Tito Vilanova, el segon cognom de Pep Guardiola (publicat el 27-11-2011)

L'hi explicava Andoni Zubizarreta a Pep Guardiola en el vol Barcelona-Milà de dimarts passat. El gran basc li explicava al mag de Santpedor el cabreig de Marcelo Bielsa quan la UEFA, després de sancionar el Fenerbahçe i substituir-lo pel Trabzonspor a la Champions, va classificar l'Athletic per a la ronda següent de l'Europa League sense jugar. "Bielsa --li explicava Zubi a Guardiola-- va dir que això no li agradava perquè el futbol, com la vida, al final, tard o d'hora, t'acaba cobrant aquests regals".

Tots dos es van mirar i van descobrir que per la seva ment passava la mateixa reflexió: algú ens està passant la factura de guanyar tant, de ser tan bons, tan elogiats. Hauríem de preguntar, no sé a qui, si després dels enormes ensurts d'Eric Abidal i Tito Vilanovaencara ens queda algun compte per saldar, perquè a aquest preu preferim deixar de guanyar, van pensar tots dos.

El que arriba el primer a la Ciutat Esportiva Joan Gamper i se'n va l'últim, moltes vegades perquè es queda a veure entrenar el seu fill Adrià, que milita al cadet B, ha emmalaltit. Es curarà, però de moment ha passat de la banqueta a la taula d'operacions, de dissenyar l'estratègia del seu equip a tenir a la seva disposició el millor equip mèdic, de veure els vídeos i decidir com es llancen els córners i les faltes a veure reflectides a la volta de mirall del quiròfan les prodigioses mans d'un grup de doctors, que extirpen el mal amb la mateixa habilitat, saviesa i destresa que ell.

Superlatiu estrateg

Francesc Tito Vilanova Tito  (Bellcaire d'Empordà, 1969), filigraner centrecampista que mai va arribar a debutar al Camp Nou, bon tècnic, millor mestre i superlatiu estrateg, aconsella Pep Guardiola, i es converteix enel seu segon cognom quan ningú donava un duro per ells. Si no es fiaven de Guardiola com a primer, imagineu-vos la fe que tenien en Tito com a segon. I aquí els tenim, tan contents, sent exemple mundial del que ha de ser una parella d'amics, de golafres, sí, sí, de goluts, capaços de guanyar-ho tot, o gairebé --12 de 15 títols--, i demostrar que el futbol el juguen 11, o 12, o 13, o 14, però l'inventen i dissenyen una cinquantena de savis.

A Zubi no se li escapa que el que molts coneixien aLa Masia com la penya Els Golafres va ser l'embrió no sols d'una profunda relació mentre convivien, sinó el naixement d'una amistat que els ha portat fins a la  banqueta del camp Nou. Aquests golafres (Guardiola, Vilanova, Jordi Roura, Aureli Altimira i, sovint, Jordi Torras i José Antonio García Covelo) subministraven, diuen, matèria de primera mà dels seus pobles al bo d'Avelino Blasco, cuiner d'aquella casa pairal, quan tornaven de curtes estades a casa dels seus pares, amb qui preparaven festins.

 "Molta gent --m'explicava Tito-- creu que si et dediques professionalment al futbol et perds coses de la vida, però jo crec que és al revés. Quan et dediques al futbol professional, guanyes més del que perds. A La Masia ens ho passàvem de meravella, érem feliços, convivíem gent tenia com a única finalitat divertir-se amb el futbol, jugar, jugar i jugar".

El missatge de Zubizarreta

"Si a aquesta vivència --explica Zubizarreta-- hi uneixes la seva passió pel futbol, el seu amor pel Barça i el fet de néixer i créixer amb una guia no escrita de com es juga a futbol al Barça, entens que aquesta gent hagi traslladat el que van mamar junts a les noves generacions". El més gran és que no hi ha res escrit sobre com ha de jugar el Barça, quins futbolistes ha de tenir.

Notícies relacionades

Els barcelonins s'acomiaden de Guardiola a Canaletes

Messi justifica la seva absència a la roda de premsa de Guardiola

Tito Vilanovaés el tipus ideal per crear l'acta fundacional d'aquesta xarxa, d'aquest mapa futbolístic, d'aquest teixit que fa únic el Barça. Hi ha qui pensa que, si s'escriu, pot desaparèixer l'encant. Tito la té al cap, la mateixa que aquelldream team de cirurgians de la Vall d'Hebron que ha tractat amb cura i respecte una de les ments més privilegiades d'aquest Barça.

Conversa amb el seu fill

"Quan deixo l'Adrià al col·legi i me'n vaig a la Ciutat Esportiva --em va explicar Tito--, sempre em diu el mateix: 'Papa, tu no vas a treballar, tu vas a jugar, tu vas a passar-t'ho bé, tu vas a fer el que més t'agrada en aquesta vida'. I té raó". D'aquí ben poc estarà de tornada. Fa dies que el vídeo s'avorreix. Que ho sàpigues, els golafres estan famolencs. De tu. I el Pep, quan va entrar divendres al seu despatx, va mirar aquesta cadira buida perquè sense tu, amic, res no és igual.