El Síndic denuncia que no pot conèixer quanta gent residia a la nau incendiada de Badalona per falta d’un padró precís

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, lamenta que la falta d’un padró precís impossibilita saber quanta gent residia a la nau ocupada a Badalona que es va cremar el 9 de desembre i on van morir un total de quatre persones. Ribó ho ha assenyalat en una compareixença al Parlament en la qual ha apuntat les conclusions de la resolució d’ofici per analitzar aquest fet i si es vulneraven els drets de les persones que residien de forma habitual a l’edifici.

El Síndic recorda a les administracions que la llei obliga a empadronar qualsevol persona que viu de manera habitual en un municipi, cosa que permetria tenir una fotografia real dels assentaments que com el de Badalona hi ha a Catalunya.

Ribó ha presentat el resultat de la resolució feta a partir de les dades que ha pogut recollir de diferents administracions. No obstant, ha destacat que no ha tingut accés a les corresponents de l’Ajuntament de Badalona referents al grau d’empadronament de persones i possibles ocupacions de naus durant aquest mandat o l’anterior, així com el coneixement per part de la policia local sobre conflictivitat al voltant d’aquests espais.

En la seva compareixença, Ribó ha remarcat que la falta d’un padró precís fa impossible conèixer amb certesa quants assentaments hi ha com el de la nau incendiada a Badalona, per la qual cosa demana «responsabilitat» a les administracions «per tenir coneixement de la realitat del país». «La llei obliga a empadronar qualsevol persona que viu en un municipi», ha remarcat, recordant que n’hi ha prou que la policia pugui constatar que una persona en qüestió es troba de manera habitual en un emplaçament.

Sense padró després de deu anys a la nau

Aquesta situació fa que a hores d’ara encara no disposi de totes les dades per conèixer quanta gent residia a la nau afectada. «El mateix matí vaig demanar a l’alcalde quin era el volum d’ocupants a la nau i em va respondre que no ho sabia, i en aquest moment encara no sabem quants d’aquells ocupants estaven empadronats a Badalona», ha apuntat.

No obstant, assegura que ha pogut conversar amb persones que afirmaven estar vivint a la nau durant més de deu anys, però que encara no disposen de la documentació necessària o d’un padró a la localitat. És per això que ha insistit a procedir a la regularització de les persones que conviuen amb la resta de ciutadans.

En aquesta mateixa línia, ha denunciat la falta de coordinació de les polítiques d’emergència social, recomanant un registre únic de demanda i d’oferta de vivenda. A Badalona mateix assegura tenir constància de persones en situació de vulnerabilitat als quals es reconeix el seu dret a una vivenda social, però que no se’ls ha pogut concedir per falta de vivenda pública destinada a aquest objectiu, així com de polítiques clares i incisives que afecten el lloguer social.

Sense alta conflictivitat

D’altra banda, el Síndic ha assenyalat que el del Gorg no és un barri amb una alta conflictivitat. Ho diu després d’analitzar les dades de les quals disposa el propi registre del Síndic com les facilitades pel cos de Mossos d’Esquadra.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

«El Gorg no és especialment un barri amb una alta conflictivitat amb població com la que ocupava la nau», ha assenyalat, si bé hi ha incidents registrats pels Mossos, aquests no eleven el grau de conflictes amb aquestes persones. «Això no vol dir que no siguin necessàries tota mena de polítiques, des de la mediació a la pedagogia de convivència, per enfocar la interculturalitat i la convivència entre poblacions diverses», ha conclòs.

Més notícies de Badalona en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA