LA JORNADA DE LLIGA

El Barça es llueix i pateix per guanyar a Mestalla (2-3)

Els blaugranes passen del triple de Messi a témer per l'empat després de dos gols del valencianista Postiga quan faltava poc per al descans

3
Es llegeix en minuts
JOAN DOMÈNECH / València

Dos minuts de desatenció general, d'un relax tan humà com gratuït, han condemnat aquest diumenge elBarça aMestalla a un patiment que hauria pogut pagar molt car (2-3). Amb un empat que hauria deixat en poca cosa eltriple de Messi, el primer de la temporada, que ha dibuixat l'esbós d'un festival que ha quedat després tacat. PerPostiga, el davanter centre del València, principalment, encara que ha agafat relleu una inesperada falta d'ofici dels blaugranes.

Dos minuts, que havien d'haver estat un (un altre de prolongació l'ha regalat l'àrbitre), han abaixat el teló de l'exhibició del Barça. Quan s'ha aixecat la cortina, en el segon acte, s'ha representat una obra de suspens. Per la incertesa del marcador, bàsicament, perquè el quadro blaugrana ha seguit manant en el joc, però ja amb el fre de mà posat i tancat l'accés a les dues porteries.

L'absència de Xavi

Un remat al pal deJonás ha estat a punt de certificar l'hecatombe visitant, però ha estat el final de la seva reacció. Ha passat de l'hipotètic empat a merèixer de nou la golejada.Diego Alves ha començat a parar tot el que ha vist passar en el primer temps i ha rebutjat tres remats deMessi i un d'Alba. L'esbós del gran Barça ha quedat mediatitzat per lafase de desatenció en la frontera del descans que hauria pogut costar el liderat als blaugranes.

En els pitjors minuts, molts han enyorat la figura deXavi, que ha vist el partit per la tele. ComAlexis. Sobretot quan es necessitava algú que refresqués la caldera de Mestalla. El substitut de Xavi, com manen els cànons de la mà lògica i prudent deTata Martino, ha estat Iniesta i l'equip no ha ofert canvis substancials.

El més destacat ha estat queel Barça ha millorat les seves prestacions respecte als últims partits. Des del dia del Llevant. Ha vorejat el nivell de l'estrena de la Lliga, cosa que a Mestalla té molt mèrit. Sobretot, a l'inici, encara que la pressió de l'estadi ja no és la que era. Ha tornat a ser-ho quan el València ha reaccionat, fugint de la gran 'cremá' barcelonista.

Rami, un amic

Amb la millor gespa en anys, almenys aparentment, i regada abans delpartit, el Barça ha mogut la bola amb una desimboltura inacceptable per a l'afició local, potser acomplexada per la projecció que ha aconseguit l'altre gran rival blaugrana (després del Llevant). La lentitud del quadro de Miroslav Djukic ha tingut molt a veure, sobretot en la parcel·la defensiva. És clar que els dos gols encaixats pel Barça no han dit res de bo dels visitants.

Rami, un nom que va sonar com a futurible per al Camp Nou, ha quedat retratat. Es creu millor del que és i mantenir unexcés de confiançadavant tipus comMessi, Cesc iNeymar l'ha deixat en evidència. L'estrella argentina s'ha colat tres vegades en la vertical i ha fet tres gols.

Treball abnegat

Perquè això passés, hi ha hagut un treball abnegat en què el mèrit ha recaigut enBusquets, que ha recuperat dues de les tres pilotes que han acabat a la xarxa, i la rapidesa deCesc, que ha sabut activar els vertiginosos atacs blaugranes. La pacient elaboració deXavi s'ha transformat en laprofunditat de l'interior dret. Un una manera de dir, perquè, comIniesta, tots dos han sabut organitzar-se per dibuixar qualsevol línia de passada en qualsevol racó de la gespa.

La fluïdesa blaugrana s'ha temperat després del descans, immediat als dos gols dePostiga que han agitat el duel. L'abismal diferència en el comportament dels uns i dels altres (confiats, els visitants; enfonsats, els locals) s'ha reduït perquè l'ensurt ha estat molt gran: el Barça ha vist ressuscitar un mort. El València ha cobrat vida al veure's a un gol de la salvació, restablert ja l'honor gràcies a Postiga. La passió s'ha imposat al seny, encara que el València ha atacat sempre l'esquena d'Alves i el Barça s'ha tirat als braços deMessi. Com abans. Com sempre. 

Fitxa tècnica:

2 - València: Diego Alves, Joao Pereira, Rami, Ricardo Costa, Guardado, Javi Fuego, Míchel (Parejo, m.82), Pabón, Banega (Feghouli, m.68), Canales (Jonas, m.68) i Hélder Postiga.

3 - Barcelona: Víctor Valdés, Dani Alves, Mascherano, Piqué, Jordi Alba, Busquets, Iniesta, Fábregas (Dos Santos, m.80), Pedro (Tello, m.72), Neymar (Sergi Roberto, m.89) i Messi.

Gols: 0-1, m.11, Messi. 0-2, m. 39, Messi. 0-3, m. 41, Messi. 1-3, m. 44, Hélder Postiga. 2-3, m. 45, Hélder Postiga.

Notícies relacionades

Àrbitre: Teixeira Vitienes (col·legi càntabre). Amonestació a Joao Pereira, del València, i a Jordi Alba, Dani Alves i Neymar, del Barcelona.

Incidències:Partit disputat en el camp de Mestalla davant 45.000 espectadors. S'ha guardat un minut de silenci en memòria d'Ignacio Eizaguirre, porter del València i de la selecció espanyola en la dècada dels 40, mort a Sant Sebastià als 92 anys.