Iniesta, el mag silenciós

Ningú pot dir que ha superat Messien una votació en els últims tres anys. Ningú tampoc pot presumir d'haver derrotat en aquesta mateixa votació també Cristiano Ronaldo. Així, en silenci, allunyat del soroll mediàtic, Andrés Iniesta ha anat construint una llegenda que l'ha convertit en el millor jugador d'Europa del 2012, segons la UEFA, davant de Messi i Cristiano. Així, en silenci, sense propaganda i amb l'únic suport d'un futbol gairebé sobrenatural, es va fer etern per al Barça a Stamford Bridge i immortal per a Espanya a Johannesburg.

Iniesta no presumeix de res. El seu joc, celestial, deliciós, ple d'una màgica naturalitat, l'ha portat fins al podi. Com el 2010 quan va quedar segon darrere de Messi i davant de Xavi, que va acabar tercer. Amb Iniesta hi ha unanimitat absoluta. Només ell podria aspirar a succeir Luis Suárez, l'únic jugador espanyol que va conquistar la Pilota d'Or el 1960 quan portava la samarreta del Barça. Llavors, ni el Barça ni Espanya guanyaven res important. Ara, al segle XXI, amb un petit i humil geni descobert a Fuentealbilla (Albacete), el Barça i Espanya ho han conquistat tot. A ell, en canvi, encara li falta una Pilota d'Or perquè els altres ratifiquin la seva grandesa com a jugador.