L'ACTUALITAT BLAUGRANA

Mor Biosca, l'últim supervivent del Barça de les cinc copes

El defensa, que va jugar entre el 1949 i el 1959 amb la samarreta blaugrana, mor als 86 anys

Gustau Biosca. Imatge d’arxiu.

Gustau Biosca. Imatge d’arxiu.

3
Es llegeix en minuts
MARCOS LÓPEZ / BARCELONA

Se n'ha anat Gustau Biosca, un defensa elegant, un avançat al seu temps, un central intel·ligent que va triomfar en la dècada dels 50 amb el Barça de les cinc Copes. Se n'ha anat als 86 anys i serà enterrat dilluns que ve al cementiri de les Corts, prop de l'estadi del Camp Nou, l'estadi que va obligar a construir aquell meravellós equip blaugrana. Biosca, un central que tenia fama tant al camp com a fora, ha mort aquesta matinada. Un home que va transcendir amb el seu joc al club blaugrana, on va estar des del 1949 fins al 1958 i va conquistar dues Lligues i una Copa de Fires en un equip per a la història del club.

Se n'ha anat Biosca, l'últim supervivent del Barça de les Cinc Copes, un defensa format en les categories inferiors del club on va anar escalant fins a arribar al primer equip. Es va convertir en una llegenda no només per la seva força física, sinó també perquè la seva exquisida tècnica, inusual en la dècada dels 50 per a un defensa, el va fer ser, juntament amb la seva excel·lent col·locació --sempre arribava un segon abans que els davanters--, un pioner. Va entendre l'ofici de central d'una manera tan elegant com singular. Fins que una greu lesió, el 1957, va privar el barcelonisme d'aquest central de gran toc i meravellós xut llarg. Meravellós per la seva precisió i potència. Va tornar al Condal, el filial del club en aquella època, per recuperar la forma física. Però Biosca mai més va poder ser Biosca, obligat a retirar-se dos anys més tard (1959).

PIONER

No només va resultar ser un pioner en la manera d'interpretar el joc des d'enrere, amb què va marcar sense saber-ho llavors l'estil del club en les pròximes generacions, sinó que Biosca, company de Ramallets, Kubala, César, Moreno i Manchón, entre altres, també va accedir a un altre món. Era, en el seu moment, un dels jugadors més populars d'Espanya en aquella dècada dels 50 coincidint, precisament, amb l'estrena de la televisió al país. La cantant Lola Flores va quedar atrapada per aquell home de profunds ulls clars, a qui va considerar sempre com un dels amors de la seva vida. Però Biosca, al final, i després d'un idil·li que va causar impacte entre els seus companys, es va allunyar de la tonadillera. Va ser ell qui li va dir que havia de trencar aquesta relació "per redreçar la seva vida", segons va explicar la mateixa Lola Flores en el seu moment, ja que havia decidit casar-se amb la Roser, la nòvia de tota la seva vida. Biosca va sostenir sempre que mai havia jugat tan bé al futbol com durant aquest idil·li, que no sempre va poder ser d'amagat.

Notícies relacionades

Abandonat el futbol, i després de ser un coneixedor profund de la nit barcelonina, juntament amb Kubala, que li deia 'el Gitano' pel seu amor pel flamenc, record sempre de la seva relació amb 'la Faraona', va emprendre una carrera per les banquetes. Biosca va exercir d'entrenador al Pontevedra, l'Espanyol de Mèxic, el Sant Andreu, el Valladolid, el Sabadell, el Racing de Ferrol i el Terrassa, a més de ser seleccionador sub-21 espanyol i ajudant de Kubala en l'absoluta en la dècada dels 70. Però res va ser tan comparable a aquell defensa, elegant, intel·ligent, llest, exquisidament tècnic, que va triomfar al Barça. A un central innovador al camp i a un home popular a fora.

No gaires saben, no obstant, que el Madrid de Bernabéu el va voler fitxar en el seu moment. "Quan de la mà de Di Stéfano van començar a guanyar Copes d'Europa, em van venir a buscar i estava tot arreglat", va explicar Biosca a 'Mundo Deportivo'. "Quan l'hi vaig voler comentar al meu pare, ell em va dir: 'Si jugues al Madrid no tornaràs a seure a la meva taula'". No es va moure mai del Barcelona. Fins aquesta matinada.

Temes:

Obituaris