La lletra menuda de Zurich

Per ara no han parlat. Ni l'advocat ni l'advocada que han aparegut en les set jornades del judici. El seu seient està a la segona fila, en una cantonada. Encara que la posició física sigui visualment marginal, la seva posició judicial és rellevant. Representen Zurich, l'asseguradora que cobreix 25 milions de la hipotètica responsabilitat dels exdirectius si fossin condemnats a pagar els 47,6 milions que els reclama la junta de Rosell.

Zurich no ha obert la boca. Ni una pregunta a cap testimoni. Aquest silenci s'acabarà demà, amb la primera jornada de les conclusions que totes les parts efectuaran. Començarà el Barça, la demandant, per repetir els arguments pels quals demana la condemna dels seus 16 exdirectius més Joan Laporta. Després, segons les perspectives de la sessió d'ahir, intervindrà Zurich.

Només la companyia sap quina és la seva estratègia. Però els demandats intueixen que rebutjarà el pagament de la pòlissa que va subscriure (84.000 euros va pagar Laporta per ella el 2010) per cobrir la responsabilitat civil dels exdirectius (incompliment del deure, de les obligacions legals, negligència, etcètera) per entendre que aquesta pòlissa no cobreix el supòsit de la responsabilitat objectiva. Zurich, com tota asseguradora, apel·larà a la lletra menuda del contracte -allò que no es llegia Rosell- per eludir el pagament dels 25 milions. El que no eludeix és pagar les minutes dels advocats de la defensa, que sumen més d'un milió, repartides en una tarifa plana per a cada un, segons va informar Ca-

talunya Ràdio la setmana passada.

L'error i el maquillatge

Això passaria en el supòsit que, efectivament, el jutge considerés que els 17 demandats van incórrer en una responsabilitat objectiva pura, que està per veure. Aquesta és la figura de l'hipotètic delicte que, en canvi, no està contemplat a la llei de l'esport, segons argumentarà un dels advocats. La responsabilitat objectiva pura exigeix cert grau de culpabilitat i en un error del Barça en les diligències prèvies va quedar exclosa la subjectivitat. Al jutjat 39 de primera instància es jutja segons uns comptes formulats per una junta i reformulats per una altra.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

L'abismal diferència dels uns als altres (11,1 de beneficis, 79,6 de pèrdues) convida a sospitar que l'estiu del 2010 hi va haver un «maquillatge comptable» en el relleu de les directives a judici de Josep Oriol Amat, el cinquè pèrit de la defensa. «La prudència portada al límit és imprudència». Així va definir la reformulació, després d'exposar que el pla de comptabilitat general és tan interpretable «que la paraula pot apareix 183 cops». «En comptabilitat no hi ha res que no sigui subjectiu; a qualsevol concepte podem donar-li la volta», va dir.

Amat va defensar que els clubs afegeixin a la memòria el valor de la seva marca o el dels jugadors del planter perquè és irreal que «el valor de Messi sigui zero». També va negar la fallida del Barça: «No trobaran una persona que repeteixi cent vegades davant un mirall que el Barça no val res i no li canviï la cara. No arriba a cent». Però aquesta persona existeix.