El Barça posa un peu i mig a les semifinals

Molt barroer hauria de ser l’error de dimarts vinent –impensable, vaja– perquè el Barça no jugui la setena semifinal en vuit anys de la Champions. Si el cometés seria indigne d’arribar a la penúltima estació prèvia a Berlín. On mai havia guanyat, el Bar-

ça es va treure una espina històrica el dia més indicat. Amb una reivindicació que va fer de si mateix firmant una actuació de talla, pròpia de la que s’espera d’un campió. D’aquelles de què es dubtava que pogués protagonitzar.

El gran absent del setembre va situar el Barça en la semifinal amb dos golassos. Faltaven centrals i van arribar centrals. Faltava un nou i va arribar un nou. Va aparèixer tard per la sanció de la UEFA i ahir al vespre es va presentar puntual per furgar en les debilitats del PSG. En les de David Luiz, aquell defensa que va voler el Barça i que va reaparèixer precipitadament a les files franceses.

DUES DENTADES

Suárez se’l va menjar. Li va clavar dues dentades. Les més doloroses que un defensa pot patir: amb dos túnels en els dos gols que van deixar en evidència les seves limitacions, també les físiques. El davanter uruguaià va rematar el treball que havia iniciat aviat Neymar amb una meteòrica jugada que ja havia col·locat l’equip a la pista bona de la semifinal.

El Barça de Luis Enrique es va apuntar el primer triomf blaugrana al Parc dels Prínceps. L’equip de Luis Enrique en la seva literalitat. El que ja s’insinuava al setembre i el que es veurà habitualment fins a final de temporada. Amb la primavera s’han acabat les rotacions. Només tres canvis hi va haver respecte a l’onze que va empatar a Sevilla, i tres també respecte a l’equip titular en la fase de grups: Alves no hi era (castigat), sí que hi era Suárez (Pedro va ocupar el seu lloc) i a Piqué li collava les clavilles l’entrenador, que confiava cegament en Mathieu.

FETS I PERJUDICATS

D'aleshores ençà, set mesos després, el Barça està més fet i el PSG va estar perjudicat. Massa homes importants van fallar ahir al vespre en l’onze francès. No només els quatre absents, més Lucas Moura, molt tendre. També va caure Thiago Silva, el capità, que va haver de ser substituït precipitadament per David Luiz, que va jugar a mig gas, i Sirigu, el meta, es va recargolar de dolor. La debilitació del PSG va ser inqüestionable.

El gat, no obstant, va ensenyar les urpes. I d’aquí una setmana tindrà les ungles més afilades. Ahir al vespre no podia esgarrapar, tot i que va demostrar que sap com fer mal. Ho havia anunciat Blanc: sortint disparat a l’atac després d’un robatori. Per més que el Barça es va cuidar molt de minimitzar les pèrdues, utilitzant passades de seguretat, i  la majoria al camp aliè, no va faltar algun intent horitzontal imprudent i arriscat. Famolencs davant les mínimes oportunitats que s’obrien –oportunitats de contraatac, no de gol– i més veloços que els centrecampistes blaugrana –córrer cap endavant és més fàcil que córrer cap enrere–, van arribar amb perill fins a l’àrea. No més enllà.

ATURATS A LA FRONTAL

Les il·lusions locals generades per Pastore i Matuidi es van esfumar a la frontal, on van topar amb Mascherano. En últim terme, amb les parades d’un aplomat Ter Stegen, que va frustrar Cavani amb una gran aturada instants després que el seu compare Suárez marqués el segon, tan espectacular com el primer. El meta no va reaccionar a temps quan Mathieu va desviar el xut de Van der Wiel.

Amb sort el PSG va poder treure algun córner i alguna falta lateral de tant en tant. Llavors es va veure la progressió del Barça. La pilota parada aglutinava moltes esperances del PSG amb l’excel·lent rèdit que en van extreure al setembre. Aquells dos gols també eren a la memòria de l’afició, que celebrava com a mig gol cada pilota parada.

UN CAP AMB GALONS

Notícies relacionades

L'un x un blaugrana contra el PSG

«L'eliminatòria no està decidida»

El Barça va reduir el risc retenint la pilota. Construint amb paciència, com va fer dissabte a Sevilla. Totes les pilotes van passar pels peus d’Iniesta, investit com a cap suprem a més de capità, i això va ser un magnífic senyal. Va combinar amb Neymar i amb Suárez, va veure a prop Messi, i el Barça va somriure. Com en els vells temps. Jugant a plaer amb paciència i executant el rival amb rapidesa, tan bon punt entreveia un petit senyal en la insegura defensa parisenca.

Iniesta es va lesionar, Xavi va aparèixer i el guió va continuar pel mateix camí. Amb el Barça manant, el PSG esperant i Suárez fent volta i volta a David Luiz perquè constés en acta que el davanter centre va guanyar el central.