El Barça s'exhibeix

Com si les cites contra el Madrid fossin una vitamina revitalitzadora, el Barça ha recuperat tota la seva esplendor com a visitant. Dues victòries al Bernabéu en dos mesos (una a la Lliga i una altra a la Copa) han despertat la voracitat del campió, que espera el retorn del seu gran rival dimecres amb una demostració que pretén caçar-lo també en el campionat.

L'amenaça va venir de Messi, que respon millor que ningú a les provocacions i als reptes. I a la responsabilitat que té. Insultat al Bernabéu, investit el líder d'un Barça que no es conforma amb res, va arrossegar el grup per firmar un triomf sense estar-se de res. Només havia marcat un gol fora de casa. Va ser a San Mamés a principis de novembre, abans de la lacerant derrota de Getafe, l'única de la temporada. Ahir es va emportar una altra pilota per commemorar el quart triplet de la temporada. El pal i Caballero li van negar dos gols més per sortir a collibè.

PROU EQUIP / Potser és menys important la Copa que la Lliga, però és menys important el Màlaga que el Madrid, així que Guardiola va reservar Puyol, Xavi i Cesc per a la tornada de dimecres. Amb Mascherano, Thiago i Adriano en comptes dels tres, va quedar prou equip per guanyar a La Rosaleda. Sobretot, si Messi és al camp, que hi és sempre, si té ganes de gresca, que és el més habitual, i si el Madrid està a prop, com en les últimes setmanes.

El Barça es va aprofitar d'un Màlaga desanimat. Potser hauria anat d'una altra manera si s'haguessin enfrontat a l'agost, amb tots els fitxatges del xeic qatarià en línia i les alforges plenes d'il·lusió per anar a Europa. Però aquest equip construït a base de talonari ha perdut forces i confiança pel camí. I també jugadors. Ahir faltaven Toulalan, el cap del centre del camp, Joaquín

i Baptista. Un cop restats tots els titulars absents, el desequilibri va ser més accentuat.

PELLEGRINI TAMBÉ DEFENSA / El partit no va anar diferent del que es preveia. El Màlaga va esperar el Barça al darrere. Pellegrini va fer com Mourinho, però el xilè sap que al Bernabéu això era un sacrilegi, no a La Rosaleda. Va ancorar els tancs a la frontal de l'àrea (Demichelis i Mathijsen no estan per moure's gaires metres) i a partir d'aquí va dibuixar la resta de l'equip en un 4-4-2. Assumint que Van Nistelrooy quedés oblidat en atac, anul·lat per Piqué i Mascherano, i que hagués de córrer 30 metres per veure Valdés. El davanter ni la va rascar, i les ocasions les va capitalitzar Isco. Totes en un minut. Totes avortades per Valdés.

Notícies relacionades

«La gran força de Messi és la regularitat, això li anirà bé»

«És la primera vegada que em xiulen, no m'havia passat mai»

Com acostuma a passar, el Barça va remarcar la seva superioritat així que el rival va esgotar l'oxigen de tant perseguir la pilota que amagaven Thiago, Busquets i, sobretot, Iniesta. Els blaugranes van començar a trobar més espais a la rereguarda blanc-i-blava cap als 20 minuts, en aquesta doble maniobra esgotadora i de distracció amb què passeja la pilota per asfixiar el rival. Només així s'explica que Adriano es colés sol com a extrem esquerre i Messi rematés amb el cap sol i a plaer dins de l'àrea per reobrir el seu expedient golejador foraster.

COM FRUITA MADURA / Valdés va parar i Messi va marcar. A partir d'aquí es va edificar un triomf que va caure com fruita madura perquè el Barça s'ha aplicat. Lluny d'acomodar-se amb el resultat, com ha pecat en els empats que ha col·leccionat lluny del Camp Nou, va sortir després del descans a millorar-ho. Dos cops de geni d'Alexis i Messi van tancar el duel. Ha après la lliçó de les conseqüències de sortir de casa a contemporitzar, com va insinuar en el primer terç de Lliga. Significa haver de perseguir un Madrid que en el cara a cara s'ha revelat com un rival inferior: una molèstia i un deshonor.