Ibra, un altre cop Ibra

A Zlatan Ibrahimovic se'l veu feliç a Itàlia. Un altre cop en el futbol que més li agrada. Allà on és l'únic i verdader amo de l'equip. Aquell país, ja sigui amb la samarreta del Juventus, l'Inter o ara el Milan, on tots, absolutament tots, juguen per a ell. Per això, està radiant, fent les seves coses de sempre, barallant-se amb companys (Onyewu, per exemple), atropellant periodistes, en conflicte permanent amb els entrenadors (sigui Guardiola abans o Allegri ara), menyspreant Vera Spadini, la informadora de Sky Sports, perquè no li va agradar una pregunta i la va enviar a«cuinar a casa», obligant el Milan a buscar una curiosa rectificació i enviant-li després 19 roses (una per cada gol d'Ibra) per disculpar-se.

Així és Ibrahimovic. Així va ser, fins i tot en el seu exili al Barça (un any li va donar per escriure un llibre en què es va carregar Guardiola, i que es va convertir en unbest-sellera Suècia) i així serà sempre. Va estar un any al Camp Nou, però, en realitat, amb prou feines hi va estar cinc mesos perquè quan va descobrir que no era laprima donnade l'equip (la dictadura tan silenciosa com eficaç de Messi el va arrasar) va aprofitar el temps per anar pensant com havia d'escriure la seva polèmica obra autobiogràfica.

Va venir per ser elnou, va suplir Etoo, però l'autènticnouera Messi. Va escollir, a més, el pitjor any per marxar d'Itàlia. Va deixar l'Inter per ser campió d'Europa, l'únic títol que no té, la copa que el turmenta, i va arribar al Barça per conquistar-la. Es va equivocar. Va ser l'Inter de Mourinho, l'únic tècnic que ha entès el volcànic i insuportable caràcter del suec, qui va alçar l'orelluda. Va marxar del Barça per la porta del darrere, amenaçant verbalment i físicament Guardiola. I llavors, l'equip blaugrana va alçar la Champions a Wembley. Ibra no va estar d'interista al Santiago Bernabéu ni tampoc de culer al temple anglès.

21 gols de 'rossonero'

Notícies relacionades

Butragueño: «L'Apoel ha fet un any meravellós a la Champions»

La millora objectiva del futbol espanyol

Per moltes Lligues que hagi guanyat a Holanda (Ajax), Itàlia (Juventus, Inter, Milan) i Espanya (Barça), a Ibrahimovic el persegueix aquella frase d'Arrigo Sacchi, l'extècnic milanista.«És un jugador fantàstic en un esport individual. Però en un esport d'equip li costa ajuntar-se als altres, juga de forma solitària». Això va provocar una bronca en directe entre el jugador i l'entrenador a la televisió italiana.«Si vols dir-me alguna cosa, digue-m'ho a la cara», li va etzibar Ibra, que considera Itàlia el seu paradís. Ja suma 21 gols (els mateixos que al Barça) i no hi ha ningú millor que ell.

Massimiliano Allegri, el tècnic del Milan, mira, observa i calla. Faci el que faci el suec.«Ens enfrontem al millor equip del món. Si el batem, podem arribar a la final de la Champions». En la lligueta, Ibra va al·legar una lesió muscular per no tornar al Camp Nou, va jugar a San Siro, va marcar un gol, va perdre el Milan i va saludar educadament Messi. Però, un altre cop, el tindrà davant seu. Amb Europa per testimoni.