Un Barça experimental trenca el malefici del Rubin

Un Barça experimental va acabar amb la rèmora que perseguia l'equip cada vegada que s'enfrontava al Rubin Kazan. El partit, amb la classificació per als vuitens ja segellada, només tenia l'al·licient de guanyar d'una vegada l'equip rus i, de passada, cobrar els 800.000 euros que dóna la UEFA per la victòria. Missió complerta.

Posats a buscar altres al·licients, Guardiola va aportar el seu granet de sorra alineant un onze de proves, una combinació de suplents i jugadors del B amb la missió de des­truir la muralla del Rubin, una llauna d'equip que ni la necessitat del triomf per ficar-se a vuitens el va fer sortir de la cova. Així de trist és aquest conjunt, a imatge i semblança del seu entrenador, que no es mou del guió ni quan l'aigua li arriba al coll.

Per a sort dels culers, Guardiola no té res a veure amb Berdiev. Al tècnic blaugrana li agrada innovar i donar l'alternativa a les noves perles de La Masia, una font inesgotable de talents que ara veu recompensat el treball de dècades. El preparador no ­només va modificar tot l'equip, també va retocar de dalt a baix el sistema tàctic, col·locant Busquets de central, Thiago de mitja punta i Adriano d'extrem esquerre, entre les variants més destacades, a més de donar la capitania a Piqué per primer cop.

I malgrat la moguda, el joc blaugrana va ser reconeixible, almenys en el primer tram del partit. Del Rubin tampoc hi havia res de nou: una defensa de sis i tots ben juntets, no fos cas que hi penetrés algun corrent ­d'aire.

Notícies relacionades

El temple feliç

El València no passa de l'empat a Old Trafford i acaba segon

No obstant, Guardiola va haver de retocar el sistema al patir dues baixes inesperades. El primer a caure va ser Jeffren, que es va tornar a lesionar (quart cop aquest 2010) i va haver de ser substituït per Víctor Vázquez. El següent va ser Bojan, que va patir un cop al cap i va abandonar el camp grogui. Amb l'entrada de Bartra, algunes peces van tornar al seu lloc natural, com Busquets.

L'ALEGRIA DE MESSI / Instal·lat el partit en la monotonia, la poca emoció que podia generar el duel va arribar en la represa. Fontàs va culminar amb un xut creuat dins de l'àrea una brillant jugada de Thiago, un gol d'escassa brillantor però suficient per acabar amb un rival gris i avorrit. La diana va aixecar els ànims de l'afició i la presència de Messi va desencadenar l'eufòria. L'entrada de l'argentí va donar empenta al partit i mobilitat a l'atac, i va recompensar els poc més de 50.000 espectadors que van anar a l'estadi. Víctor Vázquez va arrodonir el triomf.