La millora objectiva del futbol espanyol

Quan va començar la Lliga, alguns equips, amb el Sevilla al capdavant, van llançar una àmplia campanya contra la nítida superioritat del Barça

i el Reial Madrid. Era un moviment econòmicament interessat que perseguia reequilibrar el repartiment dels ingressos del futbol televisat i retallar el que cobren els dos equips que generen més del 80% de les audiències. Però afegia dos missatges esportius concrets: absència d'interès del campionat espanyol i empobriment del nivell objectiu dels altres equips.

Hi ha arguments de sobres per replantejar la distribució, però no són aquests. La Lliga és apassionant malgrat l'inevitable desequilibri de forces quan coincideixen en un mateix país els dos millors equips del món. Però és fals que això disminueixi el nivell dels altres equips. L'última ronda europea, amb èxits tan interessants com el de l'Athletic contra el Manchester United i la classificació de l'Atlètic i el València, ho avalen. El que hi ha són encerts i desencerts en les polítiques esportives. A Bilbao fan ara les coses bé i a Sevilla no. Els bascos han continuat el conscienciós llançament de jugadors que va fer el seu anterior tècnic,Joaquín Caparrós,amb els encerts de l'actual,Marcelo Bielsa. A Sevilla, el presidentDel Nido, descentrat des que la justícia va descobrir els seus tripijocs econòmics, ha trencat l'equip des que va perdreCaparrós.

Però en la campanya sobre les males conseqüències del repartiment dels diners televisats també hi havia un tuf antibarcelonista derivat d'una altra campanya mediàtica paral·lela. Els pilars periodístics del Madrid també es van apuntar a parlar de la degradació del nivell dels altres equips, però ho atribuïen a l'hegemonia continuada del Barça practicant un futbol acusat d'avorrit. Aquesta altra ofensiva es va fer amb contenció, ja que aquell criticat estil barcelonista -i no l'històric futbol de raça- és el que, traslladat perLuis Aragonés iDel Bosque a la selecció, va fer Espanya campiona d'Europa i del món.

Notícies relacionades

Ibra, un altre cop Ibra

Butragueño: «L'Apoel ha fet un any meravellós a la Champions»

La realitat és al contrari. L'estil del Barça està millorant de manera palesa la resta del futbol espanyol, perquè ha tornat el respecte als creadors i als tocadors de pilota. I perquèGuardiola ha potenciat el sentit solidari intern dels equips amb la lliçó queMessi se sumi a les tasques de treball ingrates. El gran control de la pilota el copia en la mesura que potMourinho, a través deXabi AlonsoiÖzil, unint-lo al seu futbol d'intimidació bruta i a la seva tradicional velocitat vertical. Però qui ho broda ésBielsa a l'Athletic, mantenint la força en un bloc que cada vegada combina la pilota en curt amb la mateixa velocitat i precisió que el Barça, cosa que permet pensar en la millor final de Copa des de fa moltíssims anys. Però tants èxits creen por que el Bilbao pugui retenirBielsa i diversos dels seus jugadors.

Un altre factor d'interès: el Barça i l'Athletic són els dos equips que estan llançant a la fama internacional més jugadors del planter. Mentrestant, l'espanyolíssim Madrid té un equip predominantment estranger