I ara què?

Quan Iniciativa va plantejar obertament la voluntat de presentar una moció de censura contra l'alcalde del Partit Popular de Badalona, no vaig estar gaire segur de com havia de respondre. Fer-me el boig, hagués estat una opció, però llavors se m'hauria tornat a penjar l'etiqueta -falsa i injusta- que el PP governava gràcies a nosaltres o per culpa nostra. Per això vam decidir asseure'ns i explorar la possibilitat real d'un canvi de govern, a partir de la premissa que era necessari un govern diferent, bolcat al carrer, i que visualitzés una correlació de forces ajustada a un moment de transició i excepcional.

Em vaig convèncer de la necessitat d'impulsar el canvi a la ciutat després de constatar que a les altres parts de la taula hi havia voluntat de parlar a fons, de tot i sense apriorismes. El primer dia, vaig explicar el contingut de l'enquesta realitzada amb una mostra de 800 persones de la ciutat, que justificava clarament el motiu de la proposta de govern que vam fer, però que amagava també riscos per al futur govern.

A ICV-EUiA, l'enquesta els donava 5 regidors, dos més que avui. Els socialistes anaven en caiguda lliure, i nosaltres ens manteníem. Això justificava el fet que algú diferent fos alcalde o alcaldessa. No va ser acceptat, però vam seguir parlant. Al final vam arribar a una nova proposta acceptant el candidat socialista però fent una junta de govern local amb majoria dels dos partits més petits. I la sorpresa, la línia vermella imposada perquè jo no formés part del govern.

¿A què respon aquesta línia vermella? És puresa i honestedat? Coherència i compromís? O és càlcul i tàctica?

De fet, jo fa set anys i mig que estic en aquest procés judicial, i els ciutadans de Badalona coneixen aquesta situació que, per una altra banda, no té a veure amb la ciutat. I no sembla lògic no voler formar govern amb algú que està pendent de judici però en canvi oferir-li suport. I no té gaire lògica despenjar-se amb línies vermelles al final d'una negociació que havia anat raonablement bé.

¿Què passava pel cap d'Iniciativa? L'enquesta els era favorable, i el govern consolidava un cap de llista que l'aparell del partit vol canviar. Sent així les coses.... contra Albiol Iniciativa viu millor. I pot resoldre millor els seus afers interns.

EUiA ha respost aquesta jugada desmarcant-se i jutjant-la com un error polític. Aquesta falsa coherència el que fa en el fons és consolidar un alcalde com Albiol i uns regidors que en alguns casos també tenen comptes pendents amb la justícia.

Alguns em demanen que "per la ciutat" faci un pas enrere. Descartar-me com a alcalde, i no proposar-me per liderar cap tinència d'alcaldia amb competències, ja era un pas per tractar de fer fàcil una negociació que empatitzés amb qui tenia davant. Potser voldrien la meva crucifixió. Però a tant no arribarem per acontentar una actitud farisea.

Ara diuen des d'Iniciativa que la condició imposada a última hora era coneguda pels negociadors des d'un bon principi. Ho diuen encara que fins i tot el seu soci de coalició, EUiA, present en les reunions, va haver d'emetre un comunicat manifestant que l'acció dels seus companys d'ICV havia estat un "greu error polític". Ho diuen malgrat l'evident sorpresa general, inclosa la dels mateixos militants, la de membres del teixit social i polític local, i la de periodistes que, des de la distància però informats, seguien el procés de diàleg que mantenien els tres grups.

Allà ells. No és el moment de retrets. Però és preocupant que fins i tot després de la tempesta política i social desfermada per la seva decisió de divendres, Iniciativa pretengui fer-nos creure que no és la principal responsable de la brusca frenada que el procés va viure aquell dia. I és preocupant perquè aquesta actitud de voler salvar els propis mobles abans que res va en detriment de l'exercici que tots hem de fer, en aquests moments, per veure com es pot recompondre el diàleg, si és que es pot.

Notícies relacionades

Els desallotjats del B9 de Badalona després de passar la primera nit sota sostre: «Estava a punt de morir de fred, ja no aguantava més»

Els desallotjats del B9 acampen sota una sortida de la C-31 a Badalona i Albiol diu que farà desmuntar les tendes

La pregunta que ara es planteja és si, ja sigui amb els tres partits en el govern o amb ICV-EUiA donant suport a un govern en minoria del PSC i CIU, és possible treballar amb la confiança, el diàleg i la solidesa de projecte que aquests temps difícils exigeixen.

No perdem l'esperança, però siguem realistes i no generem falses expectatives a la gent, perquè una doble frustració en poc temps seria difícilment digerible.