Sembrar per recollir

Tot guanyat. I tot per guanyar. Han jugat tots, excepte Douglas, Vermaelen, Suárez i Masip. I tots ho han fet de meravella. I amb tots ha guanyat. Venien de perdre-ho tot i ara manen a tot arreu. La metamorfosi ha estat tremenda i sembla que totes les peces comencen a encaixar. Fins i tot aquell que semblava des­aparegut ha ressuscitat i, com a déu que és, apareix a tot arreu, repartint benediccions, assistències, somriures, abraçades, liderant, creant, marcant meravellosos gols i regalant-ne.

EL CAPITÀ QUE ELS MANA / I, en un racó, o al davant, sempre amb les seves ulleres de sol, ¡aquells ulls semblen renyits amb la lluminositat, no del seu equip!, envoltat del seu íntim equip, n'hi ha un que és nou, però que té pinta d'antic conegut de la casa. De savi despistat. De gat vell. Algú que intenta resoldre tots els problemes, els que hi ha, els que detecta, els que es publiquen, els secrets, els que vindran, els que intueix, els d'equip i els individuals «simplement amb sentit comú, el menys comú dels sentits». Perquè diuen que així va ser quan era futbolista i així segueix d'entrenador. I mai li ha anat malament. «No he discutit mai amb cap jugador», sentencia davant desenes de periodistes a la Joan Gamper.

Luis Enrique no regateja cap pregunta, encara que moltes les està responent des que es va fer càrrec de la plantilla blaugrana. Especialment aquelles que fan referència als seus objectius. Sap qui pregunta i sempre, sempre, com Pep Guardiola o Tito Vilanova, intueix la que té ullal o la que ve dictada de Madrid. I tant que sí.

«Això només acaba de començar», respon quan li diuen que a la capital ja el donen com a clar favorit. «Som aquí, hem guanyat, però no ens enganyem, no som cecs, veiem fins i tot aquells errors que no ens penalitzen al camp però que hem de corregir. I el nostre objectiu, el meu i el dels jugadors, continua sent el mateix des del primer dia: fer que l'equip sigui una miqueta millor en cada partit, aprendre, entrenar-nos, millorar, preparar-nos i, sobretot, arribar al mes de març amb possibilitats. La Lliga no es guanya al setembre».

L'AVANTATGE NO COMPTA / És evident que a 23 de setembre Luis Enrique no ha fet res més que sembrar. I no fa ni cas dels que llancen les campanes al vol per la diferència que el seu equip ja li treu a l'Atlètic (-4), flamant campió, i al Reial Madrid

(-6). «Seria idiota si no reconegués que estem bé, però això tan sols acaba de començar. Tots veiem que València (-2) i Sevilla (-2) tenen molt bona pinta, i és evident que Atlètic i Madrid lluitaran amb nosaltres per la Lliga. Això sí, si em donen a triar prefereixo que perdin tots, menys nosaltres».

ENCAIXAR GUANYANT / El nou míster blaugrana es resisteix, no vol, es nega, detesta posar-se la bena abans que la ferida. Per descomptat que sap que hi ha molta gent esperant que perdi. I, fins i tot, que encaixin el primer gol, ja que la seva porteria segueix a zero. «És bonic que l'afició estigui orgullosa que mantinguem la nostra porteria a zero. Sabem que un dia o un altre encaixarem un gol. Però, digueu-me:  ¿on he de firmar que em deixo fer un gol si guanyo sempre?».

Això sí, preferiria que fos un altre dia. No avui. Avui no. Avui Luis Enrique està d'aniversari. Tal dia com avui, en aquell mateix estadi, fa exactament 25 anys, va debutar a Primera amb la samarreta del seu estimat Sporting… davant el Màlaga. «I vam perdre. I vaig fer una xilena preciosa que se'n va anar al travesser. I, des d'aquell dia, gairebé tot el que m'ha passat en el futbol ha sigut meravellós».

«Serà un partit dur, difícil, encara que sé que la gent ens dóna per guanyadors. Res és fàcil, res», comenta el tècnic asturià sobre el seu rival d'avui, que «té de tot i un gran ambient per fer-nos mal o intentar-ho». «Intuïm certes dificultats i sabem dels seus bons jugadors i, sobretot, que bé que es comuniquen totes les seves línies. Haurem de ser intensos i lluitar fins al minut 93 per guanyar aquest partit. Bé, com tots. I, sobretot, estar concentrats i molt pendents, molt, de tot el que passi».

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

DOLOR A L'ESCOLLIR / La tensió d'avui és fruit de la preparació. Luis Enrique ha creat i ha sembrat un nou ambient al Barça, la casa per la qual va lluitar fins a instal·lar-s'hi. I formar part de la seva idea (planter més els millors del món), que ara converteix en realitat partit a partit. «Encara que, massa sovint, hagi de ser injust amb alguns jugadors, perquè només en puc convocar 18. I m'encanta Piqué. I m'agrada Bartra. I considero Ney un futbolista de talla mundial… I Pedro. I Munir. I Sandro. I Samper. Però sóc entrenador de futbol, i una de les meves obligacions és elegir. I intento ser el més just possible».

Perquè els estima a tots. «I mai, mai, des que vam començar junts, he vist cap mal gest, cap mala cara, desgana, en cap d'ells». Els té units. I endollats. I els posa. I avui sembra, demà rega i demà passat, al març, recull. «I serà llavors, no ara, quan podran jutjar-nos. A tots».