va tocar la pilota, va fallar després d'un suau toc de Suárez al córner de Rakitic en una jugada d'estratègia i Iniesta va enviar la pilota a la tercera graderia en una altra acció franca per al xut.

IMPRECISIONS / Sense punteria, i amb l'Athletic cada cop més còmode, al Barça li agafaven totes les presses superada ja la mitja hora. I aquestes van portar més imprecisions. Una va estar a punt de liquidar la contesa, però la mala passada de Pedro a Mathieu va ser recollidaper Javi Eraso, que es va veure davant l'ocasió de la seva vida, però el seu xut es va estavellar a l'exterior de la xarxa de la porteria defensada per Bravo.

El Barça s'encallava a la zona de tres quarts, amb l'Athletic movent-se com una acordió executant mil·limètricament les ajudes defensives i Messi el controlava amb solvència Balenziaga, que es va rescabalar de la humiliació que li va infligir l'argentí a la final de Copa. I no hi ha res pitjor per al Barça que el fet que no aparegui Leo, o que ho faci sense fluïdesa i de forma sincopada. És el pitjor senyal. I, per desgràcia, aquesta situació es va anar agreujant.

L'equip blaugrana no fluïa i l'Athletic tenia el duel on volia, allargant els seveis de porta de Gorka i acostant-se a l'eternitat en els de córner de Beñat, tot amb l'anuència del col·legiat madrileny Velasco Carballo, que només va concedir un minut de més abans del descans, per a desesperació de tots.

El duel adquiria tan mala pinta que Mascherano va decidir anar a la seva. Va trencar les línies blanc-i-vermelles en una aventura cap als dominis de Gorka, va obrir per a Rakitic, el croat va penjar i Suárez, amb el pit, va assistir Messi, que va superar el meta amb un suau toc. El xut va ser suau i la bronca que es va muntar amb Iraizoz dins de la porteria, mirant de guanyar minuts al partit amb la pilota agafada com si fos de peluix mentre una munt de blaugranes miraven d'arrencar-l'hi, va ser descomunal. Impropi de professionals, vaja.

ORGULL SENSE FORCES / La diana deixava la porta oberta encara a una remuntada històrica, però una enrabiada descontrolada de Piqué va acabar amb tota possibilitat. El central va protestar com un posseït al jutge de línia un possible fora de joc d'Aduriz i es va guanyar la vermella directa. El Barça es quedava sense remuntada, sense Supercopa d'Espanya, sense sextet i Piqué sense jugar la Lliga a San Mamés per la sanció que li caurà.

Amb uns menys, l'Athletic es va saber vencedor i el Barça va tirar d'orgull. Va treure forces d'on ja no en quedaven i va tornar a la càrrega, amb més fe que encert. Però el camp cada vegada es feia més gran, els espais es multiplicaven i les forces ja no donaven per a més. A això s'hi unien imprecisions en la passada, com Mathieu, ofuscat fins a guanyar-se els xiulets del Camp Nou, que va tornar a acollir milers de turistes i uns centenars de seguidors de l'Athletic que van disfrutar molt del primer títol del club basc en 31 anys.

Notícies relacionades

Cop moral

Piqué, a l'assistent: "Em cago en la teva puta mare"

El Barça es va quedar sense forces i Aduriz, el malson en aquesta final, va tornar a reivindicar-se amb un altre gol, el quart de la sèrie, perquè ja es va despatxar amb un triple en l'anada. El davanter va rebre sol davant Bravo, que va encertar en el primer tret però ja no en el segon.

Luis Enrique havia rellevat Pedro i Rakitic per Sandro i Munir, ja a la desesperada, amb el repte mínim almenys d'assegurar la victòria. Però ni això va poder salvar el Barça, que diumenge comença la Lliga, un altre cop a San Mamés. No es pot fer res més que guanyar els tres punts.