INICIATIVA CONTRA LA POBRESA AL BARCELONÈS NORD

Badalona lloga a preus socials vivendes embargades pels bancs

CatalunyaCaixa cedeix a l'ajuntament la gestió d'un primer grup de pisos de venda inviable

Els pisos seran oferts a famílies de la ciutat per rendes d'entre 140 i 220 euros al mes

Bloc del carrer de Pau Piferrer amb una vivenda embargada que es posarà de lloguer social, ahir.

Bloc del carrer de Pau Piferrer amb una vivenda embargada que es posarà de lloguer social, ahir. / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
CARLES COLS
BADALONA

L'Ajuntament de Badalona i CatalunyaCaixa han decidit desbrossar un camí fins avui inexplorat per resoldre un problema que, encara que de forma diferent, pateixen les dues parts. L'entitat bancària acumula a Badalona desenes de pisos buits o ocupats il·legalment, procedents d'embargaments per impagament de la hipoteca i, sobretot, amb una nul·la sortida comercial. Des de la perspectiva de l'alcalde, Xavier García Albiol (PP), el problema és un altre. Aquests pisos són desenes de potencials focus de conflicte, ja que assegura que a la seva ciutat operen «màfies» que gairebé saben per endavant quan i on es produirà un embargament per rebentar el pany, al cap d'unes hores, i llogar il·legalment la vivenda. Des d'avui, els veïns de la ciutat de Badalona que reuneixin unes certes condicions, lògiques, poden accedir a aquests pisos en règim de lloguer.

En diuen lloguers a preus socials. Són entre 140 i 220 euros al mes. En realitat, en un país que no acabés de sortir del paroxisme immobiliari, com és el cas d'Espanya, serien preus proporcionals als salaris mitjans. Això, no obstant, no li treu mèrit a la iniciativa impulsada per Badalona, que de moment ha arribat a un acord amb CatalunyaCaixa, però espera estendre el pacte a la resta de bancs que acumulen pisos sense remei en barris com Sant Roc i la Salut.

Per posar en marxa el que fins ahire era un projecte, CatalunyaCaixa ha cedit la gestió d'uns primers 43 pisos perquè els serveis socials de Badalona i l'oficina municipal de la vivenda els ofereixin al que García Albiol va qualificar de «famílies serioses». En realitat, només és un aperitiu del que pot ser una iniciativa de molta més envergadura, ja que, segons l'alcalde, a Badalona hi ha en aquests moments entre 400 i 500 pisos embargats des de l'inici de la crisi i les pròximes setmanes s'hi sumaran entre 200 i 300 pisos més. «És un sacrilegi que hi hagi pisos buits i que al mateix temps hi hagi persones que no puguin accedir a una vivenda», va afirmar García Albiol, que no va desaprofitar ni una sola ocasió per expressar la seva estranyesa pel fet que cap ajuntament abans a Catalunya hagi apostat per una recepta igual.

Una possible explicació és que pocs alcaldes governen amb el que es podria qualificar com l'estil Albiol.A CatalunyaCaixa, va assegurar l'alcalde de Badalona, només hi ha trobat predisposició i ganes de col·laborar, però, per si de cas, i a l'espera de resoldre les negociacions amb la resta de bancs, va recordar que la llei el faculta a imposar multes de fins a mig milió d'euros a qui de forma activa o per desídia propiciï la sobreocupació de pisos.

Notícies relacionades

Tol plegat, en últim terme, preocupa molt poc els possibles beneficiaris del pla. ¿Qui són? L'ajuntament ha redactat un conjunt de condicions per poder optar a un d'aquests primers 43 pisos i als que després se sumaran a la llista. En primer lloc, s'ha de ser veí de Badalona. L'antiguitat del padró puntua més alt. Evidentment, en queden exclosos els candidats que ja tinguin un pis en propietat. Una altra condició és que els aspirants realment puguin pagar el preu pactat. Per a això se'ls exigeix una renda mínima de 426 euros al mes i que el lloguer no sigui superior a un 30% dels seus recursos econòmics mensuals. Aquest còctel de condicions passarà l'examen dels serveis socials de Badalona, que elevaran una proposta a l'oficina de vivenda perquè, al més aviat possible, entregui les claus del pis al nou arrendatari.

COP DE PEU A LA PORTA / CatalunyaCaixa es compromet a tenir-lo en condicions i, sobretot, buit, ja que en aquest parc de pisos embargats els cops de peu a la porta són freqüents. Rarament estan ocupats pels seus antics propietaris. De fet, en diversos casos almenys es tracta de vivendes que van ser adquirides en plena bogeria immobiliària per especular-hi o per posar-les immediatament de lloguer a grups d'immigrants a uns preus abusius.